L'Arxiu dedica el seu Document del Mes a Asunción Lledó, primera Filla Predilecta de Crevillent
Asunción Lledó Martínez, primera dona a qui se li va atorgar el títol de Filla Predilecta l'any 1922, va ser una artista crevillentina de veu privilegiada que va formar part de la companyia del Teatre Reina Victòria de Madrid
L'Arxiu Municipal Clara Campoamor ha dedicat el seu Document del Mes de juliol a la primera dona triada Filla Predilecta de Crevillent, Asunción Lledó Martínez.
Asunción Lledó Martínez naix a Crevillent, el 4 d'octubre de 1890, al carrer Manchón, número 18, via dedicada a un altre insigne crevillentí, el canonge Cayetano Miguel Manchón i Cascales. Segona filla de Ambrosio Lledó Planelles (esterer) i Asunción Martínez Asencio, matrimoni de condició molt humil.
Aquesta crevillentina va destacar prompte per la seua veu privilegiada, si bé poc sabem de la seua formació musical, va abandonar Crevillent per a traslladar-se a Madrid, on va actuar en els millors teatres del moment, com el Reina Victòria. Un teatre que va ser construït per l'empresari José Juan Cadenas, d'estil modernista, segons projecte de l'arquitecte José Espelius, amb capacitat per a més de 600 espectadors i inaugurat el 10 de juny de 1916 pels reis Alfonso XIII i Victoria Eugenia.
Amb 28 anys, Asunción ja formava part de la companyia resident titular del “Teatro Reina Victòria” com primera tiple, actuant també esporàdicament al “Teatro Apolo”, on des de 1906 se celebrava la Festa del Sainet. A més, l'artista crevillentina va actuar al “Real Coliseo Carlos III”, teatre construït en 1770 per ordre del monarca al “Real Sitio de El Escorial”, inaugurat tan sols un any després i hui dia declarat Bé d'Interés Cultural per ser el teatre cobert més antic d'Espanya. Al seu museu, en la galeria de fotografies d'artistes dels segles XIX i XX que han actuat ací, es troba la d'aquesta famosa crevillentina.
La premsa de l'època es va fer ressò de les nombroses representacions en les quals va participar “la senyoreta Lledó”, en obres com “Las Verónicas” o “La mujer artificial”. Així ho explica el diari ABC, que relata així l'estrena del 19 de setembre de 1920:
“Allí segueix Cadenas, l'insuperable director artístic, amb el seu incomparable bon gust i el seu profund coneixement de quant exigeix el teatre modern; la gràcia i la bellesa incomparables de Consuelito Hidalgo, Rafaela Haro, Asunción Lledó, Teresa Saavedra i tantes altres, a les quals ha vingut a unir-se enguany la incomparable artista Amalia Isaura; allí continuen Moncayo, el veterà còmic; el graciosíssim Barreto, Lorente i Cabasés. Tots, en suma, quants amb el seu treball han fet viure en continuat triomf al Reina Victòria”.
A part de la seua veu, Asunción Lledó va destacar per la seua joventut i bellesa, prova d'això és que va ser musa del pintor Julio Romero de Torres, qui va saber ressaltar en els seus retrats la bellesa de la dona espanyola, bruna, de mirada profunda, fosca i desafiadora. Va ser retratada en les obres “La Carcelera” (1918-1919) i “Judith” (1922) que van obtindre gran èxit en una exposició celebrada a la ciutat argentina de Buenos Aires.
Tot això van ser mèrits suficients perquè l'Ajuntament, el 26 d'agost de 1922, li atorgara el títol de Filla Predilecta, l'única dona fins al moment. No obstant això, la decisió no va ser unànime, amb 10 vots a favor, 2 en contra i 3 abstencions, argumentant que les circumstàncies del moment no eren les més propícies. De fet, poc temps després, al desembre de 1923, el regidor Francisco Magro Candela va sol·licitar “es revoque l'acord […] per entendre que aquesta senyoreta no té mèrits bastants per a l'esmentada distinció”, però sense obtindre cap suport.
Aquest és un clar exemple de la qualitat artística crevillentina en el cant, que es remunta a principis del segle XX, en aquesta ocasió de la mà d'una dona -pràcticament desconeguda-, que ostenta el títol més alt que l'Ajuntament puga atorgar a un ciutadà, ser Filla Predilecta de Crevillent.