La UMH acull la Lliga de Debat de la Xarxa Vives

La Xarxa Vives d'Universitats ha organitzat la Lliga de Debat Universitària i la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat, que se celebraran a l'aula 02 de l'edifici Arenals del campus d'Elx de la Universitat Miguel Hernández d'Elx (UMH). De l'11 al 13 d'abril es disputarà la fase final de la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat, que enfrontarà els equips finalistes de les fases classificatòries ja celebrades. D'altra banda, del 16 al 19 d'abril s'enfrontaran els equips d'universitaris. Els grans debats finals i actes de lliurament de premis tindran lloc els dies 13 i 19 d'abril, respectivament. L'activitat formativa esdevé un espai de col·laboració entre els nivells d'educació secundària i superior.

Amb els valors del diàleg, la tolerància i el respecte cap a les idees dels altres com a estendard, les universitats de la Xarxa Vives impulsen la Lliga de Debat, una competició dialèctica i intel·lectual en la qual diversos equips d'estudiants debaten sobre un tema polèmic i d'actualitat. La competició d'oratòria i debat més important del sud d'Europa constitueix una activitat formativa que contribueix a la transferència de coneixement entre l'educació secundària i batxillerat i l'educació superior.

La importància de saber parlar en públic, i de fer-ho bé, no és un qüestió que afecte avui dia només a aquells àmbits lligats tradicionalment a l'ús de l'oratòria, com el polític, el del dret o el periodístic. Tothom haurà de defensar, en algun moment de la seua vida, una idea o posició, i convèncer a una audiència mitjançant l'ús de la paraula i el llenguatge no verbal. Ací radica un dels valors de la Lliga de Debat, i que és el de la millora de les habilitats comunicatives dels participants que es troben en l'etapa formativa. A més, l'activitat fomenta l'adquisició de competències transversals tan importants per la vida acadèmica i professional futures com són la seguretat, el treball en equip, la creativitat, la documentació, l'anàlisi, la construcció d'un discurs, la planificació i la presa de decisions.

A la riquesa de la competició se suma, també, l'experiència que viuen els participants, amb vincles culturals i lingüístics. La Lliga crea un espai de convivència entre els estudiants que parlen la mateixa llengua i comparteixen cultura.

En la modalitat de secundària i batxillerat de la Lliga, el perfil majoritari de participants és el d'estudiants de batxillerat, que representen 65% a la competició, mentre que un 35% són alumnes de 4t d'ESO. En el cas de la competició universitària, les disciplines de dret i advocacia (25%) i ciències polítiques i de l'administració (18%) concentren el major nombre de participants, si bé altres rames d'estudi també hi tenen presència, com són les de l'administració i direcció d'empreses (9%), l'educació i formació del professorat (8%) o les enginyeries (8%), entre d'altres. Les dades de participació mostren també un biaix entre les dues modalitats de competició en termes de sexe. De fet, mentre que en la lliga de secundària i batxillerat les dones són majoria i representen el 58%, aquesta proporció s'inverteix, i són els homes els qui demostren en el context universitari un major interés cap a la competició d'oratòria, amb el 57% de la participació.

La incorporació de noves metodologies docents a les aules és un dels reptes als que s'enfronta l'educació secundària i de batxillerat d'avui dia. La motivació dels estudiants i l'assoliment de les capacitats, habilitats i competències que marquen els programes curriculars de les assignatures són responsabilitat de professors i centres docents, que cerquen nous mètodes per al compliment d'objectius pedagògics. En un context on, a més, l'increment de problemàtiques d'aprenentatge és patent segons mostren els darrers estudis (sobretot en el cas de l'educació secundària obligatòria), la incorporació de l'oratòria a l'aula mitjançant la participació en competicions de debat territorials es configura com una eina d'innovació docent. Així ho creuen els professors, i aquesta és la finalitat de la competició dialèctica impulsada per les universitats de la Xarxa Vives al circuit de l'educació secundària.

La Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives ofereix al col·lectiu docent una eina innovadora per al desenvolupament personal de l'alumne en l'àmbit del multilingüisme, que fomenta la seua capacitat crítica, tan necessària en la construcció d'una ciutadania activa. Així mateix, la competició proveeix als estudiants preuniversitaris de l'experiència única que suposa establir un primer contacte amb la universitat i el seu entorn.

La Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat compta enguany amb 5.000 estudiants de 135 centres docents d'Andorra, Catalunya i el País Valencià, unes xifres que representen un increment del 30% en la participació respecte a l'edició de l'any anterior. Entre els mesos de gener i març, s'han disputat més de 200 debats al voltant del tema "L'humor té límits?" en les fases classificatòries dutes a terme arreu de les 14 universitats que s'han sumat a la iniciativa.
D'altra banda, les lligues universitàries d'oratòria gaudeixen d'una llarga tradició en l'educació superior anglosaxona, on un bon nombre d'universitats històricament prestigioses dels Estats d'Units, Regne Unit i Austràlia n'organitzen anualment, tant de caire nacional com internacional. A la regió de la Xarxa Vives, si bé la Lliga de Debat Universitària es remunta a fa relativament pocs anys (el 2005) en comparació a l'esfera internacional, es tracta d'una fita ja consolidada, i coneguda, entre la comunitat universitària de parla catalana. L'activitat formativa ofereix a l'estudiantat una eina amb la que consolidar les competències transversals necessàries per al desenvolupament professional, per al qual es prepara cada estudiant durant la tota seua estada a la universitat.

En l'edició de 2018, alumnes de les universitats de Catalunya, Andorra, Illes Balears i el País Valencià participen en la lliga universitària que, per primera vegada, assoleix la xifra rècord de 16 universitats implicades. Durant quatre dies, els oradors dels equips hauran de defensar, segons el resultat d'un sorteig previ, la qüestió: "És occident responsable del sorgiment de l'Estat Islàmic?".

Els grans debats finals i actes de lliurament de premis tindran lloc els dies 13 i 19 d'abril, respectivament. En ambdós casos, es tractarà d'actes oberts al públic, que estaran presidits pel rector de la UMH i president de torn de la Xarxa Vives, Jesús Pastor Ciurana, i que comptaran amb la presència de representants de les administracions locals i autonòmiques. Els 60 debats que aquests dies es disputaran seran jutjats per un jurat compost per 28 membres de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i Escola Valenciana, a més d'altres professionals del món de l'ensenyament, la comunicació i la interpretació.

La Lliga de Debat està organitzada per la Xarxa Vives d'Universitats (i Escola Valenciana en el cas del País del Valencià). Compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana i el Govern d'Andorra. L'Acadèmia Valenciana de la Llengua, l'Institut d'Estudis Catalans i la Diputació de Barcelona hi col·laboren, a més de diversos ajuntaments com el d'Alacant, Biar, Cheste, l'Hospitalet, Morella, València i Xixona.