Desenvolupen una prova PCR que detecta el covid més infecciós

Les proves ràpides de PCR són el mètode més usat per a detectar el nou coronavirus, SARS-CoV-2, en mostres de pacients i en el medi ambient. No obstant això, aquest mètode no distingeix entre virus infecciosos i inactivats, que no representen un perill per a la transmissió de la malaltia. Ara, un equip d'investigació liderat per l'Institut d'Agroquímica i Tecnologia d’Aliments (IATA), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), ha desenvolupat un sistema que permet eliminar el senyal de PCR dels virus inactius utilitzant un marcador molecular de viabilitat que es pot emprar en un qualsevol laboratori convencional. Així, es millora la fiabilitat d'aquesta prova per a detectar el coronavirus infecciós en mostres clíniques i mediambientals.

El sistema consisteix en un tractament de les mostres utilitzades per a realitzar la PCR ràpida mitjançant un reactiu de viabilitat (clorur de platí) que penetra a través de la membrana del virus inactiu i s'uneix al seu material genètic impedint la seua detecció en la prova diagnòstica. S'aconsegueix així que la PCR detecte només el virus potencialment infecciós. El mètode està descrit tant per a mostres clíniques de pacients amb coronavirus com en aigües residuals en la revista Scientific Reports, del grup Nature.

L'equip d'investigació liderat per l'IATA-CSIC va emprar mostres de SARS-CoV-2 inactivades per a avaluar cinc compostos com a reactius de viabilitat i així optimitzar el procediment. “L'objectiu era llevar el senyal de la PCR que es correspon a virus no infecciosos”, explica Gloria Sánchez, investigadora del CSIC responsable del grup de Virologia Ambiental i Seguretat Alimentària (VISAFELab) de l'IATA que ha desenvolupat l'estudi. “Utilitzant diferents compostos i matrius per a tractar les mostres, hem aconseguit les condicions òptimes per a no detectar el coronavirus inactivat en les PCR”, assegura. Aquest nou sistema s'ha desenvolupat en la tesi doctoral d'Enric Cuevas.

El sistema s'ha validat utilitzant mostres de pacients de coronavirus facilitades pel Servei de Microbiologia de l'Hospital Clínic de València-Institut d'Investigació Sanitària (INCLIVA), així com mostres d'aigües residuals, on des de l'inici de la pandèmia de COVID-19 s'estudia la presència del coronavirus com a indicador de la seua evolució.

De fet, el grup liderat per Gloria Sánchez a l'IATA analitza mitjançant proves de PCR ràpides les aigües residuals de diverses ciutats espanyoles per a rastrejar la presència del coronavirus. “Amb aquest nou mètode hem demostrat que les aigües residuals no són un vector de transmissió del coronavirus, ja que el virus que detectem està inactivat”, revela Walter Randazzo, investigador postdoctoral del grup.

Evitar els ‘falsos positius’ en les PCR ràpides

Quant a les mostres clíniques, aquest mètode evitaria el problema de les PCR positives, quan el que es detecta és un virus no infecciós. A més, la manera de preparar les mostres es pot realitzar en qualsevol laboratori que fa PCR, prova diagnòstica que permet detectar un fragment del material genètic d'un patogen que ha sigut la forma més utilitzada per a detectar el coronavirus durant aquesta pandèmia.

A més, el grup investigador, on participa també el Centre d'Edafologia i Biologia Aplicada del Segura (ENCEBES-CSIC), el Departament de Microbiologia de la Universitat de València i l'Agència Nacional de Seguretat Alimentària de França (ANSES), ha realitzat un altre estudi on apliquen aquest mètode a mostres de coronavirus recollides de diverses superfícies. Els resultats, publicats en la revista Environmental Research, “mostren que el sistema és eficaç per a recuperar el SARS-CoV-2 i altres coronavirus en les superfícies, i que elimina també el senyal de PCR de virus inactius”, destaca Gloria Sánchez.