Escola Valenciana presenta al·legacions a l’Avantprojecte de reforma de la Llei de Plurilingüisme

Escola Valenciana ha presentat aquest cap de setmana una bateria d’al·legacions a l’avantprojecte de reforma de la Llei de Plurilingüisme, inclòs dins la llei de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera i d’organització de la Generalitat per a 2024. L’Entitat, que considera aquesta modificació una discriminació de l’alumnat castellanoparlant, insisteix que “el coneixement del valencià comporta més oportunitats en l’àmbit acadèmic, laboral, social i cultural”, en paraules de la seua presidenta, Alexandra Usó.

En aquest sentit, “negar el coneixement d’una llengua oficial a una part de l’alumnat valencià suposa una desigualtat, perquè aquest alumnat no comptarà amb les mateixes capacitats i habilitats que la resta”. A més, es tracta d’una discriminació que “minvarà la seua llibertat per a la mobilitat i inserció laboral”, ha conclòs Alexandra Usó.

Escola Valenciana considera que es tracta d’una reforma “inconstitucional”, que també contravé la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, així com l’Estatut d’Autonomia. A més, el contingut, sentit i finalitat d’aquesta disposició, inèdita en els 40 anys d’autogovern valencià, “suposa una suspensió de vigència legal asimètrica o un règim jurídic territorialment diferenciat, dins de l’àmbit on s’estén la competència d’un mateix subjecte polític i administratiu com són la Comunitat Valenciana i la Generalitat Valenciana, respectivament, i ho és en un servei públic fonamental i un dret fonamental reconegut en la Constitució com és l’Educació (article 27 CE)”.

Aquest avantprojecte de Llei, en el seu article 84, resulta contrari al principi de territorialitat única de l’eficàcia de les normes de la Generalitat. L’esmentat article també resultaria contrari al principi constitucional d’igualtat, ja que la Constitució Espanyola, proclama com a principi superior, bàsic i capçalera de tots els drets i llibertats: “la igualtat de tots els ciutadans davant la llei”.

Un principi que es trencaria, per quan els drets i obligacions d’una part de la ciutadania en matèria d’un dret fonamental com és l’Educació: els drets i obligacions de qui residisca en municipis de predomini lingüístic oficial castellà seran diferents dels de qui residisca en els municipis de predomini lingüístic oficial valencià.

Posant el cas, aquesta modificació altera la “cohesió i convivència de la societat”, permetent que l’estudiantat castellanoparlant puga rebre la totalitat (100 %) de l’ensenyament en castellà (ni tan sols rebrien l’assignatura de valencià, perquè l’exempció continua vigent) mentre l’estudiantat valencianoparlant no podria rebre l’ensenyament completament en valencià, la seua llengua, perquè a banda de l’assignatura de castellà (de la que no hi ha possibilitat legal de quedar exempts), estarien obligats a cursar un 25 % de les matèries en castellà.

Escola Valenciana considera aquest fet greu, ja que a l’Estatut d’Autonomia es reconeix el valencià com a “llengua pròpia” i “oficial” del País Valencià, “igual que ho és el castellà, que és l’idioma oficial de l’Estat”. Així mateix, reconeix el “dret a conéixer-los i a usar-los i a rebre l’ensenyament del, i en, idioma valencià”, i prescriu que “Ningú no podrà ser discriminat per raó de la seua llengua” i que “S’atorgarà especial protecció i respecte a la recuperació del valencià”.

L’entitat afirma que aquesta modificació de la Llei de Plurilingüisme “és una  mesura únicament política i que no està basada en cap criteri pedagògic, ni lingüístic”. Escola Valenciana remet a  l'informe de les Unitats per a l'Educació Multilingüe (UEM) de les universitats de València, d'Alacant i Jaume I de Castelló "Un nou model lingüístic educatiu per a l'educació plurilingüe i intercultural", en el qual les màximes expertes en educació multilingüe del País Valencià remarquen, entre altres coses, que "l’adquisició del valenciaÌ€ per part dels alumnes de la zona castellanoparlant es planteja com a dret i com a oportunitat, i com una manera evitar la discriminació que suposa per a l’alumnat d’aquest territori el seu bandejament del sistema valenciaÌ€ d’educació plurilingüe i intercultural”. A més, afirmen que “el model lingüístic educatiu valenciaÌ€ s’ha de proposar que en acabar l’Educació PrimaÌ€ria, l’alumnat dels territoris de predomini lingüístic castellaÌ€ posseïsca una competeÌ€ncia baÌ€sica per tal de poder continuar els estudis de secundaÌ€ria i universitaris en situació d’igualtat amb l’alumnat dels territoris de predomini lingüístic valenciaÌ€”.

També, “que puguen exercir com a ciutadans valencians en qualsevol de les llengües oficials, sense haver d’imposar als altres l’obligació de canviar de llengua perqueÌ€ no els entenen”. O “que puguen gaudir d’uns models educatius plurilingües en igualtat amb els dels territoris de predomini lingüístic valenciaÌ€”, cosa que no passaria, i que els obligaria a conformar-se amb una educació simplement bilingüe —amb els desavantatges que aixoÌ€ suposa— si no s’incorporara seriosament el valenciaÌ€ com a llengua d’instrucció. I també que “a més de ser una eina de vertebració territorial, el model lingüístic educatiu ha de ser un instrument per a la cohesió social, que és sempre un dels objectius primordials de l’educació plurilingüe i intercultural”.

Per últim, Escola Valenciana afirma que “la disposició atorga als consells escolars i als titulars de centres privats, unes competències que no estan reconegudes per la normativa pròpia que regula als centres educatius i als òrgans de representació dels consells”, per la qual cosa “el previst a aquest article 84 és contrari a llei”.

Escola Valenciana insta el Consell a veure les llengües “com a ponts, i no com a fronteres”, entenent que “més coneixement suposa més oportunitats per a l’alumnat”. A més, recorda que “parlar únicament de la llibertat d’elecció de mares i pares confronta amb la igualtat d’oportunitat de l’alumnat i la seua llibertat futura”. També cal remarcar que “aprendre una segona llengua des de la infantesa proporciona ferramentes cognitives per a aprendre més llengües al futur, això està demostrat científicament des de fa dècades”.