Compromís demana al Senat cobrar l'IBI en els negocis de l'Església Catòlica perquè paguen com la resta

Compromís insta al Govern de l'Estat en una moció a reformar en profunditat i de manera urgent la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense finalitats lucrativas i dels incentius fiscals al mecenatge, amb l'objectiu de garantir l'equitat fiscal distributiva per damunt de qualsevol privilegi, tal com exigeixen l'article 14 de la Constitució Espanyola i l'article 107 del Tractat Fundacional de la UE.

La proposta, que reclama equitat i igualtat fiscal com a principis fonamentals en qualsevol societat democràtica, va nàixer en les Corts  Valencianes i va ser promoguda per la diputada de la coalició Nathalie Torres. La proposta insta al Govern central a deixar als ajuntaments la discrecionalitat d'aplicar o no les exempcions fiscals i, en el cas de mantenir certes exempcions tributàries estatals a activitats econòmiques baix l'empara de la Llei 49/2002, a compensar les hisendes locals la pèrdua d'aquests ingressos, com ja es fa en el cas dels centres d'educació concertada.

El portaveu de Compromís, Carles Mulet, ha assenyalat que “en tot l'Estat es donen en l'actualitat situacions d'exempcions fiscals que distorsionen aquests principis. Un exemple és el de les activitats econòmiques que ofereixen béns i serveis en el mercat en competència, on certes entitats tenen exempció legal de tributar en els impostos municipals corresponents, mentre que altres entitats estan obligades”.

A l'hora d'abordar la fiscalitat de l'Església Catòlica i altres entitats religioses que tenen subscrits acords de cooperació amb l'Estat, Compromís remarca que els llocs de culte estan exempts de contribuir amb impostos, de la mateixa manera que gaudeixen d'aquesta exempció les associacions, fundacions, entitats i congregacions religioses. “Però el problema recae en el fet que darrere d'aquesta situació lògica i raonable s'amaguen altres situacions clarament discriminatòries. Activitats econòmiques com a hospitals privats, universitats privades, hotels, oficines, aparcaments públics, residències i unes altres amb una evident finalitat lucrativa, que gaudeixen d'exempcions fiscals com si es tractara de llocs de culte, i entren en clara competència deslleial amb altres unitats de negoci que paguen els seus impostos. El que no sembla just”, ha indicat el senador.

Si atenem als acords subscrits entre l'Estat espanyol i la Santa Seu, l'article IV reconeix que aquelles activitats que es destinen a explotacions econòmiques no estaran exemptes de pagar els impostos corresponents, i s'hauran d'equiparar amb les altres sense partir d'una posició d'avantatge, “de manera que la fiscalitat de l'Església no pot aprofitar-se de les sensibilitats religioses reconegudes per l'Estat per a desenvolupar activitats econòmiques. Així ho ha reconegut fins i tot el Papa Francesc, qui en una entrevista als mitjans de comunicació va afirmar que els edificis dedicats a fins que no siguen de culte o socials sí que haurien de pagar impostos”.

Actualment, molts ajuntaments han manifestat o iniciat el procés d'enviament dels rebuts dels diferents impostos municipals que corresponen a confessions religioses o entitats relacionades per activitats de tipus econòmic. De fet, l'any 2017 va tenir lloc la Declaració de València per un finançament local just, que va comptar amb la participació de més de setanta alcaldesses i alcaldes de les principals ciutats espanyoles i de pràcticament totes les formacions polítiques representatives, la qual arreplegava en el punt tercer, que “caldria flexibilitzar el nombre d'exempcions, bonificacions i altres beneficis fiscals aplicables a determinats tributs locals i autonòmics per operadors o productors privats que actuen en una economia de mercat”.

És per això que les ajudes d'Estat poden ser contràries al dret comunitari i a les normes de competència per haver-se concedit sense seguir els procediments establits (ajudes il·legals) o per no respectar els requisits i límits de fons establits en els mateixos preceptes (ajudes incompatibles), les quals han de ser retornades i l'Estat té l'obligació de recuperar-les.