L'Associació de Voluntaris d'Acolliment Familiar reclama famílies d'acolliment per a menors en situació de desemparament

L'acolliment de menors, és un mecanisme més desconegut i visibilitzat que l'adopció, però igual de necessari. Per això, l'Associació de Voluntaris d'Acolliment Familiar (AVAF) ha organitzat una xarrada informativa el pròxim 12 de desembre a les 17.00 a Elx, concretament en el centre de congressos "ciutat d’Elx", amb l'objectiu explicar el procediment als interessats i conscienciar a la societat de la importància d'atendre aquests menors.

Actualment, en la Comunitat Valenciana hi ha 3.930xiquets, xiquetes i adolescents en el sistema de protecció, dels quals 1.559 continuen en acolliment residencial privats de l'oportunitat de créixer en un entorn càlid i estable, és a dir, sense una família. Així ho reflecteixen les dades de la Conselleria d'Igualtat i Polítiques Inclusives en el seu Informe Estadístic d'Infància i Adolescència relatiu a l'últim trimestre de 2021. A més, concretament a Alacant hi ha 1.395 xiquets, dels quals 637 els que viuen en centres residencials.

En aquests moments fonts de AVAF ens conten que urgeixen famílies que acullen a xiquets especials, grups de germans o migrants sense precedent familiar a Alacant, on ara hi ha 758 acolliment familiar dels quals 519 estan en família extensa i 239 en família educadora

En què consisteix l'acolliment?

Es tracta d'una mesura de protecció a la infància en la qual la família s'ofereix de manera voluntària a cuidar d'un menor de manera temporal, és a dir, durant un període de temps concret, no per sempre i li ofereix un entorn segur per a créixer.

En un primer moment, es busca a la família extensa, la que té un vincle de sang o no amb el menor (avis, oncles, padrins...), però quan no apareixen comença el procés de cerca de família educadora, aquella s'ofereix de manera voluntària.

Per a poder dur a terme aquest procediment és necessari que la persona interessada siga major d'edat, no tinga cap mena de delicte de naturalesa sexual ni cap mena de malaltia que li impedisca la cura adequada del xiquet i posseïsca ingressos econòmics estables. A més, ha d'assumir un rol educatiu integral en la seua vida.

Respecte a les modalitats, hi ha tres:

• Temporal: de caràcter transitori en el qual es preveu el retorn del menor amb la seua família biològica per una ràpida resolució de les causes que van activar el recurs.
• Permanent: no s'estima convenient el seu retorn a mitjà o llarg termini, ni es valora el recurs d'adopció com a adequat per al cas.
• Urgència: aborda la urgència d'acollir a menors derivats de situacions d'actuació immediata, per la qual cosa requereix total disponibilitat de la família.

Molt més que una família d'acolliment

“Els xiquets necessiten una família, no poden créixer en residències”, afirma María José Romero, mare d'acolliment des de fa onze anys i membre de AVAF. Durant més d'una dècada per la seua casa han passat un total de 20 menors (bebés, xiquets i adolescents). A tots ells els ha volguts com a fills biològics, els ha donat una llar i li han fet sentir una “privilegiada” per poder gaudir d'ells.

Per això, anima a tots els interessats a viure aquesta experiència a la qual defineix com a “meravellosa”. Si vols llegir l'entrevista completa fes clic ací.