L’Ajuntament de Dénia dedica la nova plaça de Marqués de Campo a la metgessa, investigadora i científica deniera Maria Hervás Moncho

L’Ajuntament de Dénia votarà demà en el ple ordinari el nomenament de plaça de María Hervás Moncho al nou espai que està habilitant-se en el solar de l’antic ambulatori del carrer del Marqués de Campo. La proposta sorgeix de l’àrea municipal de Cultura i ve avalada per un informe de l’arxivera municipal, Rosa Seser, qui afirma que “dedicar aquest nou espai, una plaça per a ús públic, a la deniera Maria Hervás Moncho resulta molt adient per diferents aspectes”, que queden desglossats al seu text.

Filla de Dénia

María Hervás Moncho (Dénia, 1894 – València, 1963), era la filla major de set germanes i germans d’una família assentada a la ciutat de Dénia, que residia al carrer Diana, 2. Son pare, José Hervás Millán, va nàixer a València però ben jove, en casar-se amb la deniera Regina Moncho Morera, va exercir la medicina a la ciutat de Dénia.

D’ideologia republicana José Hervás es va integrar en els diferents moviments ciutadans de la burgesia liberal de Dénia, entre altres en la promoció del turisme. La pròpia Maria Hervás així com les seues germanes i família van mantindre i encara mantenen la vinculació amb la ciutat de Dénia i la Marina Alta.

Metgessa pionera

L’activitat professional de Maria Hervás, llicenciada en medicina per la Universitat de València i una de les primeres dones metgesses, aporta una especial vinculació de Maria Hervás a l’espai al qual se li vol posar el seu nom, on radicava l’antic ambulatori de la ciutat.

Influenciada per la seua família, de talant liberal i modern, Maria Hervás sempre va destacar com una estudiant brillant: obté el títol de batxiller amb notes molt destacades i aconsegueix premis extraordinaris i matricules d’honor en els estudis preparatoris per a la carrera de medicina; en 1914 ingressa, amb la nota més alta del grup d’aspirants, com estudiant interina en clínica, on cal destacar que serà l’única dona; en 1917 obté matricules d’honor en diverses assignatures de medicina. L’any 1918 es llicencia en medicina a la Universitat de València. Serà l’única dona. El mateix any ja fa una conferència al “Ateneo Científico de Valencia” i divulga en el camp mèdic les seues experiències a França en el tractament de ferides infectades.

Carrera a París

En acabar la carrera, el seu brillant expedient acadèmic li val el reconeixement del Ministeri d’Instrucció Pública, que li concedeix una beca per a ampliar estudis a París, junt amb altres 10 llicenciats en medicina de tota Espanya. Un honor que tan sols s’atorgava al millor expedient de cada universitat. De nou serà l’única dona becada.

A la capital francesa continua el treball i l’experiència i investigació mèdica amb els soldats ferits. L’any 1919 es casa a Dénia amb el metge francés León Henry Sanlier-Lamark Vassou, que havia conegut a París. De 1921 a 1926, Maria Hervás treballa al “Instituto de Serología de París”, adscrit al prestigiós Institut Pasteur, en un temps de lluita contra les malalties venèries a França. Maria Hervás s’especialitza en l’estudi dels anticossos a la sang, un tema vital en relació a les transfusions, tan necessàries en temps de guerra. Durant aquest període treballa amb Alexandre Besredka, especialista en immunologia, que serà el que més va influir en la seua carrera professional com especialista en serologia.

Durant el curs 1931-1932 María Hervás cursa a la Universitat Central de Madrid les assignatures obligatòries per a fer el doctorat. A maig de 1932 defensa la seua tesi doctoral, amb el títol “Contribución al estudio de la inmunidad local” per al que obté la qualificació de “sobresaliente”. L’any 1935, Maria Hervás vivia a València amb la seua filla i el seu fill; el marit va quedar a França.

Guerra civil i exili

Durant la Guerra Civil, a mitjans del mes d’agost de 1937, es nomenada capità metge i es destinada al “Laboratorio de Serologia del Servicio de Transfusiones de Sangre del Ejército” a València, on com a cap del servei, realitza una destacada labor.

Al final de la Guerra Civil, María Hervás va haver d’exiliar-se a França amb els seus fills, represaliada per la seua col·laboració amb el govern republicà. Amb la invasió alemanya de França, Maria Hervás va tornar a Espanya amb els fills i en avant residirà a València dedicada a activitats de laboratori de farmàcia, sense més vinculació al món de la investigació. Després d’una llarga malaltia, va morir el 29 de juliol de l’any 1963 a València.

Una dona excepcional

En resum, finalitza l’informe de Seser, “una dona excepcional, de gran talent, avançada al seu temps. Una dona, filla de Dénia, desconeguda al seu poble i en general al seu país. Una dona científica que no va poder dur endavant els seus projectes, marcada també per un temps històric desfavorable: la Guerra Civil, la derrota republicana, la Segona Guerra Mundial i el franquisme amb la repressió i el confinament de les dones, en especial les “significades” com Maria Hervás, al món de la llar i a tasques poc rellevants”.