Compromís: "La llei de comarques està oberta al diàleg amb municipis i veïns"

La proposició de llei sobre delimitació territorial comarcal presentada per Compromís en els Corts planteja materialitzar l'estructura comarcal, actualment legalment inexistent, per a millorar la labor administrativa de les institucions i donar forma legal al territori a nivell comarcal. Però no ha agradat en moltes zones de la Comunitat com en la Plana Baixa, on la proposta d'establir Vila-real com a capital de la comarca ha creat polèmica a Borriana.

Elperiodic.com ha entrevistat al diputat de Compromís que ha proposat esta llei, Paco García, per a conéixer els detalls de la proposició i entendre millor el seu contingut.

Per què naix esta proposició per a delimitar el territori?

Des de l'Estatut de 1982 es contempla que el Parlament ha de regularitzar les demarcacions comarcals. És cert que hi han hagut diverses iniciatives en la primera etapa democràtica per a establir les demarcacions -en este cas les comarques- però mai hi ha hagut un debat profund en el parlament valencià i no han arribat a ser tramitades. Esta era una de les propostes que portàvem en el programa i que hem volgut fer en coordinació amb la Llei de Mancomunitats perquè estes també van lligades a l'àmbit comarcal.

La delimitació actual no és oficial...

Exacte. No s'ha arribat a fer una llei completa de comarcalització en què es decidiren els òrgans polítics i administratius. El que volem és donar-li formalitat i legalitat a allò que porta moltes dècades utilitzant-se de manera normal en les conselleries i diputacions però que mai ha arribat a formalitzar-se.

Quines implicacions pràctiques tindria esta delimitació formal a nivell administratiu per exemple?

Les institucions de la Generalitat i les diputacions podran definir l'àmbit dels seus servicis basant-se en esta delimitació. Per exemple, a l'hora de fer els mapes sanitaris la Conselleria podrà tindre una estructura clara de quines són les comarques i poder adaptar-se a esta delimitació. Açò passaria també a nivell administratiu amb les diputacions a l'hora de fer plans o prestar servicis d'àmbit supramunicipal.

Hi ha algunes zones en què esta proposició està generant conflicte pel que fa a la capitalitat de segons que comarques com és el cas de la Plana Baixa en què proposen que la capital deixe de ser Borriana i passe a ser Vila-real. Què han de dir a açò?

Nosaltres, en principi, no hem definit cap sinó que hem utilitzat de base el que fins ara ha usat de manera normalitzada però no oficiosa. El que volem és que les ciutats, comarques i veïns puguen participar i traslladar la seua opinió de per què ha de ser una ciutat i no una altra. És algo que tenim obert perquè tot el món puga aportar els seus suggeriments.

No és una proposta tancada llavors?

No. De fet no és una proposta nostra partidista sinó que teníem diverses opcions per a fer-ho i hem utilitzat esta per a debatre, discutir i buscar un consens. L'objectiu és que al final el que isca en les Corts Valencianes siga una proposta àmpliament debatuda, consensuada i que represente a la majoria de la gent.

Quins seran els temps fins que finalment s'aprove o rebutge?

L'Estatut d'Autonomia establix que tota la delimitació comarcal es farà escoltant als municipis pel que hi haurà una primera fase en què es d'audiència a tots els municipis i després s'obrirà un procés a titule individual perquè associacions i persones puguen donar la seua opinió. A continuació s'obrirà un procés de presentació d'esmenes de modificació, de millora, de concreció i finalment es farà la votació final en el ple dels Corts sobre la totalitat del text.

Compten amb el suport, a priori, de tots els grups parlamentaris?

Jo crec que s'ha obert un debat molt fructífer i ampli perquè mai s'havia arribat a debatre. A més crec que tots ho han acollit d'una manera positiva menys algunes excepcions que són les que han eixit en premsa. Pot haver-hi problema en un 2% dels casos però s'estudiaran, analitzaran i s'intentarà buscar una solució amb el major consens possible.