La demanda creixent de la garrofa per a l'alimentació i cosmètica dispara el preu d'aquesta fruita seca

L'Associació Valenciana d'Agricultors (AVA-ASAJA) exigeix a totes les administracions amb competències en seguretat rural la posada en marxa d'un pla especial de vigilància coordinat, dotat amb suficients mitjans i destinat a combatre els robatoris de garrofes en el camp valencià. L'organització agrària argumenta la necessitat d'aquesta mesura davant la revaloració que travessa aquesta fruita seca deguda a la seua creixent demanda en diferents sectors com l'alimentació i la cosmètica.

El president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado, remarca que “els robatoris són la principal amenaça a la qual s'enfronten els productors de garrofa perquè els lladres se senten lògicament atrets per un cultiu que en els últims tres anys ha passat de ser residual a experimentar una alta demanda pels seus nous usos industrials. Totes les campanyes hem posat l'accent en la seguretat perquè és una barbaritat tota la collita que poden emportar-se les bandes organitzades en unes poques hores, fins i tot abans que el fruit aconseguisca el grau òptim de maduresa i el propietari de l'explotació vaja a recol·lectar. Però enguany, amb uns preus tan interessants, resulta més imprescindible que mai que s'impedisquen uns delictes que deixen als afectats sense els beneficis de tot l'any”.

AVA-ASAJA insisteix a concentrar els esforços tant en les explotacions com en els punts de recepció de la mercaderia sostreta perquè aquesta estratègia escanya la demanda en el mercat negre. “Està en joc –assenyala Aigualit– no sols l'actual campanya sinó el creixement que el sector augura a aquest cultiu, ja que la millor rendibilitat ha portat a recuperar camps de secà que s'havien deixat de cuidar i a plantar nous en àrees de regadiu. Seria imperdonable que per culpa de no frenar els robatoris, l'agricultura valenciana perdera una oportunitat tan prometedora enmig d'una greu crisi generalitzada de rendibilitat”.

Segons AVA-ASAJA, les cotitzacions en origen s'han multiplicat per cinc, tant és així que la seua cotització s'ha disparat en el camp aconseguint preus molt positius pels agricultors, superant l'euro per quilo. “Fa 5 anys es pagava a 20 cèntims el quilo i no et valia la pena ni arreplegar-la, però des de llavors el seu preu va començar a pujar i ara és molt acceptable”, apunten els productors de garrofa.

Per a poder realitzar la venda dels seus productes, els agricultors han de presentar les dades d'ubicació de la seua explotació i el número d'inscripció en el Registre General de la Producció Agrícola (REGEPA), no obstant això, existeixen comerços privats i punts de venda il·legals que no exigeixen aquesta documentació i a ells acudeixen els lladres a vendre els fruits sostrets. A més, a fi d'esquivar la normativa vigent els lladres lliuren el producte en xicotetes quantitats i quanties per a minorar les eventuals conseqüències penals. En els últims dies ja s'han detectat nombroses vendes sospitoses en portals online degudes al “mercat negre” d'aquest producte. En aquest sentit, “és necessària una implicació a fons de la Guàrdia Civil, les forces de seguretat i els ajuntaments per a controlar l'origen dels fruits i erradicar la xacra dels robatoris en el camp, ja que la inseguretat que viuen els agricultors genera l'abandó dels cultius”, apunta Aigualit.

El cultiu de la garrofa en la Comunitat està experimentant un auge en els últims anys propiciat pels usos de caràcter industrial que s'han trobat per a aquest fruit. A això se suma l'increment de la demanda de garrofes per part d'una indústria, que ha descobert en els espesantes obtinguts de la seua llavor –el garrofí– una font per a l'elaboració de productes com papillas per a beus, cosmètics o farines per a xocolates i bescuits. En definitiva, totes les possibilitats que ofereix aquest cultiu han provocat la seua revaloració.