El Misteri d'Elx, una obra mestra i testimoniatge viu del teatre medieval que perviu des del segle XV
Es tracta d'un drama musical sagrat sobre la mort, l'assumpció i la coronació de la Verge
El Misteri d’Elx o Festa d’Elx es tracta d'un dels patrimonis valencians més importants sent declarat com a Monument Nacional l'any 1931, i la seua inclusió, l'any 2001, en la primera Proclamació de les Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat per la UNESCO (primera festa espanyola que va obtindre aquest guardó) a més d'estar protegit per diverses lleis de salvaguarda del patrimoni cultural.
Es tracta d'un drama musical sagrat sobre la mort, l'assumpció i la coronació de la Verge. S'ha representat sense interrupció des de mitjan segle XV en la Basílica de Santa María i als carrers de la vella ciutat d'Elx. Constituïx un testimoniatge viu del teatre religiós europeu medieval i de la devoció a la Verge.
Aquesta representació teatral, completament cantada, consta de dos actes que s'interpreten el 14 (la Vespra) i el 15 d'agost (Dia de la Mare de Déu). Descriu la mort i la coronació de la Verge a través d'una sèrie d'escenes i de quadres: la mort de María, la processó nocturna que segueixen centenars de participants amb ciris, la processó del matí, la processó fúnebre de la vesprada pels carrers d'Elx, l'escenificació del funeral, l'assumpció i la coronació en la basílica. El text està en valencià, amb algunes parts en llatí i l'escena s'articula en dos plans: l'escena horitzontal, “terrestre”; i l'escena vertical, “celeste”, característiques del teatre medieval. Una antiga maquinària aèria produeix els efectes especials.
Més de 300 voluntaris participen cada any en la representació com a actors, cantants, directors d'escena, tramoistes, costureres i intendents. Però els preparatius duren tot l'any. Aquesta tradició, que atrau a tota la població de la ciutat, està íntimament associada a la identitat cultural i lingüística dels habitants de la regió.
Història
L'origen del Misteri d'Elx no s'ha pogut determinar encara amb exactitud per falta de documentació. Sobre el seu naixement existeixen dues tradicions locals: una d'elles vincula la creació de la Festa amb la conquesta de l'Elx musulmà per les tropes aragoneses de Jaume I d'Aragó, en 1265, és a dir al naixement de la vila a la civilització cristiana. Una altra tradició llegendària intenta donar al naixement del Misteri un origen miraculós i el relaciona amb l'aparició o "Vinguda" de la imatge de la Verge il·licitana el 29 de desembre de 1370. D'aquesta manera, el consueta de la Festa s'hauria trobat, al costat de la figura mariana que la protagonitza, a l'interior d'una arca de fusta que surava sobre les aigües de la mar Mediterrània, en la pròxima platja del Tamarit (hui, de Santa Pola), i que va ser trobat pel soldat guardacostes Francesc Cantó.
No obstant això, les investigacions desenvolupades en els últims temps, tant sobre l'obra il·licitana, com sobre el teatre medieval europeu en general, proposen la segona meitat del segle XV -etapa en què es detecta un auge en el teatre de temàtica asuncionista- com l'època més probable per a datar el Misteri d'Elx.
El primer document referent al Misteri del qual es té constància és el testament d'Isabel Caro, membre de la noblesa local, datat el 9 de juliol de 1523. En el document Isabel Caro deixa recollit que posseïa a la seua casa una imatge de la Verge que cada any, en la vespra de l'Asunción, era portada en processó fins a l'església de Santa María i allí se li feia una grandíssima festa i solemnitat. En el testament s'assenyala que en cas que els seus hereus no pogueren fer-se càrrec d'aquesta imatge, es deposite en unes cases de la seua propietat on s'organitze un beaterio de l'Orde Tercer de San Francisco perquè la cuiden.
La música procedeix de diverses èpoques i estils, amb melodies medievals, renaixentistes i barroques, amb exemples de monodia i polifonia. La representació és a càrrec de cantors no professionals i una escolania infantil de veus blanques per als papers de María i els àngels, ja que en l'Edat mitjana les dones no podien intervindre en obres teatrals i eren éssers impurs per a la litúrgia. L'obra il·licitana consta d'un total de dos-cents cinquanta-nou versos que apareixen distribuïts en estrofes de diversos tipus. Les més nombroses són les quartetes de versos octosíl·labs rimats en la seqüència ‘aabb’, és a dir, del model conegut com noves rimades. També figuren, encara que en menor número, versos decasíl·labs, distribuïts en quartetes amb rima ‘abab’, així com heptasíl·labs rimats en ‘aabb’ i ‘abab’.