La crisi sanitària del COVID-19 suposarà una dècada d'ocupació perduda per a Espanya

Espanya podria tardar quasi una dècada a recuperar la pèrdua ocupacional provocada per la COVID-19, així es desprén en analitzar les dades d'afiliació a la Seguretat Social coincidint amb la crisi sanitària.

“La pandèmia ha trastocat totes les projeccions, sumint-nos en una nova realitat en la qual de la crisi sanitària naixen una econòmica, en l'ocupació i crisi social”, ha explicat Raúl *Grijalba, President Executiu de ManpowerGroup España, “és prioritari que empreses, institucions i governs s'unisquen per a evitar una major destrucció d'ocupació amb una legislació concorde, més polítiques actives d'ocupació, garantint l'entrada en el mercat laboral dels joves, actualitzant les competències dels professionals, i protegint la salut de tots. Per això fa anys vam fer una crida per un Pacte per l'Ocupació i l'Ocupabilitat per a evitar una major deterioració del mercat laboral i garantint seguretat jurídica a les empreses”.

Els 883.000 afiliats perduts (4,6%) entre el 28 de febrer i el 31 d'abril, equivalen a la pèrdua registrada en els nou primers mesos de la crisi financera, des de setembre de 2008 a març de 2009 o els dos primers anys de la crisi de 1991-94. En una hipòtesi de millora de l'activitat durant la segona meitat de 2020, s'hauran destruït 1,5 milions d'ocupacions en 2020, sense tindre en compte els 1,2 milions d'autònoms que han sol·licitat prestació per cessament d'activitat, i els 4 milions de professionals inclosos en ERTES.

Si es confirma que el perfil de la crisi és en forma d'una V particularment aguda, en 2021 hauríem d'assistir a una millora de l'ocupació, potser a l'entorn del 2%, no obstant això i en la hipòtesi que en 2021 un 25% dels ocupats protegits hui en l'esquema de *ERTE acabaren perdent la seua ocupació, haurem d'esperar fins a 2026, per a reabsorbir les pèrdues d'ocupació provocades per la pandèmia del COVID-19.

Aquesta és una de les principals conclusions recollides en l'Índex ManpowerGroup 2020 “Projecció d'ocupació en l'era post COVID-19”

Per a Josep Oliver, “la caiguda de l'ocupació és d'una magnitud sense precedents per la seua rapidesa i intensitat, malgrat la molt notable contenció de la destrucció d'ocupació que impliquen els ERTEs i del suport als autònoms. El tancament de l'activitat, total i parcial, i les difícils condicions econòmiques que s'albiren, han afectat durament les expectatives de consumidors i empresaris, la qual cosa es tradueix en unes pèrdues històriques de l'ocupació”.

Restauració, construcció i comerç els sectors més afectats

El sector que més ha contribuït a la pèrdua d'afiliació és el de Restauració que, entre febrer i abril, han retrocedit un elevat –10,5% (perdent uns –136.000 afiliats), aportant el 17,2% de la pèrdua d'afiliació d'aquests dos mesos.

A continuació, destaquen les activitats de construcció especialitzada i la construcció d'edificis que, conjuntament, acumulen una reculada de 130.000 ocupacions, explicant el 16,5% de la destrucció d'afiliació.

Finalment, el comerç al detall, excepte vehicles de motor i educació, també ha reduït els seus afiliats de manera intensa (un -3,4%, -63.000 afiliats), mentre que l'educació s'ha contret més (un -5,1% i -56.000). La pèrdua d'afiliació entre la mitjana de febrer i abril reflecteix la caiguda del Règim General, que ha perdut uns 745.000 afiliats (un -5,0%), uns registres que expliquen més del 90% de l'afiliació destruïda al març i abril. A més del règim general, són els empleats de la llar (que retrocedeix un –3,0% i –12.000) i del règim especial d'autònoms (-1,5%, uns -47.000 afiliats menys).

Major impacte sobre assalariats, amb contracte temporal i a temps parcial

Per tipologia de contractació, de febrer a abril, l'afiliació amb contracte temporal es redueix en -602.000, un elevat -14,7%, una caiguda molt per damunt del –1,1% dels contractes indefinits (uns -100.000 menys).

En l'àmbit de la jornada, els afiliats han caigut substancialment més en aquells a jornada parcial: -10,1% (i –373.000 afiliats menys), molt per damunt en termes relatius al temps complet (un –3,8% i uns –379.000). Aquesta asimetria tan marcada reflecteix, en el fonamental, la molt intensa contracció de la jornada parcial en els contractes temporals (-18,9%, uns -284.000 afiliats menys).

Més sever en menors de 34 anys, homes i immigrants

Per edats, la pèrdua d'afiliació dels més joves al març i abril ha sigut molt elevat -8,2%, a comparar amb la menor caiguda dels de 35 i més anys
(–2,8%). Així, els de 16 a 34 anys, amb un pes al febrer que superava escassament del 25% del total, han aportat més del 49% de la pèrdua total d'afiliació.

En l'àmbit del gènere, l'impacte ha sigut menor en les dones. Aquest grup, que pesava un 46,6% de l'afiliació al febrer, ha experimentat una caiguda del -3,6% (i –321.000 afiliats) i han aportat prop del 41% de les pèrdues, una contracció inferior al -4,6% dels homes (–471.000 afiliats).

Els homes joves (16 a 34 anys), són els que més han patit el xoc de la pandèmia, amb una pèrdua relativa entre febrer i abril del -8,5%

Segons la nacionalitat, els estrangers han presentat una contracció entre finals de febrer i de març molt més intensa que els espanyols (un –7,7% enfront del -3,9%), encara que en termes absoluts la seua reducció és sensiblement menor (uns -164.000 enfront dels –670.000 dels espanyols).

Majors pèrdues a Canàries, Andalusia, Castella-Lleó, Comunitat Valenciana i Comunitat de Madrid

Per raons sectorials de les majors pèrdues de Canàries: l'hostaleria ha contribuït amb més d'un terç del total a la seua caiguda, mentre a Andalusia és l'aportació negativa de la construcció (prop d'un 23% de la pèrdua) i l'hostaleria (quasi el 20%), dos sectors que expliquen el gruix de la seua pèrdua (del -8,3%), alguna cosa semblança al que succeeix a Castella-Lleó, on cal sumar a les activitats administratives.

A la Comunitat Valenciana i la de Madrid, és la combinació de les pèrdues generades en els principals sectors afectats pel COVID-19 la que explica els seus resultats.

Els augments d'afiliació en sanitat han impedit que les pèrdues agregades foren majors, en particular a Castella-la Manxa, Navarra, País Basc, i Castella-Lleó.