Inaugurada la plaça en record d'Agustí Agulló i Marcos, activista sociocultural, defensor de la llengua i la cultura valenciana a Elx

La plaça Agustí Agulló i Marco ja és una realitat. L'espai públic en honor a l'activista sociocultural, defensor de la llengua i de la cultura valenciana a Elx, comprés entre els carrers Sant Josep i Santa Anna, enfront de la plaça del Pont, va ser inaugurat en l'última hora de la vesprada d'ahir entre gran expectació, amb un marcat ambient festiu alhora que de record d'una persona determinant en la defensa de la llengua i de la cultura valenciana, que va ser un dels impulsors i l'encarregat, des de la seua fundació en 1998, del Casal Jaume I de la localitat il·licitana.

L'alcalde, Carlos González, acompanyat per l'edil de Promoció Lingüística, Carles Molina; pel president del Tempir, Josep-Enric Escribano; per la presidenta d'Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Anna Oliver; pel fill d'Agustí i actual coordinador d'ACPV-Casal Jaume I d'Elx, Alexandre Agulló; per l'esposa i per la filla de l'homenatjat, Maribel García i Elisabet Agulló, respectivament; per membres de l'Equip de Govern, afins, simpatitzants i representants de col·lectius, va donar compte de la multitud d'assistents –al voltant de 150 persones–, “la qual cosa fa pensar que som molta la gent que estimàvem Agustí Agulló”, va manifestar el regidor després de mostrar la seua satisfacció “per ser ací amb tots i totes vosaltres i de celebrar aquest acte de record i reconeixement a un bon amic”.

“Dedicar un espai públic a Agustí Agulló és reconéixer tota una vida dedicada a l'activisme social i a la defensa del valor cultural del valencià. I, al mateix temps, significa també avançar a democratitzar la nostra llista de carrers i aproximar-la als valors majoritaris de la societat il·licitana”, va indicar González.

No en va, parlar del valencià a Elx és fer-ho de figures de la talla d'Agustí Agulló i Marcos, el nom del qual estarà per sempre lligat al Casal Jaume I de la ciutat, on igualment va organitzar actes com el Correllengua d'Elx, la Diada del 9 d’Octubre o el Club de Lectura. Nascut a la Ciutat de les Palmeres a l'octubre de 1958 i mort al febrer de 2021, la seua trajectòria va ser distingit en repetides ocasions: el Premi de l’Ateneu d’Acció Cultural en 2004, el d’Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla en 2008 o el Marc Granell de CCOO i el VIII del Tempir en 2020. Internacionalista, va viatjar en 1981 a Nicaragua, durant la Revolució Sandinista. En 2001 el Gran Teatre es va omplir amb l'homenatge que el Casal va oferir al Batalló d'Elx, amb un discurs per part d'Agulló que encara és rememorat.

“Quasi un any i mig després de la seua defunció, el record d'Agustí Agulló continua viu i alegre entre nosaltres, tal com ell voldria” va assenyalar Escribano, que va recalcar que, si hui el Casal Jaume I d'Elx és “tot un referent” que dona cobertura a aquells que treballen en favor de la llengua, del país i de la millora de la qualitat de vida, és gràcies a “la fermesa, la determinació i la resiliència” d'Agulló. El responsable del Tempir va destacar la seua franquesa i com de bé tractava els altres, el seu fort compromís social –“per a ell la defensa del valencià i la millora de les condicions de les classes populars sempre anaven unides”–, i la seua gran labor com a activista de la llengua i la cultura valenciana.

En eixe sentit, Escribano va recordar que Agustí Agulló i Marcos va pertànyer a una generació que va rebre l'exemple valencianista d'Antoni Bru, Josep Lluís Barceló o d'Andreu Castillejos, per a després integrar-se en el col·lectiu d'il·licitans per a la recuperació de la llengua en els huitanta i els noranta del passat segle, format per mestres que impulsaven l'ensenyament en valencià com Tudi Torró, Salvador Valero, Vicent Ripoll, o els professionals de les escoles Blasco Ibáñez, El Palmerar i les infantils. L'expresident d'ACPV Joan Carles Martí, va relatar Escribano, va enfortir el compromís lingüístic d'Agulló. I quan Eliseu Climent va voler obrir el Casal d'Elx, de seguida va emergir el nom d'Agustí com a tècnic de l'espai civil.

“Era d'eixes persones que aconseguien unir i fer xarxa des de la convicció, des de l'honestedat. I aquest ha sigut el valor més important que ha pogut sumar ACPV amb algú com ell i com la família que va crear, dignes”, va expressar la responsable de l'entitat, que va dir que la trajectòria, motivació i ganes d'Agulló per “construir un País Valencià millor des d'eixa concepció de nació, classe oprimida i llengua minoritzada” continuen intactes al Casal Jaume I. “El Casal és d'ACPV, però la vocació és que siga del poble d'Elx”, la qual cosa subratlla l'entusiasme per les noves generacions i l'esperança pel poble valencià que sentia l'homenatjat. “Ni en els pitjors moments va defallir; va ser un gran exemple per a la resta de companys i companyes”.

Per part seua, Alexandre Agulló, que igual que Escribano i Oliver va donar les gràcies a l'Equip de Govern per aprovar la proposta de diverses entitats a favor de la cultura, la llengua i la justícia social de dedicar-li un espai públic al seu pare, va afirmar que el lloc triat “no podria haver sigut més encertat” donada la proximitat al Casal Jaume I, situat al número 2 del carrer Sant Jordi. “En aquest entorn tan estimat per ell es va desenvolupar com tècnic al capdavant de la seua segona casa, en la qual va conéixer persones meravelloses, de tots els àmbits, amb les quals va treballar i va col·laborar per la identitat del nostre poble i de la nostra ciutat”, va agregar.

Agustí Agulló va créixer entre els barris del Raval i del Pla, jugant, entre altres llocs, a l'hort de les Portes Encarnades o al llit del Vinalopó, va contar Alexandre. El seu llegat, segons el president del Tempir, “és el de la coherència amb els seus principis a través de la tenacitat, de no donar cap batalla per perduda. Perquè amb la perseverança s'acaba per obtindre el fruit desitjat. Aquest és el gran llegat d'Agustí i Maribel, que ara el reben els seus fills; i el de l'exemplaritat a l'hora d'afrontar els desafiaments futurs que prenem i prendrem com a país”.

Gràcies al treball d'Agustí Agulló, el Casal Jaume I d'Elx, obert en 1998, continua sent un espai de referència en l'àmbit social i cultural del municipi i de la Comunitat Valenciana, amb la realització de xarrades, cursos i jornades, entre altres activitats que componen la seua programació. La música de la Colla El Cascabot, de la qual Agustí va ser un dels seus fundadors, i tres belles figures formades conjuntament per la muixeranga del Valls del Vinalopó i la nova d'Elx, van donar per finalitzat l'acte, encara que la jornada en record a la memòria d'Agustí Agulló va prosseguir posteriorment a les instal·lacions del Casal.