Compromís denuncia que s’han perdut els expedients policials dels atemptats contra Joan Fuster

Aquest diumenge es compleixen 41 anys de l’atemptat contra l'escriptor Joan Fuster, un doble atemptat en bomba amb el que es va intentar acabar en la seua vida. Ara, el senador de Compromís Carles Mulet i la diputada Mònica Àlvaro han denunciat que, en intentar accedir als expedients policials han descobert que alguns han sigut destruïts o s'han perdut.

Aquest es va produir a la matinada del 11 de setembre de 1981. Tal i com s’ha escrit, a les 5:30 va explotar una primera bomba i als pocs minuts un segona, amb un interval pensat per poder pillar de ple a Fuster. Tal i com recull el diari Balears “En sentir la primera explosió, varen sortir al carrer i pogueren comprovar que una de les finestres de la planta baixa havia estat destrossada. Pérez Montaner va observar que encara hi havia fum i va veure que hi havia un altre artefacte explosiu i varen tenir el temps just per allunyar-se'n i evitar així una mort segura”. Les bombes van causar desperfectes en habitatges veïns i vehicles del carrer.

En teoria, segons expliquen des de Compromís, es va iniciar una investigació policial per a trobar l’autoria d’aquest atemptat terrorista, però ningú va saber mai res dels suposats avanços o indagacions fetes, en uns temps on el terrorisme d’extrema dreta campava amb total impunitat. No era el primer cop que s’atemptava contra Fuster. Ja va passar en 1978. Poc més d’un mes després d’aquest 11 de setembre, el 15 d’octubre de 1981 també s’atemptava contra la Universitat de València.

El senador de Compromís, Carles Mulet, va presentar justament l’onze de setembre de l’any passat una sol·licitud al Govern on recordava que:

Según apunta el historiador Borja Ribera en su tesis doctoral titulada `La violencia política en la Transición valenciana (1975-1982), “la Policía nunca logró identificar a los autores del ataque a pesar de que unos vecinos anotaron el modelo, el color y una parte de la matrícula del vehículo con el que presuntamente huyeron. El 11 de septiembre de 1981 se produjo el segundo ataque, mucho más grave que el anterior.

El periodista Francesc Bayarri, autor del libro `Matar Joan Fuster (i altres històries), obtuvo parte de la documentación judicial del caso, pero no ha conseguido acceder al conjunto de los archivos policiales sobre el atentado. De hecho, el brevísimo sumario (diligencias previas 802/1981 del Juzgado de Sueca) fue expurgado por el archivo del Ministerio de Justicia, a pesar de ser un documento de un enorme valor histórico.

A consecuencia del ataque contra Fuster, gran parte de la sociedad valenciana se movilizó masivamente en solidaridad con el escritor y la Universitat de València celebró un homenaje.

Poco después de estos actos, el 15 de octubre de 1981, un artefacto explosivo estalló en el edificio de La Nau de la Universitat de València, dejando tres trabajadores de la institución académica heridos (uno de ellos, Luis Tolosa, perdió un pie).

Cuatro décadas después de estos lamentables hechos, los especialistas (historiadores, periodistas, filólogos, académicos o biógrafos) tienen muchas dificultades para acceder a la documentación judicial y policial sobre estos hechos tan relevantes para el estudio de la historia de la transición valenciana. Conviene destacar que los hechos se remontan a hace 40 años.

Por todo ello, este senador solicita al Ministerio del Interior, al Ministerio de Justicia y al Ministerio de Defensa una relación de toda la documentación sobre los tres episodios enumerados (primer atentado contra la vivienda de Joan Fuster el 18 de noviembre de 1978, segundo atentado el 11 de septiembre de 1981 y atentado en La Nau de la Universitat de València el 15 de octubre de 1981), incluyendo cualquier tipo de diligencia judicial o prejudicial; informes policiales de cualquier unidad (especialmente de la Comisaría General de Información de Madrid y de la entonces llamada Brigada Regional de Información de Valencia, así como de los TEDAX); informes o comunicaciones del Gobierno Civil de Valencia; informes del entonces llamado Centro Superior de Información de la Defensa (CESID), así  como cualquier otro documento oficial que pueda hallarse en el Archivo General del Ministerio del Interior, en cualquier archivo del Ministerio de Defensa o del Ministerio de Justicia, en la Jefatura Superior de Policía de Valencia, en la Delegación del Gobierno en Valencia o en cualquier otra dependencia pública o archivo público (incluyendo depósitos dedicados al expurgo), además de los documentos aludidos.

