La Comunitat Valenciana és la setena autonomia amb pitjor nivell d'anglés

La Comunitat Valenciana és la setena comunitat autònoma amb nivell d'anglés més baix d'Espanya, segons dades extretes del EF EPI 2022, l'índex de nivell d'anglés que realitza cada any EF Education First i que ja constitueix un document de referència per a la majoria dels governs. A través de la prova EF SET, realitzada a més de dos milions d'adults procedents dels 111 països que han participat enguany, s'ha avaluat el domini de cada país i regió no angloparlant de la llengua anglesa.

Dins d'Espanya, la comunitat ha obtingut 541 punts, la qual cosa la situa en la franja intermèdia de la classificació que engloba a totes les regions i per davall de la mitjana nacional (545 punts). Els llocs més rellevants estan ocupats per Galícia, amb 584 punts; Catalunya, amb 581 punts, i País Basc, amb 577. La resta de les comunitats que se situen en la franja de nivell alt de coneixement són Cantàbria, Madrid, Navarra, Astúries i Castella i Lleó, totes elles amb una puntuació per damunt de la mitjana del país (545 punts) amb 576, 572, 557, 556 i 556 punts, respectivament.

Les comunitats que pitjor posició obtenen, per contra, són Extremadura, amb 502 punts; La Rioja, amb 509 punts, i Castella-la Manxa, amb 519 punts. Totes es troben en una franja de competència intermèdia, al costat de Múrcia, Canàries, Illes Balears, Comunitat Valenciana, Andalusia i Aragó, que, a excepció d'aquesta última, es troben per davall del nivell de la mitjana espanyola.

Quant a les ciutats, València i Alacant, amb 554 i 546 punts, ocupen les posicions desena i onzena de les localitats espanyoles amb millor nivell d'anglés. Vigo i la Corunya se situen al capdavant, amb 593 i 588 punts, respectivament, i els segueixen Barcelona, Bilbao, Madrid, Tarragona, Màlaga, Palma, Saragossa i València, totes elles per damunt del nivell nacional i situades en la franja alta de competència.

Les que pitjor puntuació obtenen, començant per la cua, són Las Palmas de Gran Canaria, amb 524 punts; Murcia, amb 525 punts, i Valladolid, amb 530 punts. Els segueixen Santa Cruz de Tenerife, Granada, Sevilla i Alacant en el nivell intermedi de la franja i inferior al de la mitjana d'Espanya, exceptuant Alacant i Sevilla, que ho igualen.

Espanya no aconsegueix millorar el seu nivell d'anglés
A pesar que per primera vegada des de l'any 2014 trenca amb la tendència baixista i millora lleugerament en 5 punts (545 punts), Espanya segueix estancada i repeteix una discreta 33a posició dins de l'índex. La seua posició en el rànquing mundial, que el seu top 10 està dominat per països europeus, la situa a la cua d'Europa quant a nivell d'anglés, per darrere d'Itàlia, que en aquesta edició ha guanyat 3 posicions, i per davant de França, que ha descendit 3 llocs passant del 31 al 34. En aquest sentit, França, Espanya i Itàlia, tres dels països amb millor posició econòmica, segueixen sense arribar al nivell dels seus veïns, mentre que Alemanya aconsegueix mantindre's en les deu primeres posicions amb un domini de l'anglés qualificat com molt alt.

Xavier Martí, director general de EF España, ha assegurat que “malgrat aquesta xicoteta espenta, el nivell d'anglés dels espanyols es manté en uns nivells moderats i porta molts anys sense evidenciar grans millores” i s'ha mostrat contundent a l'hora d'afirmar que “aquestes dades constaten que el model educatiu presenta unes deficiències en l'aprenentatge d'idiomes”.

En termes generals, el nivell d'anglés a Europa ha crescut uns 6 punts, de mitjana, respecte a l'any passat, encara que la taxa de millora de la UE s'ha alentit. Alguns països amb nivell baix i moderat, com Itàlia, Rússia, Turquia i Ucraïna, han liderat el creixement d'enguany.

A nivell tant europeu com mundial, Espanya es manté amb un nivell mitjà de domini d'anglés, en la mateixa forqueta que Ucraïna, Corea del Sud o Costa Rica. Pertànyer a aquest nivell mitjà significa que es dominen tasques com les de participar en reunions en l'àrea de coneixement pròpia, entendre les lletres de les cançons o escriure missatges de correu professionals sobre temes coneguts.

En aquesta edició del rànquing, continua al capdavant Països Baixos per quart any consecutiu a nivell mundial, seguit de Singapur, Àustria, Noruega, Dinamarca, Bèlgica, Suècia, Finlàndia, Portugal i Alemanya, conformen el TOP10. A Europa, per part seua, també se situa al capdavant Països Baixos, al qual segueixen Àustria, Noruega, Dinamarca, Bèlgica, Suècia, Finlàndia, Portugal, Alemanya i Croàcia.

Millorar a través d'experiències a l'estranger
Aprendre una nova llengua és un procés que requereix moltes hores de pràctica i estudi. Els mals resultats d'anys passats llancen una informació negativa sobre l'aprenentatge de llengües estrangeres a Espanya, la qual cosa revela que és necessari modificar aquest procés. “Els cursos en línia poden servir com a reforç, però el més adequat per a aprendre una llengua és fer una immersió a l'estranger”, compte Xavier Martí. “D'aquesta manera, s'aconseguirà augmentar les capacitats lingüístiques, a més de percebre els matisos existents en les diferents cultures que ens envolten”, postil·la.

Una altra realitat a millorar és el nivell dels professors. “El professorat necessita una formació sòlida abans d'utilitzar noves metodologies i eines a l'aula”, apunta Martí i afig que “a Espanya es necessita més professorat que parle ben anglés. Amb massa freqüència, la formació dels docents s'afig a les reformes educatives com a idea d'última hora i això acaba en fracàs. Per això és molt important que, per a garantir un ensenyament de qualitat, els alumnes acudisquen a escoles en les quals treballen únicament professionals capacitats per a això”.