L'obra de teatre ‘Paquito el Chocolatero’ revela detalls desconeguts del pasdoble més universal

El pasdoble ‘Paquito el Chocolatero’ és, en terres valencianes, la peça insigne de les celebracions de Moros i Cristians, i no hi ha revetla o esdeveniment popular a Espanya que es pree que no acabe amb els concordes alegres d'aquesta cèlebre composició. Però ‘Paquito’ és molt més, és el pasdoble més famós del món i s'ha arribat a considerar l'himne oficiós d'Espanya per la seua gran popularitat.

Però el que no tothom sap és qui va ser Gustavo Pascual Falcó, el compositor contestà autor d'aquesta obra universal. Per aquest motiu, i coincidint amb la 677a edició de la Fira de Tots Sants, s'estrenarà l'obra de teatre ‘Paquito el Chocolatero’, que glossa l'atzarosa vida del músic i posa en valor la seua obra des d'una perspectiva molt personal.

L'estrena de la representació teatral, en la qual l'Ajuntament de Cocentaina ha participat en la co-producció, tindrà lloc en el Centre Cultural El Teular de Cocentaina el pròxim 28 d'octubre, a càrrec de la companyia Tyrsova i Vlc Loves Design sota la direcció del dramaturg Xavier Lauder, autor també del guió.

La peça teatral permetrà conéixer la història que s'amaga darrere del mundialment conegut pasdoble, des de qui era ‘Paquito el Chocolatero’, encunyat de Gustavo Pascual, quines circumstàncies van envoltar la seua composició, i en quin context històric i familiar es va il·luminar. Dades tots ells que encuriosiran del públic i posaran en valor la importància de ‘Paquito’ en el panorama de la música popular espanyola.

No en va, ‘Paquito el Chocolatero’, segons dades de la SGAE, és la peça més interpretada en viu de la música espanyola, així com la més versionada. Reproduïda en més de 40 països dels cinc continents, inclosos destins tan llunyans i exòtics com el Japó o Austràlia. Fins i tot intèrprets famosos han creat les seues pròpies versions, com la famosa adaptació de King Àfrica o la del grup Els Inhumans.

Tal com testifica el fill del compositor, també de nom Gustavo, “la majoria de vegades s'ha tocat d'oïda”. Fins i tot conta que en un famós programa de Televisió Espanyola li van preguntar si existia partitura, ja que la seua propagació i popularitat es va deure en gran part al fet que “és una peça pegadiza, senzilla i fàcil d'interpretar”. Opina que la clau del seu èxit és l'alegria que desprén la melodia i testifica que les diferents interpretacions que s'han fet al llarg de la història són bastant fidedignes respecte a la partitura original, que es conserva en el Museu Fester de Cocentaina, al costat de la guitarra amb la qual Gustavo Pascual va compondre la peça.

L'hereu de ‘Paquito el Chocolatero’ compte que per a ell la representació teatral, que s'estrenarà a la fi de mes, “per a mi és un drama musical, perquè la vida del meu pare no va ser fàcil. El pare de la seua dona s'oposava al seu matrimoni, per ser una persona malaltissa. Finalment es casa, i a l'any de casar-se mor la seua mare, i també va morir amb pocs anys el seu primer fill home, també de nom Gustavo, amb tot just quatre anys”. Poc després d'esclatar la Guerra Civil va estar ingressat a l'Hospital d'Alacant i en 1937 el manen a casa, on li diuen que no isca molt perquè no el criden a files. En aquest període de descans forçat es dedica a compondre diverses peces per a les festes de Moros i Cristians, és en aquest moment quan es forja la inoblidable melodia.

Un dia d'agost d'aqueix any li visita el seu cunyat Paquito, de sobrenom el Chocolatero i també músic, així com un gran fester. Li ofereix per a dedicar-li-la una de les tres peces compostes, i Paquito, que sap llegir les partitures perquè tocava el bombo i el plat, “tria la més alegre de totes”. Així comença la llegenda del celebérrimo pasdoble.

La vida de Gustavo Pascual Falcó es va truncar prompte. A la curta edat de 36 anys mor per l'afecció renal que li havia acompanyat des de xiquet. Ho enterren un Divendres Sant, amb el vestit de gala de la Unió Musical Contestana, acompanyat per tota la banda que, encara que portava els seus instruments, no va poder tocar uns concordes per a acomiadar-ho, ja que en 1946 la música estava prohibida per Setmana Santa.

Després de si va deixar un important llegat musical, amb ‘Paquito el Chocolatero’ com a obra mestra, i l'èxit de la qual mai va arribar a somiar, així com diverses fites en l'àmbit de la música. Va ser creació seua la inversió de la formació de les bandes, amb els instruments més grans al final, en la interpretació de les marxes mores, i també va ser un dels artífexs, al costat d'un grup d'amics, de la fusió de les dues bandes de Cocentaina i el naixement de la Unió Musical Contestana.

Amb l'estrena de ‘Paquito el Chocolatero’ es busca desentranyar l'essència del compositor i perpetuar així el seu llegat. Les entrades d'aquest muntatge teatral, que s'estrenarà dissabte que ve 28 d'octubre i que estan des de hui a la venda, a la Casa de la Joventut de Cocentaina o es poden adquirir a través de l'enllaç entradas.cocentaina.es

La posada en escena és un compendi de disciplines artístiques, des del teatre de text fins al cant, el teatre gestual i la integració de mitjans audiovisuals i luminotècnics. La música en viu, interpretada per una banda en directe, dona vida als moments crucials de la vida de Gustavo Pascual Falcó. La dramatúrgia i direcció escènica estan a càrrec de Xavier Lauder, i la música en directe sonarà gràcies a la participació de la Societat Musical de La Barraca d'Aigües Vives, sota la direcció musical d'Agustín Martínez Caballero i Joaquín Ramón Cardona Carbonell. Sobre l'escenari podrem gaudir de les interpretacions d'un elenc format pels actors Iván Cervera, Jordi Lexi, Vicente Aparicio, Manel Palazón i l'actriu Inés Coronado.