La cistella de la compra, la hipoteca i la tornada al col·le ofeguen a 8 de cada 10 famílies nombroses

La pujada de preus en l'alimentació, els tipus d'interés i les despeses generades amb motiu de l'inici del curs escolar han tingut un fort impacte sobre l'economia de les famílies nombroses, que pateixen especialment la costa de setembre. Així ho constata l'Estudi sobre les famílies Nombroses a Espanya, realitzat per la Federació Espanyola de Famílies Nombroses (FEFN), amb el suport del Ministeri de Drets Socials i Agenda 20230, amb enquestes a més de 9.000 famílies nombroses de diferents punts d'Espanya, segons el qual només un 22% d'aquestes llars viu sense dificultats econòmiques. La resta, un 78%, és a dir, 8 de cada 10 famílies nombroses, assegura tindre dificultats per a cobrir totes les despeses importants, i es veu obligat a “fer molts números” (26%); retallar despeses de capítols secundaris (25%), i tirar d'estalvis o demanar un préstec, com fan 1 de cada 5 famílies, el 20%, percentatge que l'any passat era del 12%.

Setembre és un mes complicat per a les famílies, especialment per la tornada al col·le, un extra al qual les llars amb més fills s'enfronten llevant despeses d'altres capítols, segons afirma el 48% de les famílies, o d'estalvis (44%). L'impacte econòmic de l'inici del curs afecta a una immensa majoria de famílies: només un 16% de famílies assegura assumir sense dificultats tot el que implica tornar al col·legi.

A més, a les despeses de la tornada al col·le s'ha unit enguany la pujada de la hipoteca, que ha afectat 1 de cada 2 famílies, i l'alça de tots els preus, especialment, els que es refereixen a la cistella de la compra, l'efecte de la qual ha obligat la immensa majoria de famílies a canviar els seus hàbits de compra (96%), segons l'estudi. Un 65% de famílies afirma que ara compara més els preus i opta per marques blanques; un 60% cerca i compra el que està d'oferta en el supermercat i un 30%, quasi 1 de cada 3 famílies, ha reduït la compra de productes frescos com la carn, el peix, la fruita.

La qüestió econòmica és un maldecap per a una majoria de famílies nombroses; de fet, la meitat d'elles (48%) assegura haver buscat diverses “opcions per a augmentar els ingressos”, encara que no han pogut i no han tingut més remei que ajustar encara més les despeses. De la mateixa forma, un 18% d'elles ha optat per la pluriocupació per a tindre més ingressos i un 13% ha pensat a canviar de treball. “Les famílies s'han vist ofegades perquè són famílies que viuen molt al dia i ara han hagut d'afrontar l'extra de la tornada al col·le en un moment de gran pujada de preus, incloses hipoteques”, explica el president de la FEFN, José Manuel Trigo, qui destaca que “aquestes famílies compten en la seua gran majoria amb dos sous, però que resulten insuficients per a poder cobrir totes les despeses que es generen en una casa en la qual viuen 5 o 6 persones”, explica, “i parlem de despeses bàsiques, com a alimentació, educació i els subministraments imprescindibles de la llar, com és l'electricitat, aigua, etc. -continua-; de fet, les famílies s'estrenyen el cinturó, i per a afrontar la tornada al col·le, per exemple, com indica l'enquesta, han optat sobretot per retallar de capítols secundaris com les extraescolars o l'oci o les vacances”, explica.

La conciliació, un problema en 8 de cada 10 llars

'estudi, que elabora cada any la FEFN, recull dades sobre el perfil econòmic i social d'aquestes famílies amb la idea d'elaborar la radiografia del col·lectiu per a conéixer millor la seua realitat i necessitats, i aporta informació sobre diversos aspectes de la vida de les famílies nombroses. Entre ells, l'ocupació i la conciliació, qüestió, aquesta última, que continua sent molt important per a aquestes llars: el 80% de les famílies, és a dir, 8 de cada 10, ho consideren “un problema”, i aquest percentatge puja fins al 87% en el cas de les famílies amb pares més joves i presumiblement fills més xicotets.

