La Comunitat concentra el major número d'ofegament de menors en espais aquàtics ocorreguts enguany

El tancament d'algunes piscines, així com la cerca de zones de bany menys poblades, han provocat que el 89% dels ofegaments de menors ocorreguts enguany s'hagen produït en espais sense vigilància, quan habitualment aquesta xifra se situa entorn del 77%. Són ja 29 els menors morts per ofegament, segons revela el “1r Informe d'Ofegament de menors en entorns aquàtics” elaborat per Abrisud i el projecte d'investigació: “Ahogamiento.com”. Així mateix s'han produït 24 ofegaments no mortals que han requerit hospitalització; altres 10 rescats que han requerit supervisió mèdica; 3 traumatismes i 87 rescats sense conseqüències.

Un 48% dels decessos han tingut lloc en piscines, un 84% d'elles domèstiques; un 17% en rius o canals; un altre 17% en platges sense vigilància i el 18% restant en diferents localitzacions com a embassaments o pantans.

El clos de piscines públiques i comunitàries és obligatori en set països europeus, entre ells, Espanya. Les piscines privades en canvi, a diferència de França, Noruega o Itàlia, no tenen aquesta obligació: “A França, l'any 2003 va entrar en vigor la Llei Raffarin que va imposar l'obligació d'incloure mitjanes de seguretat actives en les piscines privades com són les tanques, cobertes o alarmes. Aquesta mesura ha suposat un important descens en el nombre d'accidents, en relació amb el parc de piscines”, explica *Fabrice Vila director de l'empresa de cobertes *Abrisud, experts en seguretat infantil per a piscines. Els dispositius normalitzats han provat la seua eficàcia, convertint les piscines residencials en espais més segurs.

Vint-i-un dels menors morts per ofegament eren xiquets i 8, xiquetes. El perfil del menor ofegat és un home d'entre 2-4 anys, que mor en un espai sense vigilància o per un descuit en la supervisió adulta, si bé enguany el nombre d'ofegaments en adolescents també ha cobrat una importància significativa amb 10 decessos.

Una gran part d'aquests ofegaments s'ha produït en les últimes hores de la vesprada, amb dènou accidents mortals entre les 17 i les 21 hores. En la franja anterior s'han produït huit morts per ofegament (13 a 17 hores) i dues defuncions van tindre lloc a primera hora del dia (9 a 13h).

Els decessos es concentren en Comunitat Valenciana amb 6 ofegaments; Andalusia amb 4 i Catalunya amb 3. Així mateix s'han produït 2 decessos a Castella i Lleó, Madrid, La Rioja, Balears i Extremadura. Completen la llista Navarresa, Principat d'Astúries, Múrcia, Castella-la Manxa, Aragó i País Basc amb una defunció en cada comunitat.

Històricament, els primers 7 mesos de l'any concentren un 76% de les defuncions. Els 29 decessos d'enguany estan en línia amb el percentatge habitual en aquestes dates, si bé els 3 mesos de confinament impliquen que hi ha hagut un major nombre d'ofegaments des de finals de maig, concretament 26.

En els últims 7 anys han mort 241 menors en espais aquàtics a Espanya, 177 xiquets i 64 xiquetes, un 63% d'ells durant el període estival (maig-setembre).

Abrisud, dins de la seua filosofia de prevenció, presenta la seua X Campanya de Seguretat Infantil en la piscina. A més del “1r Informe d'Ofegament de menors en espais aquàtics”, realitzat al costat del grup d'investigació del projecte Ahogamiento.com, inclou un quadernet d'estiu perquè els xiquets aprenguen les normes de seguretat d'una manera didàctica i amena amb diferents exercicis com uns mots encreuats infantils, un laberint o un mandala estiuenc. Aquesta eina es pot descarregar en el blog Dive In (https://divein.abrisud.es/)

L'empresa comparteix també recomanacions per als pares o adults que acompanyen als xiquets a la piscina, com és realitzar una supervisió contínua. Una bona manera d'assegurar una atenció constant és establir torns entre els adults que permeten el control dels menors, així com moments de descans i relax per als majors.

La principal mesura de seguretat amb els menors de 5 anys o aquells que encara no saben nadar és practicar l'anomenada “supervisió al tacte”, és a dir, que els xiquets estiguen a l'abast del nostre braç en tot moment. En situacions en les quals es requerisca que el menor tinga un suport de flotació, l'únic element recomanat és un jupetí salvavides homologat amb la talla adequada per a cadascun. No s'aconsella l'ús d'altres elements com a flotadors, maneguets o xurros, excepte en moments puntuals i sempre sota estricta supervisió adulta.

D'altra banda, l'empresa aconsella revisar el camí de la casa a la piscina per a detectar possibles riscos i evitar accidents. Si bé els xiquets en cap cas han d'accedir solos a la zona de bany.

És important que les piscines domèstiques compten amb elements de seguretat actius com a tanques o cobertes que eviten que els menors puguen accedir en algun moment sense la presència d'un adult. Així com explicar-los que no poden banyar-se sols i que han de fer-ho sempre amb permís, en presència d'un adult, i que han de recordar als majors la seua labor de vigilància si es distrauen.

Aquest decàleg de recomanacions per a adults posa l'accent també en la importància que els xiquets prenguen consciència de la seua pròpia seguretat i que gaudisquen d'un bany feliç i tranquil: aprendre a nadar, evitar les carreres i no jugar amb els components de la piscina, especialment els drenatges, és fonamental per a disminuir riscos.

Finalment, és recomanable disposar d'un equip de rescat bàsic que conste de boia o salvavides de recanvi i una perxa; així com un telèfon amb el qual poder telefonar a emergències. Per a facilitar una resposta el més ràpida possible una bona recomanació és col·locar un cartell amb el Telèfon Únic d'Emergències (112) i Informació Toxicològica (91 562 04 20).