El Consell tramita la seua llei de costes: més protecció per al litoral i compatibilitat amb usos humans

La Generalitat Valenciana ja té en marxa el seu avantprojecte de llei de costes, amb l'objectiu de millorar la gestió del litoral i protegir els interessos de la comunitat, deu mesos després de l'arribada de Carlos Mazón a la presidència de la Generalitat Valenciana.

Publicada en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV), este avantprojecte de llei impulsat des de la conselleria de Medi Ambient, Aigua, Infraestructures i Territori, passarà a l'aprovació del Consell i a tramitar-se en les Corts Valencianes una vegada acabe el mes d'exposició pública.

La idea és que entre en les Corts a la fi de juliol o principis de setembre, segons explica el director general de Costas, Ports i Aeroports, Vicente Martínez Mus. D'esta manera, després de la seua tramitació en Corts, amb tota probabilitat el mes de setembre, la llei podria estar aprovada a la fi de 2024 i aplicar-se a partir de gener de 2025 perquè “la intenció dels socis de govern és no perdre ni un minut”.

Martínez Mus: “La costa valenciana està en regressió i abandonada quant a obres de protecció”

El director general de Costas de la Generalitat Valenciana ha apuntat que la costa valenciana “està en regressió i abandoneu quant a obres de protecció”. De fet, dels 62 projectes que va deixar el PP en la seua última etapa en el Govern d'Espanya només hi ha quatre en funcionament: Nules, Almenara, El Saler i Dénia. Per al respresentante del Consell, amb voluntat inversora per a fer obrsa de protecció, “no farien falta mesures dràstiques de desallotjament de vivendes i enderrocament, però com no es fan, i no és casual sinó que és voluntari, perquè no volen fer espigons i tindre platges regenerades”.

Martínez Mus ha explicat a elperiodic.com que és necessària una llei valenciana de costes per a “millorar la normativa estatal” referent a la compatibilització d'activitats i usos humans, residencial i comercial, perquè “tenim necessitats en la costa que no tenen a veure amb les gallegues o canàries, per exemple”.

Segons el director general de Costas de la Generalitat Valenciana, “els valencians tenim unes necessitats en la costa, amb una regressió important i els efectes d'eixa regressió no la poden pagar uns pocs, sinó que els hem de combatre entre tots”.

En este sentit, Martínez Mus explica que la llei valenciana para atenció als nuclis tradicionals com Torre la Sal, Nules o Moncofa “que amb la llei estatal de costes no tenen cobertura legal i amb la llei valenciana li ho donem”.

A més, “creem la figura que voldríem crear en la llei nacional, per als nuclis amb valor etnològic, per a la protecció de vivendes, fins on es pot en la competència autonòmica”

Després de la sentència del Tribunal Constitucional de fa un mes que donava la raó a la legislació de Galícia, “amb més tranquil·litat farem el que volíem fer per a des de la competència de la delegació territorial que és autonòmica, regular tot el territori, des de la primera gota de terra siga o no de domini públic” perquè segons Vicente Martínez Mus, “que siga de l'Estat no vol dir que es faça el que vulga l'Estat, sinó que complint els paràmetres que ens dona la Constitució i la pròpia llei estatal, que siga cada comunitat autònoma la que decidisca on atorgar o no una concessió o una autorització”.

“Este és el pas previ perquè la llei diga que la competència és nostra i poder desenvolupar-la donant autoritzacions i concessions en tota la costa”, apunta el director general de Costas de la Generalitat Valenciana.

No hi ha conflicte de competències amb la llei estatal

Sobre si la llei valenciana de costes podria suposar un conflicte de compencias amb la llei estatal, Martínez Mus assegura que “el ministeri diu que si, nosaltres no”.

De fet, ha recordat que “el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ja ha recorregut la llei gallega, que s'assembla molt a la nostra, al Tribunal Constitucional perquè entén que s'estan envaint competències estatals però el Constitucional ha dit que no, que són competències autonòmiques que podem fer sempre que complim les competències de la legislació que correspon a cadascun”.

Esta resolució judicial, per a Martíne Mus és “fonamental a la perquè a l'hora de defendre les propietats, tinguen la defensa de la Generalitat Valenciana i no hagen d'anar a Madrid”.

Pel que es té en compte, d'una banda, la importància de la proximitat al territori i per un altre, i important per al govern de la Generalitat Valenciana, que és la filosofia, atés que llei estatal “vol llevar usos humans a la costa i nosaltres -amb la llei valenciana de costes- volem hacerlso compatibles”, explica el director general valencià de Costas.

En este sentit, Vicente Martínez Mus ha apuntat que la llei estatal de Costas té la filosofia de deixar les platges “silvestres, sense ús i tot el que contribuïsca a eixe final és bo. Són així d'ideòlegs. Pensen que la costa ha de deixar-se verge i que cal deixar que canvien unes certes obres i passejos”.

Això suposa una important garrotada econòmica per a la Comunitat Valenciana on el 15% del PIB correspon al turisme i d'eixe percentatge, el 85% al turisme de sol i platja. “No sols és qüestió de defendre drets, sinó un model de vida de la Comunitat Valenciana”.

I a més advertix del perillós missatge que s'està llançant als inversors i “el desincentiu que significa per a qualsevol inversor” perquè “el més greu és que si algú vol atrevirse a invertir en la costa, per a fer-se una casa o obrir un negoci, no sap si demà el tindrà” perquè el Ministeri “pot dir-li a algú que això ja no és teu, sinó que és meu -és a dir, de l'Estat”. Pel que “afecta directament la seua casa o negoci” i “el missatge és no vinga ací no pose diners perquè en un moment donat el pot perdre”.

Sobre el PATIVEL, el Pla d'Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la Comunitat Valenciana i el Catàleg de Platges de la Comunitat Valenciana, el director general de Costas ha indicat que la llei valenciana de costes implicarà l'adaptació del PATIVEL aprovat pel Botànic perquè “cataloga cada terreny i diu en quin terreny que fer o no”, per a Martínez Mus “és arbitrari” perquè “marca criteris que considerem àrea de protecció, a mig camí i àrea urbana”.