Dénia traça el seu itinerari de memòria democràtica i reivindica les empremtes de la seua història recent
L’Ajuntament de Dénia ha col·laborat amb la Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica en l’elaboració de la guia Itineraris de Memòria Democràtica: Dénia que es va presentar ahir a la vesprada a la Biblioteca pública amb la intervenció del regidor de Cultura, Raül García de la Reina i les autores. L’itinerari de memòria democràtica dedicat a Dénia està traçat i redactat per Teresa Ballester, historiadora pionera en l’estudi de la República i la Guerra Civil a la Marina Alta, i Rosa Seser, arxivera de Dénia, ambdues ben coneixedores d’este període de la nostra història recent, que n’han escrit amb cura i rigor històric el contingut.
La Comissió Cívica d’Alacant per a la Recuperació de la Memòria Històrica és la impulsora d’estos itineraris, un projecte subvencionat íntegrament pel Ministeri de la Presidència i Memòria Democràtica, que inclou també l’edició de les guies en les ciutats d’Oriola i Monòver, poblacions que també van ser escenari d’esdeveniments importants durant els anys de Guerra Civil i primer franquisme. La Universitat d’Alacant se’n carrega de la coordinació de l’edició.
En l’itinerari dedicat a Dénia tenen cabuda dades relatives a la República, la Guerra Civil i l’època de repressió posterior, tot estructurat en una guia de 56 pàgines, amb fotografies i documents procedents de l’Arxiu municipal de Dénia, editada en valencià i en castellà, i que en no massa temps, es podrà consultar amb un codi QR que facilitarà l’abast a tothom.
La ruta traçada té un temps estimat de recorregut de 2 hores, començant al port i finalitzant a la plaça de Valgamedios. Les autores proposen 9 punts de parada, en els quals recomanen detindre’s, fer introspecció i parar-se a pensar què sentien aquells deniers i denieres, ajudant-se de la guia per a situar els fets en l’espai per tal de fer-los reals. Per exemple, recórrer el túnel-refugi imaginant la foscor, l’amuntonament de la gent que s’hi endinsava fugint dels bombardejos, la incertesa i la inseguretat, la olor de la por...
O passejar pel carrer de la Via conscients que el matí del 18 d’octubre de 1938, l’aviació alemanya va deixar caure les seues bombes sobre la ciutat matant a 14 persones, la majoria soldats que hi estaven fent una trinxera de protecció, però també alguns civils, com José Avargues, un jove denier de 16 anys.
Els passejants també podran sentir un estremiment al conèixer els que foren espais de repressió en acabar la guerra: el soterrani del col·legi Maristes, que acollia presoners, o els magatzems de Morand, al carrer de la Mar amb Carlos Sentí, que en l’origen guardaren pansa; durant la República van ser escoles públiques; en la guerra, centre d’acollida de refugiats i, en acabar, centre de tancament de presos dels partits judicials de Dénia i Pego. També els edificis de l’avinguda de Gandia amb l’avinguda de València, on s’ubicava el camp de concentració España, una instal·lació on van arribar a haver més de 1.500 persones.
Les nou parades pel nucli urbà es complementen amb visites a indrets situats pels voltants de la ciutat com el cementeri, l’avenc del Montgó, les construccions defensives, les vil·les confiscades durant la guerra i, fins i tot, la Cova de les Calaveres, a Benidoleig, on es va traslladar la fabricació d’armament des de Dénia per tractar-se d’un lloc més segur, fora del perill de les bombes que castigaven la ciutat.
Tot amb l’objectiu de donar difusió al públic en general i, en especial, al món escolar, dels fets d’aquest període tan significatiu per a la nostra història. I també per a descobrir els espais que encara es conserven i procurar-ne la seua preservació. I, en tercer lloc, per a destacar la història del patrimoni monumental denier, amb indicació de l’origen de les construccions i dels fets més rellevants.
En definitiva, passejar i descobrir, passejar i no oblidar, rescatar la nostra història i la d’aquells deniers i denieres que la viviren. Fer memòria per posar en valor la democràcia i la convivència pacifica.
