La UPCCA de Dénia se suma a la campanya de conscienciació “Trenca el mite” llançada amb motiu del Dia sense joc d’atzar

La UPCCA de Dénia se suma a la campanya de conscienciació elaborada per la Xarxa de UPCCA de la Comunitat Valenciana per al 29 d'octubre, Dia Nacional sense joc d'atzar, amb el lema “Trenca el mite”. Aquest dia, proposat per la Federació Espanyola de Jugadors Rehabilitats (F.E.J.A.R.), compta amb el suport del Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social.

L'objectiu de la campanya de les UPCCA és conscienciar a la població dels riscos i efectes nocius que el joc d'atzar, tant presencial com virtual a través de les apostes en línia, està produint en la població. Aquesta campanya comunitària desenvolupada a través de les xarxes socials, s'enfoca a desmuntar les idees irracionals que la majoria de les persones amb ludopatia tenen sobre l'efecte de la sort, bona o dolenta, per a aconseguir uns diners presumptament ràpids i fàcil, posant l'accent en l'enfocament de gènere per a la prevenció de la ludopatia.

Sent la ludopatia la malaltia amb un major avanç en els últims anys. Definida per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) com un trastorn caracteritzat per la constant i repetitiva acció de participar en jocs d'atzar encara per damunt de qualsevol deure o obligació. En la majoria dels casos, quan es detecta l'addicció sol ser ja massa tard, tenint un cost desorbitat per a les famílies, que han d'enfrontar-se a la ruïna econòmica i, en la majoria dels casos, a la ruptura i separació de les parelles. La pandèmia i el confinament ha tingut una gran influència en l'evolució de les addiccions, atés que estar confinats/des no impedeix aquesta conducta, al contrari, ja que ve facilitada per:

• El fàcil accés a les apostes esportives i jocs d'atzar (ruleta, pòquer i màquines, principalment) a través d'aplicacions per al mòbil i l'ordinador, disponibles les 24 hores del dia i amb apostes de pocs diners, la qual cosa porta a adolescents i joves a creure que el risc és mínim.
• L'anonimat que els dona internet i la immediatesa dels resultats.

Encara que es comença a jugar per diversió o curiositat, molt prompte cau en la dependència i l'addicció al joc. Es converteix en una necessitat irracional i irrefrenable.

Tant el joc com les noves tecnologies tenen un paper fonamental en les nostres vides. D'una banda, el joc és una eina que ens diverteix i entreté i ens permet aprendre a relacionar-nos amb el nostre àmbit familiar, material, social i cultural. D'altra banda, les noves tecnologies posseeixen un paper essencial en la comunicació i educació de les persones. Encara que és important ressaltar els avantatges del joc i les noves tecnologies, hem de ser conscients del risc d'addicció que aquestes eines presenten quan es fa un ús inadequat d'elles i el risc es fa encara major entre la població adolescent a causa de les característiques de la seua etapa evolutiva.

En definitiva, sabem que el joc és una activitat que ha acompanyat sempre a l'ésser humà, com a opció d'oci, com a manera d'aprendre, de relacionar-nos amb uns altres, d'evadir-nos de les rutines… Però el “joc” d'apostes, que és un negoci que genera beneficis multimilionaris, s'ha convertit en tota una epidèmia social, afectant moltes famílies greument. Si fora com qualsevol altre joc i no tinguera els riscos que té en l’àmbit de la salut, social, econòmic i laboral o acadèmic, no tindria la regulació actual i no estaria prohibit als menors.

Dades estadístiques

Segons l'últim informe sobre addiccions comportamentals -joc amb diners, ús de videojocs i ús compulsiu d'internet- en les enquestes sobre l’ús de drogues en l’alumnat d’ensenyaments secundaris (ESTUDES) i sobre el consum d’alcohol i altres drogues entre la població de 15 a 64 anys (EDADES) 2019/2020.

De l’enquesta EDADES es desprèn que:

El 64,2% de la població de 15 a 64 anys ha jugat amb diners en l'últim any (presencial, en línia o tots dos) mentre que, un 94,5% ha usat internet amb finalitats lúdiques i, en 2018, un 82,2% d'estudiants de 14 a 18 anys ha jugat a videojocs.

Joc en línia

Quant al joc en línia, en 2019/20 el 6,7% de la població de 15 a 64 anys ha jugat amb diners en línia durant l'últim any (3,5% en 2017), percentatge que és major en els homes (9,1%) que en les dones (4,2%).

En la població que juga en línia, el joc que predomina entre els homes són les apostes esportives (58,8%) mentre que, entre les dones predominen els jocs tipus loteries, incloses primitives o bonoloto, (45,5%). La quantitat màxima jugada en un sol dia entre la majoria dels jugadors es troba entre els 6 i els 30 euros.

