José Quesada Carreres, un crevillentí doblement condecorat, en la guerra de Filipines
Manuel Quesada Serna ha donat a l'Arxiu Municipal una varietat de documents que relaten com el crevillentí José Quesada Carreres va arribar a ser soldat, es va embarcar per a Manila, i la seua participació en diverses batalles, entre altres coses
El crevillentí José Quesada Carreres va participar activament en la guerra de Filipines (1896-1898) amb motiu de la revolta contra el domini colonial espanyol de l'arxipèlag, iniciat en 1571, quan Miguel López de Legazpi va envair Manila, des d'on es va sotmetre tota l'illa.
Manuel Quesada Serna ha donat a l'Arxiu Municipal “Clara Campoamor”, una sèrie de documents (cèdules personals, rebuts de contribució territorial…), entre els quals trobem la llicència del soldat José Quesada Carreres. Descobrim que era fill de Joaquín i Gertrudis, de professió jornaler, nascut al carrer Barranquet, número 7, sortejat en el reemplaçament de 1894, als 19 anys: “no sap llegir ni escriure i la seua mesura va resultar d'un metre cinc-cents noranta-quatre mil·límetres”.
Va passar al depòsit de la zona d'Alacant per excedent de contingent i no va ser fins a 1896, quan va fer la instrucció a Tarragona i d'ací va anar a Barcelona on va permutar el seu lloc amb el soldat Arturo Carpio Serra, i va passar a formar part del Batalló de Caçadors Expedicionari número 7, enviat a Filipines.
El 12 de novembre de 1896, va embarcar en el vapor “León 13” que va arribar al port de Manila un mes després, on es va quedar per prestar el servei d'operacions de campanya; des de la capital es va traslladar al port de Muntinglupa, “on va desembarcar i va prendre una trinxera des d'on els molestava l'enemic […], on va quedar de servei de Companyia i construcció d'un fort i carretera.”
A partir d'ací, José Quesada participa en diverses batalles contra els revoltats filipins, i pren posicions a l'enemic i la seua participació al maig de 1897, en les accions ocorregudes a Indany, Zapote i Anabo, li va valdre la Creu Roja del Mèrit Militar i la Creu de Plata del Mèrit Militar pel seu bon comportament i va tornar a Espanya el 12 d'abril de 1898, per malaltia.
Totes les accions realitzades per aquest soldat crevillentí apareixen descrites pels seus superiors, en el document de llicenciatura del servei militar, signat pel comandant del Batalló 2a Reserva d'Oriola, el 31 d'agost de 1905, després de complir el temps reglamentari de servei, fixat en aquells dies en deu anys.
L'Arxiu Municipal agraeix al donant aquest gest, ja que mitjançant aquest document, hem conegut un crevillentí del barri de l'Àngel, que va participar en la guerra de Filipines i els mèrits del qual li van valdre dues condecoracions al mèrit militar.