Un estudi demostra que la taxa rosa existix i és del 7%
La conselleria presenta les conclusions d'aquest estudi en què s'han analitzat 398 productes i serveis de productes representatius de les compres quotidianes
D'acord amb l'estudi les diferències de preu es donen principalment en higiene, perfumeria i en les perruqueries
La conselleria d'Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball ha presentat, en el marc del VI Congrés d'Economia Feminista, que se celebra a a la Universitat Politècnica de València entre els dies 5 i 7 de setembre, les principals conclusions de l'estudi encomanat per a conéixer el possible impacte econòmic i social de l'anomenada "taxa rosa" en la Comunitat Valenciana.
Es considera "taxa rosa" el fet que determinats productes o serveis que s'ofereixen amb versions per a homes i per a dones ho fan a un preu superior de la versió femenina, sense que es puga justificar aquest increment en cap característica objectiva del producte.
L'estudi ha pogut constatar que existeix la "taxa rosa" de manera que el mercat de la Comunitat Valenciana penalitza a les dones sobretot en dos aspectes: en la proporció de productes que tenen un preu més car en la versió destinada a elles i en el percentatge de diferència del preu, amb 7 punts percentuals de diferència de mitjana respecte als homes quan les seues versions són les més cares.
A aquestes conclusions s'ha arribat després d'haver analitzat una sèrie de sectors de productes representatius de les compres quotidianes dels i de les ciutadanes valencianes, estimant la quantitat de productes que en cada sector presenten diferències de preu entre els productes femenins i masculins.
En total, s'han estudiat un total de 398 productes i serveis, amb versions masculina i femenina realment comparables, en 75 establiments de set localitats de la Comunitat Valenciana; València, Castelló de la Plana, Alacant, Elx, Gandia, Alcoi i Vila-real.
Els productes examinats pertanyen als sectors de la dietètica, higiene personal, perfumeria, joguets i videojocs, esports, telefonia i accessoris, productes per a bebés, tintoreries, perruqueries, segurs i centres de depilació. I una sèrie de categories de producte en cadascun d'ells, per exemple, en higiene: fulles d'afaitar, desodorant i crema facial.
També s'ha dut a terme una anàlisi de les persones consumidores, combinant les metodologies quantitativa i qualitativa. La qualitativa, amb tres grups de discussió amb 7 dones participants de diferents edats, nivell d'ingressos i nivell d'estudis i la quantitativa, consistent en una enquesta on-line, a 414 persones, homes i dones, residents en la Comunitat Valenciana de 16 i més anys.
L'estudi constata que els sectors on sembla estar operant actualment el mercat en aplicar la taxa rosa i, per tant, on sembla més adequat continuar investigant i actuar és en higiene i perfumeria i en les perruqueries.
Un dels aspectes més destacables de l'estudi és com el mercat imposa diferències de preu en funció de la introducció de detalls en els productes que justificarien aqueixes diferències en el preu. És ací on es detecta més clarament que la dona paga un preu major. Mentre que les diferències de preu són sol d'1,6 punts percentuals quan els productes femení i masculí són similars (excepte en el color, per exemple), augmenten a un 8,1 quan els productes femenins incorporen xicotets detalls, i a un 9,3 quan es tracta de productes de la mateixa gamma, però amb majors diferències.
De l'estudi es dedueix que existeix actualment sensibilitat social sobre les qüestions de gènere que influeix en què quan es tracta explícitament el tema de les possibles diferències de preu en les versions d'un producte per als dos sexes, es percep que aquestes existeixen i perjudiquen sobretot la dona. En qualsevol cas, són les dones les que tenen una consciència major de l'extensió de la taxa rosa (6,8 sobre 10, mentre que la mitjana és de 5,4).
Aquesta posició de partida fa que una majoria de la població de la Comunitat Valenciana estiga a favor que les institucions intervinguen en el fenomen amb polítiques de sensibilització i la negociació amb marques i establiments com a eines útils per a dur a terme la tasca, en generar una certa pressió sobre el mercat perquè el mateix vigile el mecanisme pel qual finalment les dones estan sent penalitzades.