Amb motiu de la festivitat de Sant Antoni, l'Arxiu de Dénia posa a disposició del públic a YouTube l'audovisual "Els gojos de Sant Antoni"

L'Arxiu Municipal de Dénia ha publicat al seu canal de YouTube l'audiovisual "Els gojos de Sant Antoni", realitzat per Marina Crespo, amb el suport de la Regidoria de Cultura. 

Coindicint amb la festivitat del sant, que s'hauria celebrat diumenge vinent, 16 de febrer, amb la tradicional benecció d'animals, ajornada a Dénia per la pandèmia, des de l'Arxiu s'ha volgut posar a disposició del públlic en general aquest treball, que el 31 d'octubre de 2021 va ser projectat per al veïnat al carrer de Sant Antoni.

Apunts històrics sobre els gojos a Sant Antoni

Amb l'arribada del frec, cada gener, es celebra la festivitat de Sant Antoni Abad o Sant Antoni del Porquet amb la benedicció dels animals domèstics. Fundador de monestirs, amb un ideal de vida de penitència i oració, Sant Antoni i el seus monjos estaran associats en especial al porc perquè amb el greix de l'animal tractaven el “foc de Sant Antoni” o “foc de l’infern”, una malaltia produïda per un fonc parasitari, “el cornezuelo”, que creixia al pa de segó. 

La història dels gojos a Sant Antoni, cantats per les veïnes del carrer del mateix nom a Dénia,  tenen una tradició ben documentada. Fa vint anys, un estudi publicat des de l’Arxiu, per l'arxivera Rosa Seser i el músic Josep Sendra, deixà constància que els gojos del carrer de Sant Antoni es van començar a cantar cap a l’any 1930, quan una veïna del carrer agraïda, al sant, hi va col·locar un plafó ceràmic amb la imatge a la façana de sa casa. 

Des d’aquell moment les veïnes celebraven la novena al sant i durant nou dies cantaven cada vesprada els gojos davant del plafó. 

La tradició perdurà, encara molt viva, l’any 2000, quan es va publicar l’estudi, però amb els anys ha anat perdent-se i l’ànim de recuperació és el que ha impulsat a Marina Crespo, vinculada al carrer, a realitzar un audiovisual que posa de manifest el sentit de comunitat i els valors de convivència veïnal i festa col·lectiva que aporten les tradicions.
       
La devoció a Dénia per Sant Antoni Abad és una de les més antigues. A finals del segle XIV l’eremita Caterina Bas, coneguda com sor Basota, va aconseguir llicència per a construir una ermita dalt del Montgó, en el lloc que tots coneguem com el cap de Sant Antoni. 

Al llarg del XV l’ermita es mantingué amb rendes del patrimoni del rei i donatius. En el XVI el marqués de Dénia, don Bernardo, li concedeix les rendes de la partida del Real.
 
En els segles XVII i XVIII a Dénia continuava molt viva la devoció a Sant Antoni de la Muntanya, com era coneguda l’ermita. Els “mayordomos” s’encarregaven de pagar la festa. Alguns foren molt generosos, com Joan Antoni Gavilà, que va posar una campana nova l’any 1785, o Domingo Llorens, que va pintar l’església.

L’Ajuntament de Dénia estigué al càrrec de l’ermita i nomenava l’ermità que hi treballava les terres del voltant. 

A primeries del segle XX l’ermita i les terres s’abandonaren. La devoció a Dénia va continuar i com a manifestació concreta començaren els actes del veïnat del carrer de Sant Antoni.