La Comunitat Valenciana s'apunta a la competència fiscal entre autonomies per a ser “una de les més atractives”

La consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino, ha assegurat este dijous que una de les seues prioritats de la legislatura serà impulsar diverses mesures d’alleujament fiscal “per a tots”, que contribuïsquen a reactivar l’economia de la Comunitat Valenciana mitjançant l’atracció d’inversions. L’objectiu, segons ha destacat, és que la Comunitat deixe de ser una de les regions amb més càrrega impositiva per a passar a ser una de les regions “fiscalment més atractives”, perquè, segons ha assegurat, “el finançament insuficient” o el “malbaratament” no es compensen “esprement el contribuent”.

Durant la seua compareixença este dijous en el ple de les Corts per a informar sobre les línies generals de la política del seu departament, Ruth Merino ha manifestat que la seua determinació és centrar-se en el futur enfront de la mirada “curtterminista” dels seus antecessors en Hisenda, i “pensar en les pròximes generacions i no en les pròximes eleccions”.

Abans de desgranar els eixos del seu projecte, Merino ha fet un diagnòstic sobre la situació en la qual s’ha trobat la Hisenda valenciana, marcada per un deute “inassumible i desorbitat” i per un dèficit que en 2022 es va situar en 3.847 milions d’euros, a conseqüència que l’anterior Consell “sempre va gastar més enllà de les nostres possibilitats” i va deixar la Comunitat Valenciana en una situació “molt precària”.

“És una ingenuïtat pensar que eixa política irresponsable no té conseqüències i desgraciadament ho comprovarem en l’espectacular cost per interessos que haurem de suportar en els pròxims anys”, ha advertit la responsable d’Hisenda, que ha opinat que eixa gestió “ineficient”, marcada pel “malbaratament i la ineficàcia”, ha provocat que l’augment de la despesa haja esdevingut una “eficient prestació de serveis fonamentals”.

“Els ciutadans de la Comunitat Valenciana mereixen millors serveis, mereixen més i millor gestió. I és el nostre deure garantir que els recursos, cada euro, siguen utilitzats de manera eficient en benefici de tots”, ha assegurat la responsable d’Hisenda, la qual hi ha afegit que la millora dels serveis públics fonamentals sempre estarà en el focus de la seua política. “Eixe és el nostre objectiu, pel qual estem treballant ja, amb serietat i responsabilitat”, ha insistit.

Per a dur-ho a terme, no obstant això, ha recordat que és prioritari “reclamar de manera contundent” la reforma del sistema de finançament “perquè se’ns assignen els recursos que per justícia i per dret ens corresponen”. “Que ningú tinga cap dubte que tenim clara quina ha de ser la proposta. Un finançament autonòmic just i la compensació d’un deute generat, en bona part, a conseqüència d’anys d’infrafinançament són necessaris per a brindar un entorn empresarial més sòlid i competitiu”, ha destacat Merino.

Pressupost de la Generalitat per a 2024

Pel que fa al pressupost de la Generalitat per a 2024, en el qual ja treballa el seu departament, Merino ha afirmat que corregirà les deficiències pressupostàries, adoptant mesures “correctives i efectives” des de la “responsabilitat fiscal” i garantint la sostenibilitat de les finances públiques, però “sempre amb l’objectiu prioritari d’assegurar els drets dels ciutadans i garantir uns serveis públics de qualitat”.

“Seran uns pressupostos reals, i no ficticis. Uns pressupostos basats en el rigor i la responsabilitat”, ha insistit la consellera d’Hisenda, que ha recordat el “desafiament” que suposa elaborar estos comptes en un escenari d’incerteses agreujat pel fet que el Govern en funcions ni tan sols haja proporcionat a la Comunitat Valenciana la informació bàsica sobre la liquidació de l’exercici 2022, la qual cosa porta el Consell a elaborar el pressupost de la Generalitat per a 2024 basant-se “en estimacions d’ingressos”, amb l’objectiu de “presentar-los dins del termini i en la forma escaient, com és el nostre deure”.

