El 70% dels espanyols no se sent segur amb la “volta a l'oficina”
Com cada setembre, aquesta setmana centenars d'espanyols han tornat al treball després de les vacances. Un retorn anòmal que permetrà a alguns reincorporar-se després de mesos d'aturada i a uns altres recuperar el seu lloc físic en l'oficina. Però, estan les empreses preparades? Què prefereixen els espanyols? Quines conseqüències tindrà tornar a la presencialitat per a aquells que porten mesos *teletrabajando? L'última anàlisi del comparador Acierto.com resol aquestes i altres qüestions.
Així i en plena negociació de la futura Llei de Treball a Distància, l'entitat compara l'abans i després del teletreball així com les conseqüències per a empreses i treballadors. I és que el confinament va obligar el 80% de les companyies a adaptar-se a aquesta modalitat laboral. El canvi ha sigut més que significatiu, perquè abans de la pandèmia Espanya es trobava a la cua d'Europa en teletreball (ocupàvem el nové lloc de la UE i a penes representava el 4,8%). El dubte, no obstant això, radica en quantes continuaran mantenint-ho i per quant temps.
Però, què volen els treballadors?
Segons les dades analitzades, a mesura que ha anat avançant la pandèmia les preferències dels treballadors han anat canviant. A l'inici de la crisi (a l'abril) fins al 80% dels treballadors afirmava estar satisfet amb el teletreball, i fins al 90% que li agradaria continuar treballant en remot quan acabara el confinament.
El percentatge actualment ha descendit fins al 56%. No obstant això ací s'aprecien grans diferències entre aquells que han hagut de compaginar les seues càrregues familiars amb aquells que no ho han fet. La incapacitat per a desconnectar, la falsa sensació de seguretat provocada per la desescalada i altres problemes també han tingut molt a veure.
El que sí que deixen clars les dades és que la productivitat no s'ha vist reduïda, sinó tot el contrari. De fet, fins a 7 de cada 10 treballadors assegura rendir igual o més a casa que en l'oficina. Així mateix, les hores extra s'han disparat entre els treballadors “de base” –un 60%–, mentre que s'han reduït entre directors i gerents –un 16%–.
Por de tornar al treball
En qualsevol cas: continuem preferint el teletreball. Entre les raons trobem l'estalvi en desplaçaments, la millora de la conciliació familiar, l'augment de la flexibilitat… El 40% dels empleats asseguren sentir-se més autònoms i apoderats amb aquesta modalitat. I el seu compromís amb la seua companyia també augmenta.
No obstant això, també trobem un altre motiu per a voler quedar-nos a casa: la por. Una por relacionada amb la incapacitat de complir amb les principals pautes per a evitar el contagi no sols en l'oficina, sinó en el transport públic, sobretot en hora punta i en grans nuclis urbans com Madrid i Barcelona, on l'aglomeració de persona impedeix el distanciament social. Tal és així que fins al 20% dels qui usaven el transport públic abans de la pandèmia per a desplaçar-se, ara es decantaran pel vehicle privat, principalment la bicicleta –l'ús de la qual s'ha multiplicat per set– o el cotxe.
En determinats casos podríem estar fins i tot de ergofobia (encara que caldria diferenciar entre la por al contagi i la por de tornar al treball). En concret, fins al 70% dels espanyols asseguren no sentir-se segurs amb la nova situació fins que no es dispose d'una vacuna. I més del 45% experimentarà depressió postvacacional.
A això cal afegir-li un altre factor conjuntural més: el temor a perdre el treball en temps de pandèmia, sobretot davant la situació econòmica que s'aveïna i amb l'atur en màxims històrics. Això ha provocat per desgràcia, que alguns empleats hagen acudit als seus llocs amb símptomes, amb les conseqüències que això implica. Sobretot persones en un nivell socioeconòmic baix.
2 de cada 5 empreses continuaran apostant pel teletreball
Davant tal context no són poques la veus que aposten que el teletreball comence a formar part de la nostra vida quotidiana i que deixe de ser una qüestió relacionada amb la pandèmia. Segons l'anàlisi d'Acierto.com, fins a 2 de cada 5 companyies ho faran. El quid de la qüestió serà saber com i si estan preparades.
Alguna cosa que per descomptat requerirà d'una adequada regulació –el que s'està negociant–. Una de les parts més importants de l'avantprojecte de llei és precisament que el treball a distància serà voluntari per a la persona treballadora i que requerirà un acord que, en qualsevol cas, serà reversible.
La digitalització, la necessària innovació, una adequada gestió financera i formació també seran fonamentals. De fet cal comentar que durant la pandèmia i amb l'increment de les incidències online, la contractació d'assegurances contra ciberriesgos va créixer exponencialment (30%). Això crida l'atenció si tenim en compte l'incipient d'aquest mercat.
Aquesta classe de productes solen fer-se càrrec dels danys per atacs, hackeos i virus, del segrest de dades, i de les despeses de la recuperació de les dades danyades. Així com de la pèrdua d'ingressos per l'avaria de maquinari, les reclamacions de tercers per la pèrdua de dades, etcètera.
En aquest punt no podem oblidar que fins al 60% de les pimes que pateixen un atac desapareixen i que només el 30% compta amb protocols bàsics de seguretat. Només l'any passat, així mateix, el cost dels hackeos al nostre país va tindre un impacte de més de 40 milions d'euros.