La troballa d’una urna ibèrica sota les termes romanes obri una nova perspectiva sobre el jaciment de l’Alcúdia

La troballa d’una urna sota les termes romanes de l’Alcúdia d’Elx obri una nova visió sobre les dimensions del poblat ibèric, que podria ser molt més gran del que es preveu. Jaime Molina Vidal, catedràtic d’Història Antiga, i codirector de l’equip del projecte «L’Alcúdia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants (ASTERO)» al costat dels investigadors de la UA Francisco Javier Muñoz Ojeda i Juan Francisco Álvarez Tortosa, qualifica com una «sorpresa» aquest descobriment.

L’urna trobada és un atuell ceràmic decorat que, segellada amb una tapa, guarda presumiblement en l’interior un enterrament infantil, els únics que es feien sota el paviment dels habitatges, segons explica Jaime Molina, qui compta com s’ha produït aquest descobriment: «El objectiu fonamental d’aquesta campanya era conèixer l’urbanisme de l’època romana i hem excavat un tram d’un carrer de més de 50 metres de longitud, amb paviments i claveguerams. Funcionava la ciutat al mateix temps que les termes en el seu moment de màxim apogeu, en el segle II, però dins del conjunt termal hem excavat en profunditat i, per a la nostra sorpresa, hem descobert nivells d’època ibèrica i una part d’habitatges, i l’urna, enterrada en el sòl d’una d’aquestes».

L’investigador assenyala que, encara que tradicionalment l’Alcúdia s’ha associat a l’època ibèrica, falten encara moltes dades sobre aquest període. «No sabem com es configurava el poblat o el nucli ibèric original. Amb el descobriment d’aquests habitatges, aquest enterrament probablement infantil, juntament amb els resultats que estan oferint els altres equips de la Universitat d’Alacant estem segurs que en els pròxims anys es donarà una nova visió total al poblament ibèric i a la importància d’aquest».

Les termes

Respecte a les termes, las grans novetats que aporten les excavacions recents tenen a veure amb la història de la ciutat. «Ens hem trobat que són encara més grans de l’esperat, i arriben de moment als 1.160 m2, i encara falten espais i habitacions per excavar», compte Jaime Molina, qui informa que també s’han trobat noves dependències com una piscina per a refrescar-se dins del conjunt termal. Els resultats de les excavacions van construint el relat d’aquests grans banys públics, que es van construir a principis del segle II d. de C., moment de màxim creixement econòmic i demogràfic de la ciutat i que, durant els segles III-IV d. de C., van patir abandons i importants deterioracions, la qual cosa suggereix que va haver-hi problemes socioeconòmics i un probable descens de la població. A la fi del segle IV i la primera meitat del segle V d. de C. s’hi van restaurar part dels banys, encara que tindrien menors dimensions, fet que indica una reducció de la població, per a, després de diferents destruccions i remodelacions quedar abandonades a partir del segle VI d. de C.

Al llarg del procés d’excavació la campanya de 2024, que s’ha dut a terme durant tot el mes de juny, s’han recuperat, a més, diversos materials arqueològics d’un gran interès com nous fragments de les pintures de les parets del conjunt termal, fragments de pilastres de marbre amb fulles d’acant i flors esculpides i objectes d’ús quotidià, entre els quals destaca un penjoll de caràcter sexual en forma de penis i les decoracions d’un joier fetes amb fragments d’os amb relleus de caràcter mitològic

En el jaciment de l’Alcúdia es troben les restes arqueològiques de la Colonia Iulia Ilici Augusta, la ciutat més important entre Carthago Nova (Cartagena) i Valentia (València). Fundada la segona meitat del segle I a. de C., amb l’emperador August es va dur a terme el definitiu repartiment de terres a colons, militars llicenciats de les Guerres Càntabres.

No obstant això, malgrat la indubtable rellevància, la informació disponible sobre l’ocupació d’aquesta en època romana és, avui dia, molt parcial. De fet, els únics espais públics coneguts es redueixen a una sèrie de trams de muralla, a la basílica d’època baix imperial i a dos complexos termals.

De la campanya arqueològica d’enguany, Molina ha volgut destacar, sobretot, la gran participació d’estudiants de grau i de màster de la Universitat d’Alacant, més de 50, a més dels tècnics i els professors.

Els projectes a l’Alcúdia

L’any 2017, el Vicerectorat d’Investigació i Transferència de Coneixement de la Universitat d’Alacant va iniciar, dins del programa propi de foment de la investigació en projectes R+D+i, una línia específica de projectes per al jaciment de l’Alcúdia. Des dels inicis, els projectes d’excavació empresos en tres sectors del jaciment compten amb l’inestimable suport de l’Excm. Ajuntament d’Elx. Cadascun d’aquests constitueix una contribució important a algunes de les línies prioritàries d’actuació establides en el Pla director de l’Alcúdia per al període 2017-2029.

Els projectes i els seus investigadors principals són «Projecte Domus: viure en Ilici», en el sector 4F amb la catedràtica d’Arqueologia Sonia Gutiérrez Lloret; «Arqueologia i socialització del coneixement en l’Alcúdia d’Elx. Les Termes Orientals i àrees circumdants (ASTERO)», dirigit per Jaime Molina Vidal; i «Dames i herois. Després de la Ilici ibèrica» sota la direcció del catedràtic de Prehistòria Alberto Lorrio en qualitat d’investigador principal, i el professor d’Història Antiga, amb Héctor Uroz, com a codirector.