Conclou l'any dedicat al centenari del naixement d'Eberhard Schlotter

A mig dia d'ahir tenia lloc, a la seu de la Fundació E. Schlotter, la clausura de l'any commemoratiu del centenari de l'artista establert a Altea. A la cita van acudir diversos pintors alteans; Pilar Escanero, doctora en Belles Arts i especialista a l'obra del professor Schlotter; Sibylle Schlotter comissària de l'exposició del centenari; Jaume Llinares, alcalde d'Altea i Aurora Serrat, regidora de Cultura; entre altres amants de l'art i amics de l'homenatjat.

Baix la mirada de l'artista en un dels seus autoretrats, els presents van recordar la figura de Schlotter, la seua obra i vida a Altea, que va triar per viure durant més de 4 dècades.

En la seua intervenció, Aurora Serrat recordava l'emotiu acte d'inauguració del centenari, que tenia lloc el passat any, concretament el dia 3 de juny, el dia que compliria 100 anys, als jardins de Villa Gadea que han encunyat el nom de “Jardins de Villa Gadea E. Schlotter”, juntament amb el bust que el pare de l'artista, Heinrich Schlotter, escultor de professió, va fer del seu fill el 1964.

Serrat donava per clausurada l'exposició “Recordant” comissariada per la filla de l'artista que era inaugurada a la Casa Toni el Fuster, seu de la fundació, el mes de novembre passat amb la presència de la Cònsol Honorífica d'Alemanya a la Província d'Alacant, Dorothea von Drahosch Sannemann.

La responsable municipal de Cultura concloïa la seua intervenció assenyalant que “la celebració del centenari d'Eberhard ha estat tan sols una mostra de l'agraïment i estima que el poble d'Altea té cap al pintor alemany. L'Altea que sempre ha estat present al cor, a la vida i a l'obra d'Eberhard Schlotter des de l'estiu del 1954”.

Per la seua banda, Sibylle Schlotter, recordava molt emocionada el seu pare i l'estreta vinculació que va tenir amb Altea i amb el nucli antic on va establir la seua casa i taller que van veure néixer gran part del conjunt del treball de l'artista.

Obra que Pilar Escanero, ha analitzat amb deteniment i de la qual parla amb molt d'afecte, però també molt de coneixement. Escanero, que va conèixer personalment l'artista, assenyalava la varietat d'estils i la importància de l'obra de Schlooter; a més a més de narrar diversos episodis de la vida de l'artista.

“Vam tenir la sort que el professor Schlotter buscara alguna cosa i la trobara ací”; comentava Escanero. “Va mamar l'art des del seu naixement ja que pertanyia a una família d'artistes. Es va dedicar a aprendre des de ben jovenet i l'any 1936 comença a aprendre el gravat en diferents versions i al 39 fa la seua primera exposició. Coneix la seua dona l'any 44 quan li estava guarint les ferides de guerra al front. Va ser cridat a allistar-se a l'exèrcit i va haver de combatre al front a Rússia. Al 45 es va salvar de la guerra i llavors buscava alguna cosa i va viatjar i l'any 1954 va passar per Altea i es va establir ací al 56”. Relatava Pilar Escanero. “A mi em va demostrar que va ser un home valent tota la vida i que la llibertat era la seua filosofia de vida. Es va enfrontar a tot allò que anava en contra de l'honestedat, de la llibertat i tot això ho va plasmar a la seua obra i som uns afortunats de poder accedir a este món que ell ens ha deixat eternament per a nosaltres”, declarava Escanero.

I l'últim a prendre la paraula era l'alcalde, Jaume Llinares, que agraïa la presència dels congregats i reiterava el gran significat que té per a Altea que artistes de renom internacional triaren Altea a la segona meitat del segle XX per inspirar-se i crear les seues obres.

"Altea té gust de recuperar les seues activitats culturals i esta és una de les coses que més m'enorgulleix", asseverava l'alcalde. “Altea vol continuar apostant pel món cultural i artístic especialment i ací hi ha una part important de les persones que han estat desenes d'anys treballant a nivell artístic en este poble i m'agradaria reconèixer la feina que es fa des de la Fundació Schlotter i les entitats que treballen per la conservació i difusió de l'art com ara Caixaltea que ha digitalitzat i catalogat l'obra de Schlotter”, afegia Jaume Llinares.

Després de les intervencions, es projectava un vídeo amb les últimes imatges preses a Eberhard Schlotter el 2011 treballant al seu estudi. Un document visual editat pel Consistori.