Les intervencions arqueològiques a la Glorieta evidencien que en època islàmica era un sector urbà de prestigi

El projecte de reurbanització de la Glorieta i el seu entorn ha iniciat la seua execució al voltant de la mateixa plaça, amb la substitució de les canonades d’aigües pluvials i residuals. El projecte compta amb una actuació arqueològica dirigida per l’empresa Alebus. Patrimonio Histórico SL, amb el seguiment de l’arqueòloga Noemí Daniel Asensio i la supervisió del Servei Municipal d’Arqueologia.

Les intervencions arqueològiques realitzades a les immediacions de la plaça han proporcionat destacades restes immobles i conjunts materials que han permés de conéixer el desenvolupament urbanístic de la medina dels segles XI-XII en aquest sector de la ciutat actual i, juntament a d’altres intervencions arqueològiques, tenir una visió bastant acurada de la seua trama urbana.

El procés d’urbanització del carrer del Marqués de Campo i la instal·lació de la xarxa de clavegueram que va afectar les immediacions de la glorieta del País Valencià l’any 1994, així com la construcció d’altres elements com una bateria de contenidors soterrats en 2007, van deixar al descobert una complexa estratigrafia arqueològica amb unitats d’època islàmica i valuosos nivells d’època medieval cristiana, menys coneguts pel que fa a la investigació arqueològica. Paradigma d’aquestos nivells postislàmics, és el conjunt de ceràmiques italianes, mallorquines i catalanes procedents de les intervencions arqueològiques a la plaça de l’Arxiu, la cronologia de les quals oscil·la entre els segles XIV-XVII.

Una vegada més, l’estratigrafia arqueològica postislàmica ha estat escassa i difícil, però present. Alguns paraments datats a través d’una encunyació del segle XVII, un diner amb arbre de València, potser de Felip III o Felip IV, acompanyada d’algunes formes ceràmiques, ens remet a eixa cronologia.

Les intervencions arqueològiques efectuades al carrer de Ramón y Cajal l’any 2017 per l’equip tècnic d’Arpa Patrimonio SL, posen de manifest una característica comuna a totes elles, proporcionen arquitectures islàmiques immerses en un ambient urbà de prestigi, on els estatges domèstics presenten estructures de factura cuidada i on són habituals les decoracions parietals i els patis enrajolats, amb encintats decoratius que en ocasions delineen estructures relacionades amb un ús de l’aigua de finalitat ornamental.

D’altra banda, l’arqueologia de l’indret posa al descobert una qüestió que singularitza la medina islàmica, això és, una topografia bastant més accidentada en aquest sector que no la ciutat actual, amb una pendent o cabussament sensible de direcció nord-sud.

El projecte arqueològic que s’ha dissenyat es fonamenta al desenvolupament d’un seguiment exhaustiu de totes les afeccions al subsòl, tot i que la renovació de determinades canonades discorre sobre rases prèvies, atés que posaran al descobert perfils estratigràfics susceptibles de documentació arqueològica. Així mateix, s’han projectat diversos sondejos en funció del que aconselle l’esdevenir arqueològic.

L’arqueologia, no obstant, una vegada més ha sigut generosa i ens ha deparat unes estructures singulars. Un vial de direcció nord-est/sud-oest amb claveguera, que delimita un estatge en el qual s’observa una latrina junt a una basseta de factura molt cuidada que oculta una petita canal. La tipologia dels elements que constitueixen la basseta, maons de  27,00 x 24,00 x 4,00 cm, ens remet, de bell nou, a un sector urbà de prestigi on es freqüent la rajoleria.

Finalitzada la intervenció, que encara pot donar sorpreses, els vestigis seran coberts amb geotèxtil i graves inerts i romandran conservats baix el sòl nou de la Glorieta.