La Generalitat avança en la protecció i promoció del Palmerar d'Elx

El ple del Consell ha donat conformitat a la tramitació de l'Avantprojecte de llei de protecció i promoció del palmerar d'Elx, i a acordar el compliment del tràmit d'audiència a les entitats interessades, a sol·licitar informe del Consell Jurídic Consultiu i a l'elevació posterior del text per a l'aprovació com a projecte de llei.

Una vegada finalitzats aquests tràmits, el projecte es traslladarà a les Corts Valencianes per al seu debat i tramitació.

L'impuls de la tramitació d'aquesta normativa busca acomplir l'acord pres pel Patronat del Palmerar d'Elx. La nova llei busca aconseguir una sèrie d'objectius, entre els quals cal destacar la reducció de les amenaces urbanístiques del palmerar, la resolució de la carència de tutela legal de l'àrea declarada patrimoni de la humanitat, la millora de la definició dels usos socials i econòmics de l'espai, el reconeixement d'alguns béns etnològics vinculats al palmerar i la garantia en l'aconseguiment de la sostenibilitat financera.

La proposta vol incidir en la salvaguarda i en la promoció del palmerar en tot el seu conjunt, conformat per components culturals, agraris i ambientals. En definitiva, pretén aconseguir, d'acord amb la UNESCO, que el patrimoni cultural del palmerar actue de facilitador del desenvolupament sostenible i, concretament, afavorisca el vincle entre la població i el seu entorn.

Cal recordar que el reconeixement del palmerar d'Elx com a integrant del patrimoni cultural valencià es va iniciar en els anys vint del segle passat, i la seua protecció jurídica efectiva va començar amb el Decret, de 8 de març de 1933, del Ministeri d'Agricultura, que va declarar d'interés social la conservació del palmerar, al qual va seguir, en anys posteriors, diferent normativa relativa a l'esmentada conservació.

Pel que fa a la Generalitat, la Llei 1/1986, de 9 de maig, regula la tutela del palmerar d'Elx i, amb el seu desenvolupament normatiu, pretén fer possible una harmonització sistemàtica i efectiva de les regulacions sectorials concurrents, la clau de la qual radicava en la integració en l'òrgan encarregat de la tutela, el Patronat del Palmerar d'Elx, en què s'integren representants de l'Administració autonòmica, de l'Administració municipal i dels conreadors de palmeres. Tanmateix, aquesta llei pateix de descoordinació respecte del règim de tutela dels béns immobles d'interés cultural, categoria en què va quedar adscrit en aplicació de la Llei 16/1985, del patrimoni històric espanyol.

D'altra banda, la inscripció del palmerar d'Elx en la Llista del patrimoni mundial de la UNESCO, l'any 2000, ha posat de manifest la necessitat d'impulsar un nou text legal que garantisca l'aplicació d'un règim de protecció homologable al que la Llei de patrimoni cultural valencià atorga als béns d'interés cultural i que es corresponga amb els valors excepcionals reconeguts en la declaració de la UNESCO.

Continguts de l'avantprojecte de llei

El text de l'avantprojecte de llei s'articula en una exposició de motius, set capítols i diverses disposicions addicionals, transitòries, derogatòries i finals.

El capítol I estableix l'objecte i àmbit d'aplicació de la llei. A més, fa una declaració dels béns d'interés culturals que integren el palmerar: es declaren, sense perjudici, si escau, de la publicació dels corresponents decrets, com a bé immoble d'interés cultural, amb la categoria d'espai etnològic, els horts de palmeres inscrits en la Llista de la UNESCO, amb el corresponent entorn de protecció; com a bé d'interés cultural l'ofici de palmerer o palmerera i l'artesania de la palma blanca històricament vinculada al palmerar, i com a béns immobles de rellevància local, amb la categoria d'espai etnològic d'interés local, la resta d'horts, grups de palmeres i palmeres disseminades ubicades en l'entorn.

El capítol II recull diverses definicions relatives als béns: palmerar, horts, agrupacions i palmeres aïllades.

El capítol III regula el règim de protecció del palmerar: àmbit d'aplicació, actuacions i usos permesos, drets i obligacions dels titulars.

El capítol IV es refereix a la definició, composició i funcions dels òrgans de gestió del palmerar: el Patronat, màxim òrgan de representació institucional i dependent orgànicament i funcionalment de la conselleria amb competències en matèria de cultura i integrat, en la forma que s'hi especifica, per representants de les administracions autonòmica i municipal i representants dels conreadors, palmerers, artesans i altres entitats relacionades; la Junta Gestora, encarregada de l'aplicació de les directrius del Patronat; la Comissió Tècnica, òrgan d'assessorament tècnic, i el Servei de Vigilància i Inspecció, òrgan de nova creació, dependent orgànicament i funcionalment de l'Ajuntament d'Elx i els integrants del qual tindran la consideració d'autoritats.

El capítol V regula el Registre del palmerar d'Elx, que es crea amb l'objectiu d'identificar, localitzar i inscriure els béns objecte de protecció a l'empara de la llei.

El capítol VI es refereix als instruments de planificació i gestió, en particular el Pla director del palmerar d'Elx, en què s'inclouran, almenys, el pla especial de protecció, el pla rector d'ús i gestió, el programa de conservació i manteniment i el pla de salvaguarda, investigació i difusió.

El capítol VII regula el règim sancionador en relació a actuacions realitzades al palmerar: infraccions, sancions i prescripcions.

Entre les disposicions addicionals s'inclou la declaració com a bé d'interés cultural d'altres béns vinculats al palmerar (com la séquia major del pantà d'Elx i l'arxiu històric de la comunitat de propietaris d'aquesta séquia), la intenció de promocionar l'adopció de la denominació d'origen palma blanca d'Elx i el compromís de les administracions implicades en el finançament del Patronat del Palmerar d'Elx.