La UPCCA s'uneix a la campanya contra el tabac de l'OMS
La celebració d'enguany del Dia Mundial sense Tabac centra la seua atenció en l'impacte mediambiental que genera el seu cultiu i producció
La UPCCA dependent de la Regidoria de Drets Socials, s'uneix a la campanya institucional de l'OMS per al Dia Mundial sense Tabac de 2022, que gira entorn del tema: «El tabac, una amenaça per al nostre medi ambient». La campanya té per objectiu sensibilitzar el gran públic sobre l'impacte ambiental que té el tabac, des del seu cultiu i producció fins a la seua distribució, sense oblidar els residus que genera. Aquesta campanya donarà als consumidors de tabac un motiu més per a deixar-lo.
Aquesta iniciativa apunta també a denunciar l'obstinació que posa la indústria tabaquera a donar un vernís «verd» a la seua reputació i els seus productes, presentant-se i presentant-los com una cosa innòcua per al medi ambient.
Aquesta indústria, les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle de la qual equivalen a 84 milions de tones anuals de diòxid de carboni, contribueix al canvi climàtic i redueix la resiliència davant aquest canvi, a més de malgastar recursos i danyar els ecosistemes.
Cada any es destrueixen uns 3,5 milions d'hectàrees de terres per a cultivar-hi tabac. Aquest cultiu afavoreix la desforestació, especialment en el món en desenvolupament. L'eliminació d'espais forestals per a establir plantacions de tabac deteriora els sòls i en minva el rendiment, això és, la capacitat de les terres per a sostindre el creixement de qualsevol altre cultiu o planta.
«Les conseqüències ambientals del consum de tabac afegeixen una pressió innecessària sobre els ja escassos recursos i els fràgils ecosistemes del nostre planeta. Això resulta especialment perillós per als països en desenvolupament, perquè en aquests es concentra la major part de la producció tabaquera,» va declarar el Dr. Ruediger Krech, Director de Promoció de la Salut de l'OMS. «Quan vosté es fuma un cigarret, està literalment cremant recursos allà on ja escassegen, cremant recursos dels quals depén la nostra pròpia existència».
La càrrega ambiental recau als països que menys preparats estan per a fer-li front i els beneficis aniran a empreses tabaqueres transnacionals que tenen la seua seu en països de renda alta.
Atés que prop del 90% de tota la producció de tabac es concentra al món en desenvolupament, aquest producte té un impacte summament desigual en els diferents grups socioeconòmics de països. Als països de renda baixa i de renda mitjana, molts agricultors i responsables governamentals veuen en el tabac un cultiu comercial que pot generar creixement econòmic, encara que els beneficis econòmics que ofereix el cultiu a curt termini queden anul·lats per les seues conseqüències a llarg termini: augment de la inseguretat alimentària; endeutament dels agricultors, sovint durador; malalties i pobresa entre els peons agrícoles; i degradació a gran escala del medi ambient als països de renda baixa o mitjana.
La indústria tabaquera també ha invertit molt a "rentar la cara" a les seues conductes ecològicament nocives, notificant l'impacte ambiental de les seues activitats i finançant projectes i entitats de responsabilitat social de l'empresa en el seu vessant ambiental. Si aquesta cortina de fum arriba a funcionar és perquè ens falten dades objectives i perquè la legislació és limitada i incoherent en els àmbits tant internacional com local.
Cal entendre que la reducció del consum de tabac constitueix un ressort fonamental per a poder complir el conjunt dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, i no sols aquells que guarden relació directa amb la salut.
En aquesta campanya s'exhorta governs i instàncies normatives a endurir la legislació i, sobretot, a aplicar i reforçar els dispositius existents per a obligar els productors a fer-se responsables dels costos ambientals i econòmics dels residus derivats de productes de tabac.