La UMH organitza la tercera sessió del cinefòrum A Revolutionary Love

La Universitat Miguel Hernández (UMH) d'Elx ha organitzat la tercera sessió del cinefòrum A REVOLUTIONARY LOVE/UN AMOR REVOLUCIONARI, que tindrà lloc demà dimarts, 20 de febrer, als quatre campus universitaris, en horari de 18:00 a 20:30 hores. Aquest cinefòrum té la intenció de convertir-se en un punt de trobada per a l'alumnat, el professorat, tot el personal de la UMH i les persones interessades en general que vulguen traspassar les fronteres de l'amor romàntic, conéixer i comprendre la diversitat des d'altres visions i perspectives.

Aquest cinefòrum forma part d'un projecte que la UMH va signar amb la Generalitat Valenciana, a través de la Vicepresidència i Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives.

Les pel·lícules que es projectaran demà dimarts als quatre campus són les següents: Papusza, de Joanna Kos-Krauza, a la Sala de Graus de l'edifici Torreblanca del campus d'Elx; Almanya, de Yasemin Sandereli, a la Sala de Graus de l'edifici Francisco Javier Balmis del campus de Sant Joan d'Alacant; Haz lo que debas, de Spike Lee, a l'aula 2.4 de l'edifici Casa del Paso del campus d'Oriola-Saleses i Cuestión de Actitud, de Panos Koutras, al seminari de fotografia de l'edifici Planet del campus d'Altea.

Durant les sessions, hi haurà una presentació de la pel·lícula i un col·loqui posterior, a càrrec de professorat, alumnat o personal d'administració i serveis (PAS) de cada campus. El coordinador d'aquesta activitat és el professor del Departament de Ciències Socials i Humanes de la UMH, integrant del CIEG i director del màster d'Antropologia Social Pràctica de la Universitat, Jordi Ferrús Batiste.

La pel·lícula Papusza relata la vida de Bronislawa Wajs, àlies Papusza, primera poetessa gitana que va rebre el reconeixement de veure la seua obra publicada a Polònia. Repudiada per la seua pròpia comunitat, que la va acusar d'haver traït els secrets del seu poble, Papusza va viure immersa en la pobresa i l'abnegació, torturada per la culpabilitat fins a la seua mort el 1987.

D'altra banda, en la pel·lícula Almanya, el turc Hüseyin Yilmaz, de setanta anys, anuncia a la seua família que ha comprat una casa a Turquia i que han de tornar per a fer les reformes necessàries, després de viure 45 anys a Alemanya. La idea no és ben rebuda i provoca discussions molt acalorades. A més, Canan, una néta de Hüseyin, anuncia que està embarassada i que el pare és el seu nòvio anglés, del qual ningú sabia res. Per consolar el seu cosí Cenk, un xiquet de de sis anys, a qui van humiliar a l'escola titllant-lo d'"estranger", Canan li explica una fantàstica història sobre com van abandonar Turquia i van anar a parar a Alemanya.

Haz lo que debas té lloc a Bedford Stuyvesant, un dels barris més humils de Brooklyn, on viuen diverses famílies de raça negra, alguns hispans, una parella de comerciants vietnamites i una família italoamericana que té una pizzeria. Mookie, un xic que treballa de repartidor de pizzes, coneix bé els veïns i és testimoni privilegiat no només de la vida quotidiana del barri, sinó també de les tensions i del racisme d'alguns dels seus habitants.

La pel·lícula Cuestión de actitud relata la història de Dany i el seu germà Odysseas, de 16 i 18 anys, que emprenen junts la ruta d'Atenes a Tessalònica per a buscar el seu pare, un home grec que mai han vist. Albanesos per part de mare, els xics són estrangers al seu propi país i esperen que el seu pare els reconega per a obtindre la nacionalitat grega. A més, Dany i Ody es van fer la promesa de participar en un concurs de cant popular que podria canviar la seua vida. Aquest viatge posarà a prova la força del vincle que els uneix, el seu costat infantil i el gust per les cançons italianes.