Cultura de la Generalitat projecta en la Filmoteca Valenciana tres produccions del cinema independent valencià

Cultura de la Generalitat, per mitjà de l’Institut Valencià de Cultura, ha organitzat el cicle ‘Cinema en valencià 1933-2023’, un extens recorregut per noranta anys d’història del cinema en valencià que es pot veure en la Filmoteca Valenciana des del 25 d’abril de 2023 fins al 25 d’abril de 2024. És la primera vegada que la Filmoteca Valenciana dedica un cicle específic i retrospectiu al cinema rodat en llengua pròpia.

Després de la sessió inaugural, amb ‘El fava de Ramonet’ (1933) de Joan Andreu Moragas, i d’una primera projecció de curtmetratges i documentals del cinema independent valencià dels anys setanta, la Filmoteca Valenciana projecta el dimecres 31 de maig, a les 20.15 hores, un segon programa de cinema independent valencià, conformat per ‘Estiuejant a la ciutat’ (1972), de Joan Vergara; ‘Terres d’arròs’ (1973), d’Alfred Ramos i Joan Vergara, i ‘El misteri dels cines desapareguts’ (1984), d’Antonio Llorens i Pedro Uris.

Aquest segon programa dedicat al cinema independent valencià serà presentat al públic de la sala Berlanga de la Filmoteca Valenciana pel cineasta i escriptor Alfred Ramos i pel director, crític cinematogràfic i novel·lista Pedro Uris. El programa es podrà tornar a veure el dijous 1 de juny, a les 18.00 hores. 

Amb una duració de 36 minuts, ‘Estiuejant a la ciutat’, de Joan Vergara, és un docudrama en color basat lliurement en el conte ‘El femater’, de Vicente Blasco Ibáñez, i protagonitzat per Pilar Martínez, Paco Bascuñán, Merxe Polo, Oliverio i Empar Martí. L’obra narra la història de dos germans de llet de diferent classe social, però criats junts a l’horta durant la seua infància. En retrobar-se anys després, el vincle afectiu entre els dos xics entrarà en conflicte a conseqüència de les diferències socials i de classe que els separen.

Amb una duració de 32 minuts, ‘Terres d’arròs’, de Joan Vergara i Alfred Ramos, reflexiona al voltant de la crisi en el cultiu de l’arròs. La dialèctica que estableix el muntatge entre els aspectes visuals i sonors s’adequa a l’estructura narrativa: treball manual enfront de mecanització; les tasques agrícoles enfront de la llengua, la cultura i el folklore.

En el documental ‘El misteri dels cines desapareguts’, Antonio Llorens i Pedro Uris recorden les sales de cinema de València que, a partir dels anys setanta, es van tancar o es van convertir en bingos; espais d’ensomni de la cinefília valenciana com ara l’Ideal, el Torrefiel, l’Alameda, el Capri o l’Oriente.

Una adaptació cinematogràfica de Ferran Torrent

El dimecres 14 de juny, a les 20.15 hores, i el dijous 15 de juny, a les 18.00 hores, la Filmoteca Valenciana projecta ‘Un negre amb un saxo’ (1989), escrita i dirigida per Francesc Bellmunt i protagonitzada per Patxi Bisquert, Rosana Pastor, Guillermo Montesinos, Ana Duato, Ovidi Montllor i Marina Saura.

Adaptació de la novel·la homònima de Ferran Torrent, ‘Un negre amb un saxo’ és un ‘thriller’ protagonitzat per Héctor Barrera, un antic boxejador i redactor de successos que decideix emprendre un recorregut pel món de la prostitució valenciana i es troba amb un assortiment de personatges singulars. Tots l’adverteixen del risc que corre en investigar un món tan térbol, però ell està disposat a arribar fins al final.

Rodada a València i Barcelona i estrenada en la IX Mostra de València-Cinema del Mediterrani, la pel·lícula és un retrat cru i sarcàstic de la societat valenciana de finals dels anys huitanta.