Les dones van tenir menys probabilitat de ser diagnosticades de la COVID-19 a l’inici de la pandèmia

La catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant M. Teresa Ruiz Cantero ha fet l’estudi «COVID-19 y sesgos de género en la atención sanitaria. Las desigualdades de género que revelan las diferencias por sexo» presentat recentment com a part de l’«Informe Salut i Gènere 2022» del Ministeri de Sanitat, a través de l’Observatori de Salut de les Dones (OSM).

Si bé la freqüència de casos de COVID-19 és més gran en dones que en homes a Espanya, segons el Centre Nacional d’Epidemiologia a data de juny del 2021: 47,77% homes i 52,23% dones, hi ha un acord científic sobre una major incidència de defuncions en homes, sobretot en els inicis de la pandèmia. Com detalla la investigadora de la UA «durant l’any 2020 vam poder veure com es creen els biaixos de gènere en l’atenció sanitària en una nova patologia: la COVID-19. L’escassetat d’informació sanitària per sexe, la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) de la malaltia centrada en l’afectació respiratòria més freqüent en els homes, i el poc coneixement sobre altres signes/símptomes, probablement van retardar la detecció precoç en aquells casos que van cursar amb altres expressions clíniques més freqüents en dones».

Les diferències per sexe van ser publicades dins dels informes d’anàlisi de casos de COVID-19 notificats a la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (RENAVE). En aquests informes, la RENAVE va fer patent la consistència de les diferències significatives segons sexe: encara que amb una tendència similar per al cas de febre i dispnea en els dos sexes, tant la tos, com els calfreds, pneumònia, síndrome de distrès respiratori agut, altres símptomes respiratoris i fallada renal són més freqüents en homes, i els vòmits, mal de gola i diarrees són més freqüent en dones. En aquest sentit, com arreplega l’estudi de Ruiz Cantero, el consens sobre la mortalitat superior per la COVID-19 en homes té algunes llacunes ateses l’escassetat d’estadístiques i dades clíniques en homes i dones sobre variables claus relacionades amb la història natural d’aquesta malaltia.

Hospitalitzacions

En l’informe M. Teresa Ruiz Cantero detalla que la major hospitalització dels homes respecte de les dones pot relacionar-se amb la seua major gravetat en patir més pneumònies, els símptomes de les quals són els principals criteris d’admissió. Però també va poder fallar la detecció precoç de la COVID-19 en les dones pel desconeixement de les altres maneres de manifestar-se clínicament amb més freqüència en elles.

Les estadístiques oficials de l’INE van mostrar que durant el confinament més dones amb simptomatologia pròpia del virus SARS-CoV-2 van morir sense confirmació diagnòstica per falta d’accés a proves diagnòstiques i serveis assistencials deficitaris, mentre que més homes van morir per COVID amb prova diagnòstica confirmada. El major esforç terapèutic que suposen les hospitalitzacions i ingressos en UCI dels homes es relacionen sobretot amb la gravetat. Però, assenyala Ruiz Cantero, «evidenciem que els ingressos en UCI són menors en dones mortes que en homes morts, on la gravetat és, a l’efecte de resultats, la mateixa. Com molts altres biaixos de gènere en l’atenció sanitària, s’observa un patró de coneixement de referència de la malaltia propi dels homes, que s’aplica a dones».

Metodologia i recomanacions

Per a poder portar l’anàlisi la investigadora de la UA ha dut a terme un estudi longitudinal i transversal estratificat per sexe d’un total d’1.771.543 homes i 1.936.299 dones casos de COVID. «Una quantitat tan àmplia ens permet obtenir nous coneixements, com també una visió sense precedents dels comportaments d’aquesta malaltia vírica segons sexe», afig.

La catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant insisteix en la importància d’incloure la perspectiva sexe/gènere en la política informativa davant de les emergències de salut pública amb la finalitat de millorar la qualitat i la transparència. Per a això, «és imprescindible millorar la formació integral de professionals i gestors dels serveis d’atenció sanitària i centres o institucions de vigilància epidemiològica, i incloure el coneixement sobre les innovacions de gènere aplicades a les bones pràctiques professionals», insisteix.

Mª Teresa Ruiz Cantero

Catedràtica de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alacant i investigadora del Grup de Determinants Socials de la Salut del Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP). La línia de treball principal de M. Teresa Ruiz Cantero, i per la qual és reconeguda a nivell nacional i internacional és la salut de les dones des de la perspectiva de gènere. Les seues contribucions al patrimoni científic en matèria de salut de les dones des de la perspectiva de gènere han permès fer nous marcs interpretatius i epistemològics en el tractament d’aquesta problemàtica, i ha aconseguit publicar nombrosos articles en les revistes de salut més prestigioses i amb major impacte a nivell nacional i internacional. Actualment, participa en un projecte sobre la COVID- 19 per a l’Organització Panamericana de la Salut. Des de l’inici de la pandèmia, la investigadora de la UA alerta de l’impacte que aquesta té en la salut de les dones, i així ho ha fet saber a través de la revista Gaceta Sanitaria on ha exposat com les estadístiques sanitàries invisibilitzen aquesta malaltia per sexe i la ceguesa al gènere que presenta la lectura de l’epidèmia de COVID-19. A més del seu treball com a acadèmica i investigadora, acaba de fer la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en Medicina per a la Xarxa Vives.