Compromís demana una estratègia estatal per a desincentivar el consum de sucres

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha anunciat la intenció de la coalició de presentar durant el pròxim curs polític una sèrie d'iniciatives parlamentàries per a reobrir el debat i aportar solucions per a reprendre la lluita contra el consum excessiu de sucres, “ les tímides propostes en el seu moment per part del govern del PP van quedar ajornades per les pressions dels lobbies existents, després han aparegut més propostes que han quedat en res, i mentrestant, el bressol de la dieta mediterrani contínua amb uns índexs de consum de sucres alarmants, sent un dels estats amb més problemes d'obesitat infantil”

Mulet ha posat la vista a Portugal que acaba de prohibir la publicitat en xarxes socials, televisió o ràdios destinada a menors de setze anys de productes ensucrats, o amb excés de greixos ( iogurts, cereals, brioixeria, galetes…etc), per a desincentivar el consum de greixos saturats, sucres i productes no saludables “ en l'Estat Espanyol, només cal entrar en els canals televisius de programació infantil o en les franges horàries de les cadenes generalistes en horari infantil, i tot és publicitat de productes ensucrats i gens saludables. L'excés de sucres provoca problemes seriosos circulatoris, obesitat i altres patologies, i l'addicció al sucre és més potent que al tabac, contra aquest s'ha pogut actuar malgrat les reticències i pressions, el sucre contínua sent intocable. L'excusa no pot ser la indústria de la remolatxa, també existeix una indústria tabaquera, o d'armament, i no per això són bones”

Compromís ha recordat que algunes comunitats autònomes han aplicat taxes a certs productes ensucrats o estan debatent fer-ho “ es calcula que la taxa aplicada a Catalunya a les begudes ensucrades han aconseguit reduir un 20% el seu consum. Ací no es busca mesures per a recaptar més, sinó per a desincentivar el consum, més quan existeixen a tots els productes alternatives, des dels mateix elaborats baixos en sucres, a productes més saludables. Per això, a més d'incrementar-la informació i conscienciació sobre els efectes del consum excessiu de sucres, del “ sucre ocult” en molts productes, tocaria buscar mesures desincentivadores com aplicar taxes, prohibir en centres escolars, esportius o sanitaris la venda especialment en màquines de vending de productes no saludables per la seua quantitat de greixos saturats i ensucres, o fins i tot aplicar protocols per a “desenganxar” a la gent amb addicció “ no pretenem prohibir, sinó promoure una estratègia d'estat d'alimentació saludable, tenim la indústria alimentària potent per a donar alternatives optimes, tenim una tradició cultural que destaca per una dieta que és objecte d'exemplaritat a tot el món, i malgrat això, som líders en obesitat infantil; tenim la solució davant el problema, solament cal buscar quines polítiques fer per a canviar la situació, i al nostre judici, sembla molt fàcil”

Mulet ha exposat en la mateixa línia que enfront del sucre ocult, aquell que es camufla en productes que les persones consumidores conscientment desconeixen, cal avançar cap a un sistema d'etiquetatge fàcilment comprensible “ si en una tomaca fregida industrial hi ha més sucre que en unes llepolies, el consumidor ha de ser conscient i poder triar sense tindre un màster en química, els productes han d'estar ben etiquetats, amb distintius per exemple de tots aquells productes que continguen un alt índex de sucres, sals o greixos. Un suc industrial pot ser consumit com una cosa saludable, gràcies a la rentada d'imatge de la publicitat, però ser directament una “ injecció ” de sucre nefast per al nostre organisme, la ciutadania ha de ser coneixedora dels efectes i la composició i com de saludable és qualsevol producte alimentari”.