Les dificultats per a conciliar afecten sobretot en vacances escolars i dies no lectius, en els quals la majoria de famílies ha de fer un desemborsament econòmic perquè els seus fills estiguen atesos mentre ells treballen. Segons l'enquesta, un 51% es veuen obligades a pagar perquè els xiquets puguen anar a campaments d'estiu, mentre que un 35% assegura haver necessitat l'ajuda d'avis o familiars per a la cura dels xiquets i un altre 32% ha comptat amb personal remunerat a casa. Sobre això últim, i en relació amb les despeses que la conciliació ocasiona quan els xiquets no tenen col·legi, les famílies (68%) demanen sobretot que es recupere la bonificació del 45% en les quotes a la Seguretat Social per contractar cuidadors, recentment eliminada, i una major flexibilitat en el treball per a poder conciliar, amb jornades intensiva i teletreball per a tots els empleats amb fills menors de 12 anys (52% de les famílies), i bonificacions en els campaments urbans públics (49%), que, fins i tot sent més econòmics, tenen un cost important per a famílies amb 3 o més fills.

Nous permisos laborals

Els tres permisos laborals que va aprovar el Govern el mes de juny per a fer costat a les famílies en matèria de conciliació, a penes han sigut usats per les famílies, en general no han sigut molt sol·licitats i sembla haver-hi desconeixement o dificultats per al seu gaudi: un 91% de les famílies enquestades assegura que no ha sol·licitat encara aquestes noves mesures, un 4% assegura que ho va sol·licitar, però no va poder agafar-ho per part de l'empresa, mentre que un altre 4% ha pogut gaudir-ho, ja que ho va demanar i la seua empresa li ho va aplicar sense problemes.

Com són les famílies nombroses?

• Amb 3 o més fills. La família nombrosa més freqüent continua sent la de 3 fills, encara que respecte a l'estudi anterior, en la mostra de l'enquesta, de 9.400 famílies, s'ha incrementat el nombre de famílies de 4 i 5 fills, que representen el 20% i el 10%, respectivament. Les famílies més grans són minoria, les de 6 o més fills suposen el 6% del total de famílies.
• En edat escolar. Els fills continuen estant en la majoria dels casos en edat escolar, ja que la mitjana del major és de 14,5 anys, el segon té 12 anys i el tercer i quart entorn de 10 anys.
• Majoria de casats. Un 93% de famílies estan formades per una parella casades i un 3% separada o divorciada. Un 5% de famílies nombroses són reconstituïdes, les que aporten fills de relacions anteriors, i un 5%, monoparentals. La resta de situacions, com a vidus i parelles de fet, etc. són minoritàries en la mostra.
• Discapacitat. La discapacitat està molt present en les famílies nombroses, en concret en un 13% d'aquestes llars: en el 72% dels casos per un fill, en un 18% per un dels pares i en un 9% per pares i fills.
• Universitaris. Els pares i mares de família nombrosa tenen majoritàriament formació universitària, un 80% en el cas dels pares i un 86% en el de les mares.
• Dos sous. En la majoria de famílies treballa el pare i la mare. En el cas dels homes, el 59% treballa en el sector privat i un 15% en el sector públic, mentre que un 19% és autònom o té una empresa o negoci. En el cas de les mares, treballen per a l'Administració en el 51% dels casos, per al sector privat en el 19% i un 11% treballa per compte propi.
• Associacionisme. La mostra recollida pertany a famílies nombroses que majoritàriament no estan associades a una associació de famílies nombroses (58%).

En lògica relació amb això, un terç dels enquestats assegura no conéixer el treball d'aquestes entitats, si bé un altre percentatge important de famílies, el 62%, reconeix la “labor fonamental” que aquestes entitats realitzen perquè “pressionen a les administracions i ens informen i assessoren en tot”.

En l'enquesta, a més de les dades nacionals, s'aporten algunes dades autonòmiques de cinc Comunitats, les que més participació han registrat en l'enquesta: Madrid, Andalusia, Catalunya, Comunitat Valenciana i Navarra, la qual cosa permet analitzar algunes qüestions amb algunes variacions per regions (veure l'estudi de resultats).