L'arxiu municipal presenta el “Expedient de Nomenament de Guarda Particular Jurat” com a document del primer mes de l'any

El 10 de novembre de 1849, sota el regnat d'Isabel II, la gaseta de Madrid (actual BOE) publica el Reglament per als guardes municipals i particulars de camp de tots els pobles de regne. Aquest document distingeix entre els guardes municipals, que depenien de l'ajuntament, i els particulars, que depenien dels amos de finques on eren contractats per a prestar els seus serveis, si bé tots dos eren nomenats per l'alcalde, després de comprovar que complien els requisits i exigir-los una fiança.

En un primer moment, aquests guardes tenien com a missió vigilar vedats, viles, finques, parcs i xicotetes àrees rurals privades. Els guardes jurats de camp estaven primerament sota la direcció i inspecció dels alcaldes, als qui havien de presentar informes. Cada municipi establia la seua uniformitat, si bé tots havien de portar una bandolera de cuir ampla, en la qual es clavava la placa de guarda de camp i el nom del municipi.

Sota el regnat d'Alfons XII, es modifica la regulació d'aquests guardes i en el nou Reglament de la Guàrdia Civil (Reial orde del Ministeri de Foment, de Guarderia Rural de 9 d'Agost de 1.876), se li afigen les funcions de Guarderia Rural i els guardes de camp passen a dir-se guardes jurats, quedant sota la direcció de la Guàrdia Civil. El guarda jurat usava una carabina lleugera i des de 1.876 se li afig una baioneta i els de cavall portaven, a més, el sabre de la cavalleria lleugera.

Des de la seua fundació per Reial decret, fins a començaments del franquisme, el guarda jurat va romandre amb l'única missió de vigilar zones rurals, en el seu més ampli sentit. No sols protegia els béns dels qui li contractaven (incloent finques, granges, cases rurals, ermites, jaciments arqueològics, bombes d'aigua, bogues, sistemes de reg, casetes de camp o ferramentes agrícoles), sinó que era freqüent que facinerosos fugits caigueren a les seues mans.

En 1923, fa just cent anys, l'Ajuntament de Crevillent va triar com a guàrdia particular jurat a Francisco Puig Quesada, nomenament acompanyat per un certificat del capellà-rector de La nostra Senyora de Betlem, Sr. Pascual Martínez, en el qual confirma que la persona proposada “sembla persona honrada i gaudeix de bona fama i opinió.” Resulta molt interessant que el títol incloga les característiques físiques, en aquest cas de Francisco, de 48 anys d'edat, d'ofici pastor, cabells negres, ulls castanys, cara redona, barba tancada, color trigueño i 1,62 metres d'alçada.

El nomenament inclou les finques assignades a la seua vigilància, denominades Sierra Baja, a més dels Saladars, a saber, l'actual Parc Natural del Fondo. A l'octubre de 1923, l'Enginyer Cap del districte forestal, va inspeccionar i va delimitar les fites d'aquests terrenys, acompanyat en la corresponent inspecció pels guardes Francisco Puig i José Pérez, un treball que els va suposar el salari de 5 pessetes a cadascun, segons consta en el corresponent rebut que diu així:

“Francisco Puig Quesada i José Pérez Espinosa, per ordre del Sr. Alcalde, Don Manuel Villalba, van assistir el dia 28 de setembre proppassat, com a pràctics per a acompanyar al Sr. Enginyer Cap del Districte forestal, per a efectuar un reconeixement en els Saladars d'aquesta vila, i ens resta abonar aquest municipi cinc pessetes per cadascun, pel nostre jornal.

Crevillent, 15 d'octubre de 1923.

Són 10 pessetes.

José Pérez. (Signatura). Francisco Puig. (Signatura).”