Més del 40% dels treballadors de producció de la ceràmica estan afectats per un ERTO

L'Associació Espanyola de Fabricants de Taulells i Paviments Ceràmics (ASCER) després de conéixer el detall del Reial decret llei 6/2022, de 29 de març, pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna vol manifestar el seu descontentament amb l'escassa ambició del paquet de mesures. El text aprovat genera dubtes relatius a la seua aplicació i emmalalteix d'una certa indefinició que crea incertesa en les empreses en un moment en el qual l'economia necessita tot el contrari.

En matèria energètica, s'estableixen ajudes directes per a sectors gasintensivos dels sectors de fabricació de paper i cartó (CNAE2009 171), fibres (CNAE2009 206), vidre (CNAE2009 231) ceràmics refractaris (CNAE 232) i rajoles ceràmiques (CNAE 233).

Les quanties de les ajudes s'estableixen segons el nombre d'empleats, amb un màxim de 5.000€ per empleat per als sectors ceràmics (CNA 232 i 233), i de 2600€ en el cas de la resta de sectors gasintensivos, i amb un topall per empresa de bonificació en qualsevol cas de 400.000€.

Així, una empresa tipus del sector podria rebre com a màxim 400.000€, una xifra insignificant si tenim en compte que la factura mitjana mensual del gas de l'últim període pot estar entorn dels 2 milions de €. El nombre d'empleats mitjà de la indústria és de 103 empleats, però cal no oblidar que a més de pimes comptem amb grans empreses que superen amb escreix aqueixa xifra i que es veuran penalitzades en el càlcul.

“En el sector esperàvem una resposta més contundent i amb més mesures que han quedat en el tinter, com la rebaixa de peatges del gas, eliminació d'impostos en hidrocarburs o moratòries de pagaments per a empreses afectades per la crisi energètica, totes elles mesures encaminades a donar liquiditat a les empreses i poder mantindre així la producció i l'ocupació” apunta Alberto Echavarría, secretari general d'ASCER.

“La Comissió Europea ha marcat el camí per a aportar ajudes de manera contundent a empreses afectades pels costos energètics, permetent ajudes de fins a 50 milions € per empresa. Des del sector reclamem que el Govern d'Espanya assigne els fons suficients perquè l'ajuda oferida alcanece el màxim permés. No té sentit que la Comissió reculla ajudes de fins a 50 milions € i a Espanya només s'aporten fins a 400.000 € per empresa”, afig Echavarría.

Altres mesures incloses en l'RDL fan referència a l'actualització dels càrrecs elèctrics aplicant una rebaixa del 36%, tant en la part de potència com d'energia. D'acord amb la informació sectorial que disposem, els càrrecs elèctrics poden suposar al voltant del 50% de la part fixa de la factura per a les nostres empreses.

S'ha establit la rebaixa de peatge elèctrics del 80% per a les indústries electrointensivas, moltes empreses del sector fabricador de rajoles ceràmiques no estan incloses en l'estatut d'electrointensivos, per la qual cosa no podrien beneficiar-se d'aquesta línia d'ajudes. En el cas que s'haguera considerat la definició europea de sector electrointensivo, tot el nostre sector sí que podria acollir-se a aquesta mesura de rebaixes de peatges.

En matèria laboral les principals novetats són dues: la prohibició d'acomiadar per causes objectives fins al 30 de juny a totes les empreses que es beneficien d'ajudes directes contemplades en l'RDL, i la prohibició d'acomiadar per causes objectives a aquelles empreses que executen un ERTO relacionat amb la invasió d'Ucraïna i que es beneficien de suport públic.

El número d'ERTES presentats des de l'1 de desembre fins a 25 de març en el sector aconsegueix els 27 expedients amb un total de 3.930 empleats afectats. El sector en el seu conjunt ocupa més de 17.000 persones, si estimem que els ERTES afecten principalment els treballadors de la línia, i que aquests representen, aproximadament, el 60% de la plantilla, en aquests moments, a nivell sectorial estaríem parlant de més d'un 40% dels treballadors de producció afectats pels ERTES.

És absolutament lamentable la clàusula de prohibició general d'acomiadar per causes objectives relacionades amb la invasió d'Ucraïna que s'imposa a tota aquella empresa que recórrega a un ERTO per a tractar de sobreviure a la crisi. La conseqüència més probable serà que les empreses recórreguen directament als acomiadaments.

Les empreses del sector, malgrat haver incrementat els preus dels seus productes estan absorbint gran part de l'increment dels costos -no sols d'energia si no també de la resta de matèries primeres- en detriment dels seus comptes de resultats i rendibilitat per a tractar de mantindre la seua competitivitat internacional. Aquesta situació no és sostenible tenint en compte que aquesta tessitura econòmica i energètica no se solucionarà el curt termini.

La indústria ceràmica i el seu pes en l'economia

El sector espanyol fabricador de rajoles ceràmiques és una indústria amb un gran pes en l'economia valenciana i espanyola. La indústria ceràmica representa 14,4% del PIB industrial de la Comunitat Valenciana i suposa més del 20% del total del PIB de la província de Castelló. El clúster té un efecte tractor i multiplicador molt important ja que per cada € de PIB directe del sector aporta 2,1€ de PIB addicional a l'economia d'Espanya.

A més, representa el 11,6% de l'ocupació industrial de la Comunitat Valenciana i el 17,9% del total de l'ocupació de la província de Castelló (dades 2019). Per cada ocupació directa del sector, aporta 2,8 ocupacions addicionals a l'economia espanyola.