Ciutadans: La Generalitat necessitarà 400 anys per a complir el seu objectiu en energies renovables
Lamenten el ritme al qual s'avança i adverteixen que hi haurà “apagons i desproveïment”
El diputat de Ciutadans (Cs) en Les Corts valencianes Carlos Gracia ha advertit que “la suposada sobirania energètica que ha venut Ximo Puig es transformarà en apagades, desproveïments i que els valencians ens hàgem d'acabar il·luminant amb un cresol a la nit a causa de la incompetència del Botànic per a fer front a la crisi energètica”.
“Vivim una situació tremendament preocupant perquè, en la Comunitat Valenciana, la penetració de les energies renovables en el mix energètic és nul·la”, ha manifestat Gracia, qui ha recordat que “després de set anys del Govern del Botànic no s'han aconseguit els objectius marcats”. “El tripartit ens va prometre per a 2020 un 50 per cent de producció elèctrica d'origen renovable, però, hui dia, a penes arribem al 20 per cent i, respecte als parcs solars, estem en el 0,7 per cent del repte fixat per a 2030”, ha denunciat.
Segons el portaveu de Cs en l'àrea d'Indústria, amb aquestes dades, “serien necessaris 400 anys per a arribar als objectius promesos pel Botànic i, encara així, quan la Comunitat Valenciana ha d'importar el 33 per cent de l'energia perquè no pot produir-la, el tripartit s'obstina a tancar la central de Cofrents”. “Des de Cs tenim clar que és urgent impulsar aquest tipus d'energies i acabar amb totes les traves administratives que fan que centenars de projectes energètics estiguen embossats i acaben instal·lant-se en altres autonomies que, en poques setmanes, els posen en marxa”, ha afegit.
D'altra banda, preguntat per l'augment del deute valencià fins als 53.000 milions d'euros, Gracia ha expressat la seua “preocupació per unes dades que evidencien que, any rere any, el Botànic basa els seus pressupostos en uns ingressos ficticis”. “Cs porta anys denunciant aquesta situació, que no deixa de fer créixer un deute que abans o després haurem de retornar tots els valencians”, ha conclòs després d'insistir a “prioritzar uns pressupostos ‘base zero’ que no es repartisquen per a satisfer a cadascun dels socis”.