Com a exemple de responsabilitat, Merino ha destacat que estos comptes seran els primers elaborats amb el nou sistema de gestió economicofinancera NEFIS, perquè este Consell “no vol continuar ajornant la modernització de l’Administració”, cosa que va ocórrer en dos ocasions en la passada legislatura. “Per eficiència, per responsabilitat i perquè la inversió realitzada en NEFIS ha de començar a ser rendibilitzada, sense excuses ni mitges tintes”, ha abundat.

Alleujament fiscal “per a tots”

Una de les prioritats de la seua política serà l’impuls de mesures d’alleujament fiscal per a tots, però principalment i inicialment “per als qui més ho necessiten”, com ja s’ha demostrat amb la supressió de l’“injust” Impost de Successions i Donacions des del passat 28 de maig. “Això és només el principi d’un camí que acabem de començar a recórrer, en el qual, progressivament i de manera responsable, s’aniran complint els compromisos d’este govern, que redundaran en un alleujament fiscal per a tots”, ha explicat Merino, que ha rebutjat que les mesures del Consell suposen “abaixar els impostos als rics”.

Merino ha declarat la seua creença en la “sana competència”, també, en l’àmbit fiscal en exercici de l’autogovern i ha avançat que al llarg de la legislatura es prendran mesures perquè els trams més baixos de renda “paguen menys impostos a la Comunitat que en qualsevol altra regió”. La prioritat serà ajudar “qui més ho necessita”, però també “a fomentar l’emprenedoria i l’autonomia personal”.

“Vull subratllar que estes polítiques no impliquen empobrir les arques de la Comunitat, ni soscavar els serveis públics, ni els drets dels ciutadans, els quals estan garantits”, ha reiterat.

La lluita contra el frau fiscal i l’economia submergida també formaran part de la “gestió rigorosa” dels recursos públics des d’una triple perspectiva: prevenció, control i cooperació. “Serem contundents, senyories, impulsant els procediments contra els qui perseguixen evitar el pagament d’impostos”, ha garantit Merino.

Després de recordar que la premissa del Consell és “no molestar” l’activitat econòmica, ha defensat el paper que entitats com l’Institut Valencià de Finances (IVF) poden exercir com a “instrument molt útil”, sense perdre de vista “la necessària sostenibilitat financera de les operacions en les quals intervinga”, per a fer-ho, reforçarà la seua intervenció en moments de crisis i prioritzarà el finançament a llarg termini de projectes empresarials amb llargs períodes de recuperació, sense oblidar les empreses emergents i els projectes socials.

Racionalització de la despesa

La racionalització de la inversió es concretarà a través de l’ús “exquisit” dels recursos de tots els valencians i de l’eliminació de duplicitats i despeses “supèrflues”. El sector públic instrumental, a més, serà reordenat, prèvia anàlisi econòmica i financera detallada de cadascun dels seus ens, mitjançant fusions i, si és el cas, extincions quan siga factible que les mateixes Conselleries assumisquen directament les respectives competències.

Quant a les mesures previstes en l’àmbit de la funció pública, la consellera d’Hisenda, Economia i Administració Pública ha detallat que s’avançarà en el camí de l’automatització, la simplificació de procediments i la innovació en la manera de crear valor públic i un nou servei públic.

“En definitiva, estabilitat, formació, modernització i diàleg permanent amb les organitzacions sindicals, així com amb la resta dels agents socials, per a construir junts una administració àgil i eficient que siga percebuda com una aliada pels ciutadans, les empreses i els sectors productius”, hi ha afegit.

Per a concloure, després de recordar que és de justícia que la Comunitat Valenciana compte amb de manera urgent amb un sistema de finançament que assegure que tinga uns recursos “justos”, Merino ha garantit la “fi del curtterminisme” per a donar pas a una política basada en iniciatives amb efecte a llarg termini i enfocada al benestar de la nostra societat, “que no dura el que dura una legislatura”. “Els garantisc que este Consell, com esta Conselleria, estaran al servei de tots”, ha finalitzat.