La resposta del Govern va ser aquesta

La gestión de los medios, tanto materiales como personales de los archivos judiciales Territoriales y de la Junta de Expurgo de Documentos Judiciales, ha sido asumida por la Generalitat Valenciana. En el ejercicio de dichas competencias, se han dictado, entre otras normas, el Decreto 61/2006 de 12 de mayo, del Consell, por el que se aprueba el Reglamento de la Junta de Expurgo de documentos Judiciales y se crea el Fondo Histórico Judicial de la Comunitat Valenciana y la Orden 2/2020, de 6 de febrero, de la Conselleria de Justicia, Interior y Administración Pública, por la que se crea el Servicio Común Procesal del Archivo Judicial Territorial de la Comunitat Valenciana, Depósito de Piezas de Convicción y Vehículos. Por lo anterior, no se puede acceder a la petición de entrega de documentación solicitada por carecer de la necesaria competencia sobre el archivo judicial en el que posiblemente se encuentre dicha documentación.

Per eixe motiu, la diputada autonòmica i portaveu adjunta de Compromís, Mònica Àlvaro, va provar sort demanat a l’administració autonòmica aquests expedients:

Segons la sol·licitud de resposta al Senat amb registre d’entrada 117.764 de la Secretaria d’Estat de Relacions amb les Corts i assumptes institucionals del 28 d’octubre de 2021, la competència de la gestió de la documentació relativa als fets exposats correspon a la Generalitat Valenciana, per tot això, sol·licite la següent documentació, en paper o en suport informàtic:

- Còpia de tota la documentació relativa als tres episodis esmentats sobre Joan Fuster (primer atemptat contra l’habitatge de Joan Fuster el 18 de novembre de 1978, segon atemptat l’11 de setembre de 1981, i l’atemptat en La Nau de la Universitat de València el 15 d’octubre de 1981), incloent qualsevol tipus de diligència judicial o prejudicial; informes policials de qualsevol unitat, informes o comunicacions del Govern Civil de València; així com qualsevol altre document oficial que puga trobar-se en qualsevol altra dependència pública de la Generalitat Valenciana.

Aquesta ha estat la resposta de la Conselleria de Cultura

Els fets ocorreguts els dies 11 de setembre de 1981 i 15 d'octubre de 1981 van donar lloc a l'obertura dels expedients de Diligències Prèvies números 802/1981 i 2917/1981 pels Jutjats de 1ª Instància i Instrucció número 1 de Sueca i pel Jutjat d'Instrucció número 3 de València, respectivament.

Els expedients corresponents a tots dos procediments van ser remesos pels referits òrgans judicials a l'Arxiu Judicial Provincial de València i els mateixos apareixen inclosos en l'Annex III de l'Anunci relatiu als acords de la Junta d’Expurgació pels quals es declaren acabats, prescrits o caducats diversos expedients judicials, publicat en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) núm. 5818, de 31 de juliol de 2008. Al març de 2015 es va procedir a la destrucció d'aquests expedients.

- Pels fets ocorreguts el 18 de novembre de 1978, el Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Sueca va incoar les Diligències Prèvies 1036/1978. D'acord amb la mateixa informació, no consta l'entrada d'aquest expedient en l'Arxiu Judicial Provincial de València, per la qual cosa es desconeix el seu destí. Cosa que es comunica per al seu trasllat a la il·lustre diputada, de conformitat amb el que estableix l'article 12 del Reglament de Les Corts.

Per als parlamentaris de Compromís, aquest fet demostra un cop més la “total impunitat amb la qual va actuar la violència de l’extrema dreta terrorista durant la transició” al País Valencià. “Van tindre tota la impunitat, els seus actes no van ser mai investigats amb la profusió i interès necessaris per erradicar-la, durant anys van infligir la violència extrema fins al puc de posar bombes als principals referents culturals, per impedir avançar amb normalitat el nostre procés de recuperació autonòmic. Que ara no es puga accedir a les suposades investigacions policials per haver-se destruït, obri més sospites encara sobre les actuacions dels poders polítics i policials en aquella època” ha valorat Mònica Álvaro.

Per la seua banda, el senador Carles Mulet ha volgut també aprofundir en la necessitat de transmetre que el miratge de la suposada transició exemplar és un mite fals. “La transició al nostre Estat i especialment al nostre país va ser extremadament violenta, amb morts i atemptats, que van poder ser de gran violència contra el valencianisme polític perquè no es va fer absolutament res per aturar-la, més bé s’alimentava des de certs poders i estaments o certa premsa. Es van destruir els expedients i mai sabrem si va ser per acabar sense trobar a ningú, o per deixar  prescrita o caducada, intencionadament o no, la instrucció de tots aquests casos”.

Per a Compromís, en l’any Fuster, és necessari conèixer la transcendència de la figura de l’assagista de Sueca, que fins i tot el va convertir en una víctima del terrorisme feixista.