Un estudi apunta que quasi la meitat dels vertebrats ibèrics estan en declivi
L'equip d'investigadors, liderats per les universitats d'Alacant i Barcelona, ha creat la major base de dades de tendències poblacionals de vertebrats de la península Ibèrica
El 40% de les poblacions analitzades tenen tendències negatives i els grups en pitjor estat de conservació són els amfibis i els peixos d'aigües continentals
Un estudi liderat per investigadors de la Universitat d'Alacant (UA) i de la Universitat de Barcelona (UB), publicat en la revista científica Biological Conservation, revela que quasi la meitat dels vertebrats ibèrics estan en declivi. De les més de 1.500 poblacions i 400 espècies analitzades, les dades revelen que els grups amb més taxes de declivi són els amfibis i els peixos, i els sistemes més amenaçats són els sistemes aquàtics d'aigua dolça.
La pèrdua de biodiversitat és una de les principals amenaces que existeixen a escala global. En aquest sentit, assenyala Roberto Rodríguez-Caro, investigador María Zambrano del Departament d'Ecologia la UA, “les taxes d'extinció són molt altes i es preveu que continuen augmentant si no s'apliquen mesures de conservació que EN mitiguen les amenaces”. Un dels indicadors previs a l'extinció és la reducció de la grandària de la població, és a dir, la disminució del nombre d'exemplars en llibertat. Per això, afig l'investigador de la UA, “avaluar si les poblacions estan estables, en augment o en declivi és clau per a poder identificar els problemes i buscar-hi solucions”.
Gràcies a aquest estudi liderat per Roberto Rodríguez-Caro de la UA i per Pol Capdevila, investigador de la UB, s'ha creat la base de dades de tendències poblacionals de la península Ibèrica més gran. “Dades prèvies indicaven unes tendències positives en aquesta regió, però amb aquest projecte s'ha pogut triplicar la informació i s'ha corroborat que els resultats no són tan positius”, assenyalen els investigadors.
Els grups com els amfibis i els peixos continentals són els que més taxes de declivi han presentat, per la qual cosa són necessàries millores en els hàbitats i en la mitigació d'amenaces per a la preservació en el futur. No obstant això, no tots els resultats indiquen tendències negatives. La fauna, els mamífers i les aus són els grups que presenten resultats més optimistes, i són generalment les espècies que més inversió tenen per a la conservació.
En total, aquest treball ha comptat amb un grup de 21 científics de diferents centres d'investigació que han estat treballant des del 2021 per a recopilar la informació de poblacions de vertebrats de la península Ibèrica dels últims anys. Dins l'equip també hi ha investigadors de la UA com Aitor Forcada, Iván Sola i Carlos Valle.
Encara que estem davant la base de dades més gran recopilada fins a la data, explica Rodríguez-Caro, “continua havent-hi buits d'informació en determinades regions de la península Ibèrica i amb determinats grups taxonòmics com els rèptils. La investigació d'aquests grups seria necessària per a poder fer un diagnòstic més precís de la biodiversitat ibèrica”.
Els resultats de l'estudi, finançat per la Societat Ibèrica d'Ecologia (SIBECOL), suggereixen que “estem davant un escenari de pèrdua de biodiversitat en el qual revertir les principals amenaces és clau per a la conservació d'espècies”, adverteix l'investigador de la UA. La creació d'aquesta base de dades és un gran pas per a prioritzar els esforços de conservació amb la finalitat de mantenir alts nivells de biodiversitat davant les amenaces actuals i futures.