Compromís proposa al Govern considerara com a alternativa als projectes de la Costera i Alt Vinalopó la instal·lació de plaques solars flotants sobre la bassa de Sant Diego

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha traslladat al Govern la possibilitat que considere com a alternativa als projectes de macro instal·lacions fotovoltaiques a les comarques de la Costera o l'Alt Vinalopó, valorar la ubicació d'aquestes en un paisatge ja transformat i on no generaria perjudici ambiental ni afecció en l'agricultura com podria ser sobre la gran instal·lació de la Bassa de Sant Diego.

L'opció de les plataformes flotants de fotovoltaiques s'estan estudiant en cas com per exemple els grans embassaments d'Osca, com el cas de Mediano.

Mulet, en una pregunta al Govern ha exposat que la Vicepresidenta Quarta del Govern i Ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha afirmat en declaracions públiques que descarta una moratòria per a la implantació d'energies renovables en tant no s'ordene el territori (competència exclusiva autonòmica) i s'identifiquen les zones més adequades i estratègiques per a això.

Se sosté també que l'ocupació de grans extensions de sòl amb parcs solars (plaques, centres de transformació, així com les línies d'evacuació i subestacions auxiliars privades) requerirà un ús temporal del sòl i tindrà un impacte reversible (estimat en uns 30 anys) que, una vegada amortitzada i transcorreguda la seua vida útil, es desmantellaria perquè es confia que la tecnologia haurà evolucionat significativament. (Per a no pecar d'ingenuïtat això requeriria la certesa que desfer tot el fet i recuperar els usos rurals del sòl serà veritablement factible).

Per la seua part en l'avaluació ambiental de projectes aïllats (no avaluació ambiental estratègica de plans) que practica el Ministeri una de les fases més importants de l'avaluació hauria de ser la d'identificació de les alternatives al projecte.

Doncs bé. Actualment s'estan tramitant multitud de plantes solars al voltant de la bassa de Sant Diego situada entre els termes municipals de La Font de la Figuera (València) i Villena (Alacant), una infraestructura infrautilitzada des de la seua construcció i amb deficiències funcionals severes.
Aquesta infraestructura se va dissenyar amb la finalitat de regular els cabals procedents de la conducció Xúquer-Vinalopó i tenia un objectiu ambiental, com és pal·liar la sobreexplotació dels aqüífers, cosa que no compleix per estar parada. La bassa és la segona més gran d'Europa i permetria als seus usuaris estalviar en el cost energètic del bombament de l'aigua.

Després d'anys sense invertir-se un euro en aquesta enorme infraestructura suposadament situada sobre una geologia impermeable, en l'actualitat funciona únicament el xicotet extrem del talús d'un metre d'alt, ja que en la fase de posada en càrrega (ompliment) va evidenciar fuites molt importants i va fallar l'enginyeria. Aquesta formació ha vingut reclamant a aquest Govern i a anteriors, partides per a reparar-la i posar-la en ple funcionament, però sense èxit per votar en contra sempre els partits que sustenten al Govern, per exemple, a les nostres esmenes als PGE successius.

Les dimensions d'aquesta són per a emmagatzemar més de 20 hm³ de suficient per a regar 10.000 hectàrees de cultiu, amb la pretensió de poder omplir fins a 4 vegades a l'any, segons les previsions de Acuamed. El seu perímetre supera els 4 quilòmetres de longitud; presenta una altura màxima de 35,2 metres al peu de talús i de 38,5 metres sobre l'eix dels fonaments; l'ample de coronació té 7,5 metres i l'ample de base de talús arriba a aconseguir en alguns punts els 200 metres. L'aigua emmagatzemada, en la seua cota màxima, tindrà 22 metres de profunditat, és a dir, cobriria un edifici de 7 plantes.

El got de la bassa té una superfície de 800.000 m², equivalent a 80 camps de futbol. Quan la làmina d'aigua aconseguisca la seua cota màxima aqueixa superfície equivaldrà a 115 camps de futbol (1.150.000 m²).