Estem preparats per a una altra catàstrofe en la Comunitat Valenciana? Un estudi d'una prestigiosa revista científica encén les alarmes

La revista científica The Lancet ha publicat una carta realitzada per la professora de la Facultat d'Infermeria i Podologia de la Universitat de València Yasmin Ezzatvar i el professor José Francisco López-Gil, de la Universitat de Las Américas de Equador, en la qual subratllen la urgent necessitat d'implementar estratègies de preparació per a desastres a Espanya com l'esdevingut després de l'última DANA. En aquesta inclouen propostes com sistemes d'alerta primerenca més sòlids, infraestructures resilients davant de fenòmens climàtics externs i protocols de resposta ràpida i coordinada, acompanyats d'una comunicació clara i recursos adequats.

La carta té com a objectiu destacar la gravetat de les inundacions sense precedents que han afectat la Comunitat Valenciana des del 29 d'octubre de 2024.

Els autors destaquen la necessitat d'estar més ben preparats per a desastres com aquest, amb sistemes d'alerta més eficaços, una millor coordinació d'emergències i recursos que arriben a temps per a protegir vides i minimitzar el patiment.

Per a Yasmin Ezzatvar “publicar esta carta en The Lancet no sols permet documentar científicament un desastre d’esta magnitud, sinó que també assegura que el seu impacte siga conegut a nivell internacional, promovent un intercanvi global de coneixements que pot contribuir a la prevenció i gestió de futurs esdeveniments semblants”.

Entre les idees principals tractades en la carta, Ezzatvar i López-Gil apunten la similitud amb altres inundacions com l'ocorreguda a Rio Grande do Sul al Brasil, on el factor comú ha estat la demora en la resposta del govern i la falta de preparació per a un escenari tan devastador. També assenyalen la falta de coordinació en la resposta inicial: “Encara que es va emetre una alerta roja pel temporal, les autoritats van minimitzar la seua gravetat en un primer moment, cosa que va fer que moltes persones no prengueren les mesures necessàries. Els avisos d'emergència per mòbil van arribar massa tard, quan les inundacions ja estaven causant danys", indiquen els especialistes en la carta.

La professora Ezzatvar i el professor López-Gil destaquen els danys en infraestructures i serveis bàsics: “Les inundacions van destruir carreteres, ponts i línies elèctriques, deixant moltes persones sense aigua potable, electricitat o medicaments essencials. Això va complicar els rescats i va augmentar els riscos per a la salut, com ara possibles brots de malalties”.

Els autors també dediquen un apartat a l'ajuda de la ciutadania. “Davant la falta de recursos suficients per part del Govern, moltes persones i comunitats es van organitzar per ajudar els afectats, encara que això implicara que molts voluntaris hagueren de desplaçar-se a peu. Això va ser crucial, encara que mostra que cal millorar la rapidesa i eficàcia de la resposta oficial en emergències".

En el text s' exposen les conseqüències per a la salut física i mental. Així, expliquen que a més dels problemes mèdics, com ara la falta de tractaments importants, les persones afectades i els equips de rescat han patit un fort impacte emocional, cosa que requerix atenció psicològica per a previndre problemes a llarg termini.