La Universitat d’Alacant reprèn les excavacions al jaciment l’Alcúdia d’Elx amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Elx

Comença una nova etapa en el jaciment arqueològic de l’Alcúdia d’Elx, propietat de la Universitat d’Alacant, amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Elx. Després de quatre anys de campanyes d’excavacions sobre el terreny, més un últim any destinat a consolidar les estructures excavades, restaurar i posar en valor les troballes, i seguint les indicacions marcades en el Pla Director de l’Alcúdia d’Elx, document elaborat per l’Institut d’Investigació en Arqueologia i Patrimoni Històric (INAPH) i que constitueix el quadern de bitàcola del jaciment.

En aquesta ocasió, i amb l’objectiu d’estimular les tasques d’excavació i investigació arqueològica en el jaciment de l’Alcúdia en l’antiga ciutat d’Ilici, continuen les excavacions corresponents a tres projectes que es van iniciar l’any 2017, les propostes dels quals han sigut aprovades en la resolució definitiva de la convocatòria de les ajudes per a la realització de projectes d’investigació arqueològica a l’Alcúdia, previstes en l’annex VII de Bases de la convocatòria del Programa Propi del Vicerectorat d’Investigació per al Foment de la R+D+i en la Universitat d’Alacant 2021.

Els projectes i els seus investigadors principals són “Projecte Domus: viure en Ilici”, en el sector 4F amb la catedràtica d’Arqueologia Sonia Gutiérrez Lloret; “Arqueologia i socialització del coneixement a l’Alcúdia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants (ASTERO)”, dirigit pel catedràtic d’Història Antiga, Jaime Molina Vidal; i “Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica” sota la direcció de el catedràtic de Prehistòria Alberto Lorrio en qualitat d’investigador principal (IP) i professor d’Història Antiga, amb Héctor Uroz, com a codirector.

L’import total de les ajudes concedides per la UA és de 45.000 euros, distribuïts a raó de 15.000 euros per projecte presentat i aprovat per personal docent i d’investigació, tots aquests orientats a excavar. A més, l’Ajuntament d’Elx contribueix amb altres 15.000 euros per a la contractació de dos peons que ajuden en les tasques.

El Pla Director sorgia de la necessitat de dissenyar un marc estratègic de gestió per al jaciment de l’Alcúdia; redactat l’any 2019, pretén potenciar-ne el coneixement i la projecció cultural, i garantir que la seua tutela siga compatible amb la visita pública i la socialització del BIC. Així, ha de planificar, desenvolupar i avaluar a llarg termini programes d’investigació, conservació, gestió, difusió i divulgació del bé tutelat. Atès aquest criteri d’acció, que es va iniciar l’any 2018, es prolongarà la vigència d’aquest fins a l’any 2029. El programa d’actuacions es duu a terme en tres etapes: la primera fase, 2018-2021; la segona fase, 2022-2025; i la tercera fase, 2026-2029.

Concedits els permisos per part de la Generalitat Valenciana “tornem amb aquesta nova i il·lusionant campanya d’excavacions en la qual el compromís de la Universitat d’Alacant continua mantenint-se ferm pel que fa al jaciment de l’Alcúdia, i que no és un altre que poder arribar a conèixer i aprofundir en la història i el patrimoni d’aquesta antiga colònia romana, de la qual tan sols s’ha excavat fins ara a penes un vint per cent”, ha destacat el vicerector d’Investigació de la Universitat d’Alacant, Juan Mora qui s’ha reconegut “molt entusiasmat” davant de les excel·lents perspectives de la campanya.

Domus-L’Alcúdia. La història integral d’una ciutat viva

Les excavacions es van iniciar a principis de mes amb el Projecte Domus-L’Alcúdia: viure en Ilici. Dirigit per Sonia Gutiérrez Lloret, el projecte compta amb la participació d’un nodrit equip d’investigadors i investigadores tant de la UA com d’altres centres d’investigació, com l’Institut d’Arqueologia de Mèrida o la Universitat de Múrcia entre d’altres.

El propòsit general de Domus-L’Alcúdia és conèixer la seqüència arqueològica del sector residencial de la ciutat d’Ilici des d’una perspectiva diacrònica i completa. “Es pretenia contrastar el relat tradicional amb la vertadera història material del jaciment, mitjançant actuacions modernes que permeteren reinterpretar velles excavacions i contextualitzar monuments que la tradició havia etiquetat d’una manera arbitrària o reconstruït de forma idealitzada (temple ibèric, fòrum romà, termes augustes, domus flàvies, muralla dels bàrbars, basílica paleocristiana, etc.)”, explica Gutiérrez. “Per això, Domus-L’Alcúdia ho fa a l’inrevés i en lloc de focalitzar l’interès en un monument o període concret, converteix la història d’una ciutat viva en el seu objectiu prioritari d’estudi, fugint així dels clixés”, puntualitza la investigadora principal del projecte.