Joc presencial

El joc presencial està molt més estés ja que, segons l'enquesta EDADES, més de la meitat de la població de 15 a 64 anys (63,6% en 2019/20) ha jugat amb diners en l'últim any, fent-ho majoritàriament a través de jocs de loteria convencional i instantània.

Els jocs més habituals van ser les loteries, a les quals va jugar un major percentatge de persones (94,4%), seguides de les loteries instantànies (rasques) amb un 24,9% i les travesses de futbol i/o el quinigol (14,6%). Entre els homes les travesses de futbol són la tercera elecció a l'hora de jugar diners de manera presencial mentre que, entre les dones, aquest lloc l'ocupa el bingo. De la mateixa manera que en el joc en línia, la major quantitat de diners gastada en un sol dia se situa en el rang de 6 a 30 euros.

Ús d’internet

Respecte a l'ús d'internet les dades indiquen que en 2019/20 un 3,7%, de la població de 15 a 64 anys ha realitzat un possible ús compulsiu de la internet, la qual cosa suposaria una xifra estimada d'aproximadament 1.139.000 persones. Aquest valor suposa un increment respecte a anys anteriors.

Quant a les dades arreplegades en l’enquesta ESTUDES, entre la població d’ensenyament secundari (14-18 anys), es reflecteix que la prevalença de jugar diners en línia és major (10,3%), amb una important diferència per sexe, sent major en els homes (17,4%) que en que en dones (3,6%)

Joc en línia

En estudiants, amb independència del sexe, el joc preferit en línia són els videojocs, seguits de les apostes esportives.

Respecte a la quantitat major de diners gastada en un sol dia en els últims 12 mesos, un 3,2% dels estudiants indica que ha gastat quantitats inferiors als 6 euros i un 1,7%, més de 30 euros.

Joc presencial

El joc presencial és més freqüent que el joc en línia en esta franja de població estudiantil. El major nombre d’enquestats, tant homes com dones, que han jugat diners de manera presencial ho han fet en loteries i travesses, amb un 48% del total. La quantitat màxima de diners gastada en un sol dia en els últims 12 mesos, per a la gran majoria dels estudiants de 14 a 18 anys, és de menys de 6 euros.

Ús d’internet

Respecte a l'ús d'internet les dades indiquen que en 2019/20 un 3,7%, de la població de 15 a 64 anys ha realitzat un possible ús compulsiu de la internet, la qual cosa suposaria una xifra estimada d'aproximadament 1.139.000 persones. Aquest valor suposa un increment respecte a anys anteriors.

Quant a les dades arreplegades en l’enquesta ESTUDES:

Entre la població d’ensenyament secundari (14-18 anys), es reflecteix que la prevalença de jugar diners en línia és major (10,3%), amb una important diferència per sexe, sent major en els homes (17,4%) que en que en dones (3,6%)

Joc en línia

En estudiants, amb independència del sexe, el joc preferit en línia són els videojocs, seguits de les apostes esportives.

Respecte a la quantitat major de diners gastada en un sol dia en els últims 12 mesos, un 3,2% dels estudiants indica que ha gastat quantitats inferiors als 6 euros i un 1,7%, més de 30 euros.

Joc presencial

El joc presencial és més freqüent que el joc en línia en esta franja de població estudiantil. El major nombre d’enquestats, tant homes com dones, que han jugat diners de manera presencial ho han fet en loteries i travesses, amb un 48% del total. La quantitat màxima de diners gastada en un sol dia en els últims 12 mesos, per a la gran majoria dels estudiants de 14 a 18 anys, és de menys de 6 euros.

Ús d’internet

En l'enquesta ESTUDES 2018/19 s'obté que, entre la població d'estudiants de 14 a 18 anys, la prevalença d'un possible ús compulsiu d'internet és del 20%, percentatge lleugerament inferior a la registrada en 2016.

També les prevalences de consum d'alcohol i cànnabis són superiors entre els individus que realitzen un possible ús compulsiu d'internet.

Ús de vídeojocs

Finalment, quant a l'ús dels videojocs, segons l'enquesta ESTUDES 2018/19, s'observa que una mica més del 80% de la població enquestada ha jugat en l'últim any, percentatge que és notablement major entre els xics, amb una prevalença de joc que va disminuint segons va avançant l'edat.

Entre el total dels estudiants de 14 a 18 anys, el 6,1% presentaria un possible trastorn per ús de videojocs segons l'escala basada en criteris DSM-V (guia per a la diagnosi en psicologia clínica).