Cullera acull una exposició sobre la mort en la prehistòria

La Casa de l’Ensenyança de Cullera acull, a partir de demà i fins al 6 de gener, l’exposició ‘Restes de vida, restes de mort’. Una mostra que té la mort i la seua relació amb la vida com a fil argumental. Està produïda pel Museu de Prehistòria de València a través de la Unitat de de Difusió, Didàctica i Exposicions i amb l’assessorament científic del Servei d’Investigació Prehistòrica.

Són, per tant, restes de mort que parlen i expliquen els diferents moments de la vida de persones que l'arqueologia recupera per al present. A més, presenta les últimes investigacions sobre l’Arqueologia de la Mort en territori valencià, amb especial atenció en les aportacions de l’Antropologia Física i les Noves Tecnologies.

L'objectiu d'esta mostra és aportar una visió multidisciplinària sobre el concepte de la mort en la prehistòria, a través dels avanços en el camp de l'arqueologia funerària i de la osteoarquelogia, en l'àmbit de les nostres terres.

L’exposició està dividida en quatre àmbits, on el discurs expositiu pretén captivar als visitants des de la mort fins a la vida de les societats prehistòriques.

La primera d’elles és ‘Enfrontar-se a la mort’. Baix el paradigma de viure amb la consciència de la mort, l’exposició estudia els mètodes que han desenvolupat les societats per fer front a la mort: des dels primers rituals funeraris fins a les manifestacions funeràries actuals arreu del món. Esta primera part està ambientada en un soterrament paleolític.

Altre dels àmbits és ‘l’arqueologia funerària’ amb la qual els visitants poden assistir a la reconstrucció del procés de la mort que, com a fet cultural, proporciona dades sobre les característiques organitzatives, creences, percepcions i valors de les societats del passat. Amb una sèrie de continguts audiovisuals, la presentació explica com la recuperació de material ossi permet plantejar qüestions com: A qui es soterrava? Com? De quina manera? Per què? On? Amb què? Quan?

Des d’una perspectiva més interactiva, atractiva i a mode de joc, també s’explica de quin mode es poden reconéixer els ossos humans i com estos expliquen l’edat, el sexe i algunes malalties dels individus.

‘Morir a les nostres terres’ és un recorregut pels jaciments valencians més emblemàtics amb restes humanes enterrades com la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna), la Cova Negra (Xàtiva) o l’Abril del Salt (Alcoi). Un trajecte des dels últims grups de caçadors-recol·lectors fins a les societats metal·lúrgiques de fa 3.000 anys on s’observa com el món funerari s’ha diversificat a mesura que les societats evolucionen.

Per últim, en l’apartat de ‘Noves tècniques per a estudiar vells ossos’, les noves tecnologies plantegen noves vies d’interpretació de la complexitat del passat prehistòric a través de reconstruccions 3D i de l’aplicació de la biologia evolutiva a espècies ja extingides.