La primera fase dels treballs (2017-2021) s’ha desenvolupat en el sector 4F del jaciment, entre les dues domusromanes conegudes des del segle passat. L’excel·lent conservació de l’estratigrafia en aquest sector ha permès evidenciar per primera vegada una ocupació islàmica primerenca (segles VIII i IX) i documentar la monumental i intensa remodelació urbanística datada en el segle V, amb el traçat d’un carrer flanquejat per edificis importants, amb basaments de carreus encoixinats i alçats tipus “opus africanum” tardà, que van estar en ús, amb diverses remodelacions, durant l’època visigoda. S’ha documentat igualment una fase urbana altoimperial, sota la qual apareixen un potent edifici republicà construït sobre estructures anteriors, possiblement d’època ibèrica.

En aquest nou període s’ha ampliat l’àrea de treball, s’han inclòs antigues excavacions de l’entorn mancades d’informació, amb la doble intenció de documentar en extensió les estructures romanes i altomedievals descobertes, per una banda, i aprofundir en la seqüència protohistòrica ja aconseguida, d’una altra, per a comprendre els moments inicials de l’assentament, tant ibèrics com romans, i obtenir una eina d’anàlisi aplicable a tot el jaciment. A més, es preveu l’anàlisi de l’entorn amb metodologia no invasiva. L’objectiu final és la consolidació i la posada en valor d’aquells espais i estructures documentades que siguen representatives de cada fase històrica detectada, que expliquen no una sinó totes les històries escrites en la mateixa terra d’aquest sector de l’Alcúdia.

ASTERO. Les termes romanes

Enguany, l’equip d’Arqueologia i socialització del coneixement en “L’Alcúdia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants (ASTERO)” prendrà el relleu a la campanya a principis de juliol i, després d’un any sense aquests, tornarà a comptar amb una trentena d’estudiants tant de grau i com de màster per a fer les pràctiques. La tornada a les excavacions en aquesta cinquena campanya per a l’equip que dirigeix el catedràtic d’Història Antiga Jaime Molina Vidal arribarà fins al 4 de juliol. L’objectiu principal d’aquesta campanya és la cerca d’aqüeducte en una zona pròxima a les termes i seguir amb l’excavació d’aquestes, ja que “falta encara una tercera part per descobrir”.

Segons la hipòtesi que plantegen, “hi havia aquest aqüeducte que entrava a la ciutat i la proveïa”, explica Molina. Durant els primers quinze dies d’excavació podran determinar si va ser així. A més, avançaran en les fases de l’evolució de la ciutat i de les termes per a veure com canvien.

El sector 7F o Termes orientals, que excava amb “ASTERO” el grup Patrimoni Virtual, ha revelat un dels complexos termals principals de l’antiga colònia d’Ilici que, ateses les seues dimensions, tindria un caràcter públic. “Per als romans les termes complien no sols funcions higièniques, sinó que constituïen un dels principals centres socials de la ciutat: esbarjo, reunió, esport o centre de negocis. Per un mòdic preu s’accedia a aquests banys públics en torns alternatius d’homes i dones”, explica Molina.

En la quarta campanya d’excavacions duta a terme l’any 2020 “va destapar una fossa fundacional” del mur que estaven excavant, una cosa que és fonamental en arqueologia. El científic es qüestionava què va succeir en la ciutat perquè, com afirmava, “si han hagut d’ampliar les termes és perquè ha augmentat la població i, per tant, tindríem un augment demogràfic” ja que les termes es van ampliar en el segle V dC, “quan se suposa que la ciutat estava en crisi”, segons apunta el catedràtic.

Llavors els objectius passaven per completar l’excavació del vestuari i les latrines de les termes orientals, a més d’intentar en aquesta fase de l’excavació datar una de les fases fonamentals. En els tres anys anteriors havien pogut detectar les fases, però algunes d’aquestes estaven encara sense datar.

Les termes orientals de l’Alcúdia van estar en ús durant l’època altoimperial (segles I-II dC), i les seues estructures, reformades i remodelades, van continuar tenint altres funcions (domèstiques, artesanals o agrícoles) fins a, almenys, el segle VII dC. Després del descobriment d’aquestes l’any 1998, el sector excavat de les termes va ser parcialment desmuntat, restaurat i consolidat fins a aconseguir-ne l’estat actual, encara que les sales de la part septentrional i oriental estan encara en fase d’excavació, consolidació i investigació.

