La desocupació provocada per la pandèmia afectarà més la Comunitat que a la resta d'Espanya

Les dades d'afiliació a la Seguretat Social del mes de març situaven a la Comunitat Valenciana com la tercera autonomia amb major destrucció relativa d'ocupació, amb una caiguda del 5,78% de l'afiliació. Aquesta posició desfavorable es deu, en part, al fet que existeixen alguns col·lectius de treballadors que resulten més vulnerables a la pèrdua d'ocupació a curt termini i que tenen un major pes en la Comunitat. El nou document de la sèrie COVID-19: IvieExpress, elaborat per Lorenzo Serrano, Ángel Soler i Fernando Pascual, analitza les dades d'aqueixos col·lectius i els compara amb la mitjana nacional utilitzant les dades de l'Enquesta de Població Activa de l'INE.

En el cas dels treballadors amb contracte temporal, en la Comunitat Valenciana aqueix col·lectiu representava abans del COVID-19 el 27,7% dels assalariats privats, enfront del 25,9% a Espanya. Dins del conjunt d'assalariats amb contracte indefinit, aquells amb un període en l'empresa inferior a dotze mesos suposaven el 15% en la Comunitat, mentre en el conjunt del país representaven el 12,4%. També els empleats amb menor nivell de formació tindrien més risc de perdre el seu treball en el curt termini. En aquest sentit, a Espanya, les persones que tenen com a màxim educació obligatòria suposaven el 32,5% de l'ocupació i en la Comunitat un 33,8%. Un altre dels col·lectius més vulnerables analitzats és el dels autònoms, encara que en aquest grup el pes a la regió és similar a la mitjana nacional, 15,8% i 15,7%, respectivament.

A això cal afegir la major exposició relativa dels sectors productius valencians a les restriccions a l'activitat dels successius decrets del govern. Alguns estudis estimen que el 50,7% de l'ús de la Comunitat Valenciana s'hauria vist afectat per aquesta normativa, enfront del 46,9% a nivell nacional. Uns percentatges que, encara que es redueixen amb la volta al decret inicial (19,1% en Comunitat Valenciana i 18,2% a Espanya) continuen sent majors a la regió.

Per contra, com s'assenyalava en el COVID-19: IvieExpress número 2, la Comunitat Valenciana sí que té una millor posició respecte a la mitjana nacional quant al percentatge d'ocupació que es concentra en empreses financerament més vulnerables. Només el 6,3% de l'ocupació a la regió es troba en aquest tipus d'empreses, enfront del 8,5% en el conjunt d'Espanya.

Malgrat que en la majoria d'àmbits considerats la Comunitat Valenciana presenta una major vulnerabilitat a curt termini davant una crisi econòmica, de moment les empreses valencianes estan apostant amb molta intensitat per conservar la relació laboral mitjançant la suspensió temporal d'ocupació (ERTEs) en lloc de decantar-se pels acomiadaments. En la Comunitat, el 96,7% dels treballadors afectats per expedients de regulació d'ocupació es troba en suspensió temporal o una combinació de suspensió temporal i reducció de jornada. Es tracta d'una circumstància positiva que hauria de contribuir a preservar la capacitat productiva, permetent una més ràpida recuperació.

Els autors de l'informe destaquen tres elements favorables de l'actual context econòmic que poden atenuar els efectes de la crisi sobre l'ocupació. En primer lloc, els baixos tipus d'interés, que permeten a les empreses un endeutament més assumible. En segon lloc, la resposta de les institucions europees, que està sent més ràpida i decidida que durant la Gran Recessió de 2008. Finalment, el marc de relacions laborals a Espanya, que és ara més flexible que a l'inici d'aqueixa última crisi, oferint més marge als agents socials per a aplicar alternatives d'ajust diferents a l'acomiadament i més adaptades a les circumstàncies de cada empresa.

Sectors afectats a llarg termini

Algunes activitats patiran reculades més intenses i de major duració, en estar condicionades per la necessitat de mantindre la distància social en el futur a curt i mitjà termini. Aquestes activitats es troben també més presents en la Comunitat Valenciana. Per exemple, l'agregat de comerç, transport i hostaleria suposa el 29,4% de l'ocupació nacional i el 33,1% del valencià. En qualsevol cas, el document planteja la conveniència de complementar els esforços enfocats al fet que no es perden les ocupacions actuals amb una altra mena d'actuacions, més dirigides a propiciar que en el futur, l'abans i amb la major intensitat possible, es creen noves ocupacions.