El dia després: així proposen que siga el nou mercat laboral valencià després del COVID-19

Diuen que les males situacions sempre trauen a relluir les febleses d'un, i en el cas d'una pandèmia mundial com la del coronavirus no anava a ser menys. Han sigut molts els aspectes que Espanya s'ha adonat ha de millorar, però sobretot els referents a la digitalització, la falta de producció pròpia i en la manera en el qual es desenvolupa el mercat laboral.

Amb aquest escenari sota el braç, des de la Fundació Nexe s'ha donat a conéixer un estudi en el qual s'analitzen les situacions presents i es proposen diferents mesures per a implantar en el futur, sempre amb la vista posada a millorar. Tot queda recollit en aquest document presentat aquest mateix dimecres sota el nom “L'economia valenciana i les polítiques d'ocupació després del COVID-19. Nous horitzons de progrés i estratègies de transformació”.

“L'administració del segle XXI ha de ser reactiva, propositiva i activa” ha assenyalat Enric Nomdedéu durant la seua intervenció, qui advocat per la reeducació i el teletreball com dos punts clau de l'escenari futur, un escenari que ha de ser “molt diferent” a l'actual.

Una visió compartida per l'economista Joan Sanchis qui defensa el treball com un “full de ruta” amb la qual es busca presentar diferents camins per a la recuperació econòmica de la Comunitat. Una recuperació en la qual s'hauran de reordenar les prioritats dels diferents mercats i apostar per noves polítiques, perquè tal com ha assenyalat, la valenciana és una economia que “quan va bé creix, però quan va malament pateix més que unes altres”.

Es tracta doncs d'una aposta que porta amb si, segons ha explicat el tercer dels autors Rafael Beneyto, la necessitat de “exigir una major intervenció del sector públic” en el mercat laboral el qual únicament podrà millorar si s'aconsegueix una reforma del finançament autonòmic i un sistema fiscal propi.

Problemes i solucions

Les primeres dades dels quals es disposen indiquen que l'impacte del COVID-19 en l'economia valenciana serà superior que en un altre territoris. Això es deu fonamentalment, segons defensen els autors de l'estudi, pel model productiu valencià el qual està basat en una productivitat inferior a la mitjana, per la baixa inversió en coneixement, el predomini de les estratègies competitives via preus, així com per una renda per capital inferior a la mitjana i l'elevada temporalitat i precarietat laboral.

Per a reduir aquest impacte, la investigació proposa apostar per una estratègia “clara, inequívoca i conseqüent” la qual passa per renunciar en alguns aspectes a curt termini. Per exemple, entre les propostes destaca la d'avançar cap a una nova política industrial i impulsar els processos d'automatització.

Els autors també proposen com a millora promoure un nou acord verd valencià, el qual contemple inversions directes en aquesta matèria. A més de millorar la formació i capacitat d'innovació de l'ecosistema econòmic valencià.

Referent al mercat laboral, basen les seues propostes en diferents eixos. El primer basat en una millora de l'educació en tots els nivells que aniria complementat d'una negociació col·lectiva “innovadora” que estiga adaptada a les noves necessitats del mercat, com per exemple, les plataformes digitals.

En la mateixa línia defensen, una reducció de la jornada laboral que passaria a ser de 32 hores durant 4 dies a la setmana. Això, defensen, aportaria una menor rotació laboral i afavoriria la permanència en el lloc de treball.

“La reducció de la jornada laboral ens permet resituar prioritats, posar el benestar de les persones en el centre del model econòmic i respondre als reptes més immediats” detalla el text, on a més explica el que seria un nou model de treball “cooperatiu, flexible i que cree sinergies entre territoris”.

Amb aquestes propostes, i sempre amb una millora del finançament autonòmic com a base de la seua posada en marxa, els autors del text consideren podria millorar-se el futur laboral valencià esguitat per la crisi sanitària del coronavirus.