La DANA i la "desastrosa" campanya citrícola, principals preocupacions dels agricultors valencians

La manca de resposta de moment per a les persones agricultores i ramaderes davant els efectes de la DANA de setembre o la pujada de les assegurances agràries, la crisi i la passivitat de les administracions en la "desastrosa" campanya citrícola passada i d'altres produccions com per exemple l'olivar, raïm de taula, vinya o la fruita i els efectes negatius dels acords internacionals que la UE signa amb tercers països, han estat alguns dels aspectes més destacats del balanç agrari que realitza la Unió de Llauradors i Ramaders de l'any que està a punt de concloure.

Adversitats climatològiques, canvi climàtic i assegurances agràries

El tema de DANA és un dels principals que preocupa a La Unió ja que, després de quatre mesos després dels greus danys que la gota freda va ocasionar tant en cultius com en infraestructures agràries d'algunes comarques d'Alacant, sobretot al Baix Segura, i València, les persones agricultores i ramaderes afectades desconeixen quin tipus d'ajudes van a rebre ni quan ho faran, lamenten.

"I és que la factura que deixen les diverses adversitats climatològiques en el camp valencià al llarg de 2019 és important, però així i tot paguem més en segurs del que percebem, concretament abonem 543 milions per 369 d'indemnitzacions segons les dades d'aquest any ". Malgrat això, continua La Unió, en un comunicat s'anuncia una nova pujada del 10% en el cost de l'assegurança per a l'any que ve quan en 2018 per assenyalar una mostra el del raïm de taula ja va baixar més d'un 35% la seua contractació davant la pujada de les primes.

El canvi climàtic també preocupa a La Unió, ja que va a aguditzar sens dubte l'aparició de cada vegada més sinistres, lamenten: "Mentre des d'algunes instàncies s'acusa al nostre sector agrari de ser molt contaminant, la veritat és que un estudi de la Unió va posar de manifest que les emissions de gasos contaminants d'efecte hivernacle (GEH) que generen les importacions de productes de països tercers a la Unió Europea són cada vegada més importants i que només l'any passat, amb una petita mostra d'alguns països i produccions , van generar prop de 380 milions de kg, majoritàriament de CO2, però també de metà, òxid i monòxid de nitrogen, sofre, plom, entre d'altres, alguns dels quals cancerígens i altament contaminants com és el cas de l'mercuri i l'arsènic ".

Una aposta pel consum de productes europeus repercutiria, segons La Unió, a disminuir el problema de l'escalfament global, "ja que cal tenir en compte que bona part del que mengem s'ha produït a moltíssims quilòmetres de distància i el transport marítim fa créixer molt la petjada ambiental ". La dieta mediterrània és més la de menor impacte ambiental, insisteixen. Una recent investigació de la UOC ja avançava que l'aposta per un model alimentari de proximitat implicaria una reducció del 72% l'emissió de gasos d'efecte hivernacle i un descens del 52% del consum d'energia.

Campanyes produccions, crisi de preus i denúncies AICA

El resultat de la campanya citrícola 2018-2019 va ser "molt descoratjador" per als productors, amb unes pèrdues estimades per La Unió en més de 300 milions d'euros. "Malgrat les promeses de Ministeri d'Agricultura i Generalitat -amb una partida anunciada de 8 milions d'euros- la veritat és que a la fi el sector productor no percebrà ni un euro". L'actual campanya transcorre amb més alegria en preus, reconeixen, però la minva és tan important que "no se sap si a la fi de compensar una cosa per l'altra".

La campanya passada de l'olivar va tenir una minva productiva rellevant i ni tan sols així els preus per als productors van ser bons i la de la fruita ha tingut resultats catastròfics amb unes cotitzacions per als agricultors inferiors en un 60% a les de 2018, lamenten. També els productors de raïm de taula o els de vi estan travessant una dura crisi amb preus baixos agreujats per una altra sèrie de circumstàncies.

En relació a aquestes campanyes i les crisis de preus, La Unió ha denunciat aquest any davant l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) tots els incompliments, absència o renegociació de contractes; amb un alt grau d'efectivitat ja que cada vegada es detecten més sancions a les empreses que vulneren la legalitat en la cadena alimentària.

Acords i amenaces internacionals

Pel que fa al context internacional, La Unió ha presentat nombrosos estudis en 2019, tant a Brussel·les com ací, on es demostra que els acords internacionals que la UE subscriu amb països tercers són "perjudicials" per a les persones agricultores i ramaderes de la Comunitat Valenciana "i suposen a més una seriosa amenaça en qüestió de seguretat alimentària i possible entrada de plagues".

Cal recordar en aquest sentit l'informe de l'organització en què es demostra que produccions de Sud-àfrica i Mercosur utilitzen més de 62 matèries actives l'ús està prohibit per a la citricultura europea. En l'arròs, recorden, es va aconseguir la clàusula de salvaguarda per a l'arròs índica de Cambodja i Myanmar "i ara els problemes se centren en el japonica (rodó) que és el produït a les nostres explotacions i que ja ha motivat una petició de La Unió per a una nova clàusula ".

Altres amenaces, continua en un comunicat La Unió, són els aranzels amb què ha gravat Donald Trump les exportacions agroalimentàries europees i on La Unió seguirà sent molt exigent perquè la Comissió Europea estableixi en reciprocitat aranzels a les exportacions nord-americanes i a el Govern d'Espanya que assumixca la seua responsabilitat pel dany causat a el conèixer que les ajudes que concedia no eren legals: "Caldrà estar també a l'expectativa del que depari el Brexit ja que no cal oblidar que el Regne Unit és un dels nostres principals socis comercials ".

Les reduccions fiscals, per a La Unió "absurdes" de Govern, "van tornar a repetir-se en 2019 i no hi ha una uniformitat de criteris a l'hora d'aprovar-, el que provoca la discriminació entre les persones agricultores i produccions de diferents províncies o localitats, fins i tot les limítrofes ". També destaquen el tema dels transvasaments: "Dos mesos seguits sense transvasament per a regadiu del Tajo al Segura posen en perill la viabilitat de molts cultius al sud d'Alacant i La Unió serà exigent perquè les aportacions d'aigua seguixquen i no s'extinguixquen posat que està en joc la supervivència de nombroses famílies ".

Quant als pressupostos de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica per al 2020, per a La Unió són "decebedors i certifiquen una nova retallada en les polítiques agràries, amb un alarmant abandonament dels professionals de sector i un passotisme il·lògic en forma de retirada d'ajudes o rebaixa de diners per modernitzar les estructures agràries i incorporar joves a l'activitat ".

Mobilitzacions

En 2019 hi ha hagut nombroses protestes de La Unió davant molts d'aquests problemes, entre elles una manifestació general el passat 14 de març que va concloure davant de la Delegació de Govern, però també una altra apícola a les portes de Conselleria d'Agricultura, la protesta al sector vitivinícola a Requena al setembre o les de les Plataformes per la Dignitat de l'Llaurador. El secretari general de La Unió, Carles Peris, avança que "els òrgans executius estan estudiant un nou calendari de mobilitzacions si la situació no canvia i les administracions agràries continuen donant l'esquena a aquest sector estratègic".