Les entitats locals de la Comunitat rebrien 518 milions d'euros si prestaren els romanents a l'Estat, segons Gestha
Les entitats locals de la Comunitat Valenciana rebrien 518 milions d'euros per la cessió dels romanents, segons un informe (s'adjunta) dels Tècnics del Ministeri d'Hisenda (*Gestha), els qui insten els partits polítics a acostar postures per a finançar de la forma més eficaç la ingent despesa pública que es requereix per a fer costat a famílies, empreses i sectors econòmics després de la pandèmia.
En aquest sentit, els Tècnics d'Hisenda expliquen que les entitats locals del nostre país, al tancament de 2019, tenien uns 14.852 milions depositats en els bancs que els estan cobrant uns 70 milions en interessos negatius. A més, aqueix import és pràcticament indisponible, segons la Llei d'estabilitat pressupostària vigent des de 2012.
D'una banda, les entitats cobrarien un interés positiu mínim del 0,05% anual pel préstec a 15 anys, i participarien del Fons de 5.000 milions. Per l'altre, el Govern d'Espanya finançaria a llarg termini una part de les ajudes públiques per a la recuperació.
Dins de la Comunitat Valenciana, els municipis als quals més diners transferirien serien els de la província d'Alacant. I als quals menys, els de Castelló, tal com es desprén dels càlculs efectuats per Gestha.
En aquest sentit, els tècnics d'Hisenda proposen un pacte d'Estat que es pot iniciar durant la compareixença de la Ministra María Jesús Montero a primera hora de la vesprada per a informar sobre l'acord aconseguit entre el Departament que dirigeix i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (*FEMP).
D'aquesta manera, amb la informació pressupostària remesa al Ministeri d'Hisenda pel 69,7% dels municipis del país, on resideix el 83% de la població, *Gestha calcula que els municipis que més diners rebrien serien les entitats locals de Catalunya i Andalusia, als quals se'ls transferirien més de 770 milions i 730 milions d'euros, respectivament. En l'altre costat de la balança dels municipis que compten amb romanents positius, es trobaria Ceuta, que a penes rebria 5 milions d'euros.
Projecte de Llei
La setmana passada, els tècnics ja van demanar que el Reial decret llei sobre el préstec dels romanents es convalide en el Congrés i es tramite com a projecte de llei perquè puga ser esmenat en les Corts Generals, la qual cosa facilitaria l'acord necessari entre els diferents grups de l'arc parlamentari per a despolititzar el debat i centrar-lo en les mesures essencials contra els efectes de la pandèmia.
Així mateix, els tècnics defensen aquesta tramitació com a projecte de llei perquè els municipis disposen del temps necessari per a consensuar les seues propostes, ja que els Tècnics d'Hisenda reconeixen que per a algunes Entitats potser no resulta suficient el fons de 5.000 milions per a la recuperació econòmica i social que es distribuirà en 2020 i 2021, a pesar que se'ls garantisca rebre un mínim d'un 35% dels romanents que presten, i que el recuperen en 10 o 15 anys conforme vagen rebent les amortitzacions anuals del préstec.
Els Tècnics d'Hisenda expliquen que la falta de disponibilitat dels romanents pot afectar a determinats ajuntaments per a assegurar el pagament a proveïdors dins dels terminis legals, atendre despeses urgents no pressupostades, o realitzar inversions financerament sostenibles, per exemple.
Dues possibles esmenes parlamentàries
Així, Gestha explica que els municipis que no disposen del romanent de tresoreria patiran una limitació important a l'hora d'aprovar crèdits extraordinaris o suplements de crèdit. I per a sortejar aquest significatiu inconvenient, els tècnics d'Hisenda suggereixen que en el tràmit com a projecte de llei les entitats locals puguen decidir quina part presten dels seus romanents, en comptes de que cedir o no la “totalitat” d'aquests.
També la prohibició de cedir els préstecs dels romanents a tercers, sense el consentiment previ de la Direcció General del Tresor, implica la improbabilitat d'obtindre liquiditat abans dels 10 o 15 anys del préstec; per això, els tècnics proposen la creació d'un altre Fons especial de liquiditat a les entitats locals que el sol·liciten amb l'aval del Tresor Públic sobre capital viu prestat, que reintegrarien segons vagen rebent les amortitzacions anuals del préstec.
Aquests diners permetria a les entitats locals pagar en termini a proveïdors, finançar aquella despesa urgent que no puga demorar-se fins a l'exercici següent, o tindrien la possibilitat de finançar la part restant de la despesa compromesa en inversions financerament sostenibles acordades amb el superàvit de dos anys anteriors, previsiblement, a partir de 2024.