Un 60% de les dones maltractades a la Comunitat Valenciana prefereixen no revelar la seua situació a les entrevistes de treball

El proper 25 de novembre se celebra el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència Contra la Dona. Per novè any consecutiu s'ha presentat l'informe “Violència de gènere i ocupació”, amb l'objectiu de posicionar l'ocupació com a actiu essencial per a la recuperació integral de les dones víctimes de la violència de gènere, donant peu a la posada en marxa d'iniciatives per accelerar-ne la inclusió laboral.

Aquesta anàlisi basa les seues conclusions en una enquesta a 350 desocupades víctimes de la violència de gènere, de les quals mig centenar són de la Comunitat Valenciana, complementada amb algunes xifres d'altres fonts oficials i informes de referència.

La violència de gènere, tabú al mercat laboral?

En els darrers anys s'ha evidenciat un augment en el nivell de conscienciació i compromís pel que fa a la violència de gènere; de fet, el 92% de la població ja ho considera com una xacra social inacceptable[i]. Tot i això, encara es mantenen estereotips sobre víctimes i agressors que dificulten l'eradicació del problema i es traslladen a l'àmbit laboral, convertint-se en barreres d'accés a l'ocupació.

Així, tradicionalment, la situació de víctima de violència de gènere s'ha associat erròniament a determinats trets de la personalitat, creant una bombolla de desinformació que en frena la contractació. L'existència d'aquests estereotips es veu reflectida en les dades de l'enquesta: un 60% de les dones a la Comunitat Valenciana prefereixen no revelar la seva situació a les entrevistes de treball, davant el temor de ser descartada a causa de prejudicis que associen les dones víctimes amb “personalitats insegures”, “conflictives” o “absentistes”. El 40% restant sí que ho comunica, en considerar-ho necessari per a la seva seguretat.

“Aquestes creences estereotipades xoquen frontalment amb la realitat. Les dones víctimes de la violència de gènere saben que l'ocupació les pot ajudar a tirar endavant, proporcionant-los autoestima, independència econòmica o increment de la seva xarxa de contactes. Per això, la seva fidelitat i el seu compromís amb el projecte empresarial són dobles. A més, són persones que han desenvolupat una sèrie d'habilitats emocionals i extraordinàries capacitats per esquivar obstacles, que es converteixen en grans fortaleses quan es traslladen a l'àmbit empresarial. Resulta vital, per tant, normalitzar la presència de les dones víctimes a les empreses, ajudant així a fer efectiva la seva protecció integral”- destaca Francisco Mesonero, director general de la Fundació Adecco

Per la seua banda, Begoña Bravo, responsable del pla d'integració de la Fundació Adecco, afegeix que: “És completament desencertat atribuir a aquestes dones unes característiques o temperament concret: les situacions de violència de gènere mai no són ocasionades per la forma de ser de la víctima , sinó sempre pel comportament i la decisió de l'agressor. En lloc d'estigmatitzar-les, cal brindar-los tot el nostre suport, essent la feina un dels elements per excel·lència perquè puguin tirar endavant”.

L'ocupació a l'era post-Covid-19. Visibilitat de la violència i cicles econòmics

En els darrers anys, l'evolució del nombre de denúncies per violència de gènere ha estat ascendent. Així ho constaten les dades del Consell General del Poder Judicial: si el 2011 es van interposar 18 540 denúncies a la Comunitat Valenciana, el 2020 la xifra es va tancar en 21 954 (+18%). Tot i això, aquest ascens no ha estat lineal, ja que al llarg de l'última dècada s'han produït descensos i augments que han estat íntimament lligats a cada conjuntura econòmica.

En general, el comportament del nombre de denúncies obeeix a una tendència: en els períodes de crisi, en què es dispara la desocupació i les dificultats econòmiques, cau el volum de denúncies, fonamentalment a causa de les dificultats més grans de les dones per demanar ajuda , unides al temor a no trobar feina o veure's sense recursos. Tot i això, en els períodes de recuperació, el nombre de denúncies augmenta, coincidint amb etapes més pròsperes per afrontar la recerca de feina i ser independents.

Per tant, no és casualitat que, el 2020, l'any de la pandèmia, es produís el descens interanual més acusat de l'últim decenni, saldant l'any amb una caiguda del 8,3%. El nombre de denúncies per cada 1000 dones a la Comunitat Valenciana va ser de 8,6, la segona xifra més alta de tot Espanya només per darrere de les Balears (9,9) i per sobre de la xifra registrada a nivell nacional, de 6, 3.

Durant el primer semestre de l'any i, a causa de la recuperació econòmica en curs, les denúncies tornen a créixer i, en concret, ho han fet a la Comunitat Valenciana en un 2,5%, arribant a les 10.451, davant les 10.196 del mateix període del 2020. Això sí, se situa per sota de la mitjana nacional, que està al +7%. Les comunitats autònomes en què s'ha produït un increment més gran de les denúncies són Castella-la Manxa (13,3%), Comunitat de Madrid (13,2%), Extremadura (11,4%), Catalunya (9,9%), Castella i Lleó (9,8%) i Andalusia (9,3%).

El treball, aliat per a la recuperació de les dones víctimes

La violència de gènere exposa situacions extremes d'aïllament, exclusió social o privació material i/o pobresa, per la qual cosa l'ocupació s'alça com un dels grans actius perquè les víctimes puguin normalitzar i recuperar el control de les seves vides. No en va, la feina redueix les situacions de dependència, condueix a la realització personal i permet descobrir noves persones, motivacions i vies de comunicació. La gran majoria de les enquestades subscriu aquesta idea: el 98% creu que la feina l'ajudaria a recuperar les regnes de la vida.

D'aquesta manera, el 76,19% de les enquestades a la Comunitat Valenciana creu que la recerca de feina ara és més complicada que en temps prepandèmia: el 88% creu que actualment es publiquen menys ofertes d'ocupació, el 75% considera que ara els requisits d'accés són més exigents i un 48% troba barreres d'índole tecnològic, manifesta dificultats per connectar-se a entrevistes de treball en línia o presentant dificultats, per exemple, per treballar en remot.

Dificultats per arribar a final de mes i feina irregular

La pandèmia ha intensificat la pobresa a Espanya i, en menys d'un any, 15 de les 17 comunitats autònomes d'Espanya han vist duplicar les llars amb dificultats per fer front a despeses bàsiques relacionades amb l'habitatge, assumir pagaments imprevistos o arribar a final de mes. Així ho recull l'informe "L'Estat de la Pobresa. Seguiment de l'indicador de pobresa i exclusió social a Espanya 2008-2020", elaborat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l'Exclusió Social a l'Estat Espanyol (EAPN-ES) .

Aquestes dificultats econòmiques es fan especialment paleses entre les persones que ja estaven en situació de vulnerabilitat abans de la pandèmia, com és el cas de les dones víctimes de la violència de gènere. Les respostes de la present enquesta fan que la gran majoria (93,65%) troba algun grau de dificultat per arribar a final de mes. En concret, un 58,7% acaba el mes “amb molta dificultat”; un 14,29% “amb dificultat” i un 20,6% “amb certa dificultat”.

Aquesta situació de precarietat provoca que gairebé dues terceres parts de les aturades víctimes de la violència de gènere (63%) es va plantejar l'opció de treballar de forma irregular, sense estar donada d'alta a la Seguretat Social, a causa de la urgència d'ingressos econòmics .