Dames i herois. Ibers en Ilici

Al setembre arribarà l’equip de “Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica”, tercer i últim dels projectes d’excavacions que acollirà aquesta cinquena campanya. Dirigit pel catedràtic de Prehistòria de la UA Alberto Lorrio, es planteja com a objectiu últim aportar informació sobre les fases ibèriques de l’Alcúdia a través de la intervenció arqueològica multidisciplinària en el Sector 11D, front sud-oriental del jaciment, lloc on es va trobar, de manera fortuïta, la Dama d’Elx el 1897. Al mateix temps, pretén definir una estratigrafia arqueològica que ajude a complementar el coneixement de les diferents fases històriques per les quals va passar el jaciment d’Ilici, i que permeta enquadrar les troballes que, en les successives campanyes dutes a terme des del 2017, han sigut molt nombroses i variades.

Els treballs realitzats entre el 2017 i el 2021 han tret a la llum les restes materials de les fases ibèriques més antigues de l’Alcúdia, al voltant del segle V aC. La troballa de la muralla, i de les restes urbanes adossades, constitueix una novetat d’una gran rellevància, perquè ha permès, per primera vegada, conèixer el context arqueològic de la Dama d’Elx. A això s’afig la identificació d’una seqüència que abraça, grosso modo, uns tretze segles de la història de la ciutat d’Ilici, entre el V aC i el VIII dC, encara que si s’inclou la documentació de les estructures contemporànies, relacionades amb la transformació agrícola de la finca, el resultat és una lectura completa del sector al llarg dels 2.500 anys d’història d’aquest.

Durant la passada campanya els investigadors del projecte es van dedicar a la restauració, investigació i publicació. En els anys 2020 i 2021 s’ha dut a terme la museïtzació del tram principal de la citada muralla, la qual cosa situa aquest sector entre els de major valor patrimonial del jaciment.

Aquesta pròxima campanya centren els objectius, en primer lloc, a continuar treballant en el tram de la muralla identificada en les anteriors campanyes i, en segon lloc, a identificar l’urbanisme de la fase Ibèrica Antiga. Com a objectiu principal, pretenen determinar la complexitat de l’obra defensiva, per la qual cosa continuaran excavant en la zona de la muralla. Es tracta d’una muralla de calaixos que ofereix importants singularitats, com evidencia que els tres calaixos que ocupen la major part del tall 1 resulten per complet diferents, i destaquen per la seua monumentalitat i la bona conservació de la superestructura de terra i tova. “La idea és abastar tot el front oriental cap al nord i el sud i solucionar alguns problemes relatius a la tècnica constructiva, mitjançant compartiments interns adossats, generalment amb el sòcol de maçoneria, els anomenats calaixos. Però cada calaix està fet de manera diferent, la qual cosa resulta ser una mica excepcional i necessita ser explicat”, assenyala Lorrio. Comprovar si la variabilitat observada es repeteix en altres zones del front oriental ens permetrà entendre la complexitat de l’obra, sense descartar la possibilitat de trobar-nos en les proximitats d’una de les portes de la ciutat. També, davant del més que previsible canvi de direcció de la muralla, la hipòtesi dels investigadors és que ha d’haver-hi una torre de cantonada, localitzada al sud del tram excavat.

Com a segon objectiu plantegen identificar l’urbanisme de la fase Ibèrica Antiga, i comprovar si, com sembla, els ambients individualitzats corresponen a habitatges. Aquest és un dels reptes que per primera vegada podran afrontar-se en un dels enclavaments més emblemàtics d’aquesta cultura. L’actuació plantejada permetrà determinar l’evolució urbanística de la ciutat, perquè en aquesta zona s’ha identificat una estratigrafia completa que inclou tota l’època ibèrica, amb restes d’habitatges relativament ben conservades i diversos enterraments de nounats, l’etapa romana altoimperial, identificada a partir de les restes d’una domus, i l’època tardoantiga, identificada per nombrosos abocadors i fosses d’espolis, a més de sepultures i restes humanes abandonades. A això, s’afigen construccions d’època contemporània relacionades amb l’ús agrícola de la finca.

Alberto Lorrio destaca la singularitat d’alguna de les troballes, com un penjoll amb la representació d’una divinitat, trobada dins d’un calaix. “El penjoll estava en el farciment de terra de la muralla, per la qual cosa es tractaria d’un depòsit fundacional de l’obra defensiva”.