L’Arxiu Municipal commemora el 150é aniversari de la I República espanyola dedicant-li el document del mes de febrer
Són molts els documents que conserva d'aquesta època tan important per a la història d'Espanya, com els llibres d'actes del Ple, una de les sèries més importants per a qualsevol arxiu de caràcter local
El document del mes número 79, corresponent al mes de febrer de 2023, són les Actes de Ple del 1873, en el qual es reconeix la I República espanyola.
L'11 de febrer de 1873, després de l'abdicació del rei Amadeu I de Savoia, en una reunió conjunta del Congrés dels Diputats i del Senat constituïts en Assemblea Nacional, s'acordava la proclamació de la Primera República espanyola, considerada com l'etapa final de l'agitat període que es va obrir al setembre de 1868 amb l'esclat revolucionari de “la Gloriosa”, que va posar fi al regnat d'Isabel II i va donar pas al conegut com a Sexenni Democràtic o Sexenni Revolucionari (1868-1874).
Així, pocs dies després d'aquest esdeveniment polític, el 14 de febrer, a Crevillent, l'Ajuntament en ple es va reunir en sessió extraordinària, sota l'alcaldia d'Alonso Morales Hurtado –promotor al costat del seu germà de la primera Plaça de Proveïments-, que va manifestar “que ell estava disposat, per descomptat, a obeir, acatar i respectar les ordres i disposicions que emanen del govern suprem de la nació. […] En conseqüència, queda proclamada i acceptada la República”.
El nou executiu es constituïa sobre un vertader polvorí polític i social en què s'havia convertit el país, entre altres coses, per la guerra de Cuba i la guerra carlista; prova d'això, aquest mateix document reflecteix la preocupació per la situació d'agitació del moment “i el perill que tenia aquest poble de ser envaït per les partides carlistes que s'havien alçat, i que per a estar previnguts, era necessari mobilitzar en el seu cas alguna força ciutadana”.
Aquestes forces locals estaven compostes pels crevillentins més pobres, per la qual cosa calia cuidar del benestar de les seues famílies durant el temps de servei, motiu pel qual es va aprovar, per unanimitat, traure “del capítol d'imprevistos, la quantitat necessària per a atendre a tan sagrada obligació i que és un servei que redunda en benefici de la població i de la propietat”.
La I República va ser un període d'efímera duració, perquè com a república parlamentària va durar menys d'un any, fins a gener de 1874, encara que es va mantindre un altre any més com a república autoritària, amb el parlament dissolt i les garanties constitucionals suspeses, i el general Serrano al capdavant del poder executiu, fins al colp d'estat militar del general Martínez Campos al desembre de 1874, que va restablir la dinastia borbònica amb Alfons XII.