Cinema Jove dedica un cicle a l’aire lliure a pel·lícules ambientades en instituts

Cinema Jove celebra el final del curs d’una part important del seu públic potencial amb el cicle ‘High School’, que reuneix pel·lícules contextualitzades en instituts de secundària. Amb aquesta selecció, el Festival Internacional de Cinema de València, organitzat per l’Institut Valencià de Cultura, ajusta una peça més de la seua identitat, ja que no només es mostra com a festival jove a través de l’edat dels directors a concurs en les seccions oficials, sinó també amb la dels protagonistes de la seua programació.

“Hem triat com a temàtica l’espai físic on més temps passen les persones d’entre 12 i 18 anys, l’institut. La premissa és veure el lloc on les i els adolescents aprenen, pel que fa tant als continguts acadèmics com a les lliçons vitals que no estan recollides en els seus apunts”, distingeix el director de Cinema Jove, Carlos Madrid.

L’Espai Turia és la segona seu a l’aire lliure del festival, juntament amb el Centre del Carme. En els dos casos, l’aforament serà limitat i en l’accés s’aplicaran les mesures sanitàries disposades per les autoritats en consonància amb el compromís de Cinema Jove amb la situació de pandèmia.

El pas a l’adolescència, els primers flirtejos amb l’alcohol i les drogues, la iniciació sexual, el debat sobre l’ús d’armes als Estats Units i les relacions de poder tant entre professors i alumnes com entre gèneres s’alternaran durant nou dies, del 18 al 26 de juny, a l’Espai Turia. La localització és un espai a l’aire lliure preparat al carrer Comte de Montornés, 15, que suposa la primera col·laboració derivada de l’acord de patrocini a què el festival ha arribat amb la marca Turia.

No només festes nord-americanes

El cicle inclou comèdies ambientades en el final de curs dels centres de secundària als EUA, com és el cas de l’òpera prima de l’actriu Olivia Wilde ‘Súper empollonas’ (2019). En la celebrada comèdia adolescent, dues amigues, alumnes brillants, decideixen compensar tant d’estudi i tan poca diversió convertint la vespra de la seua graduació en una nit boja.

Richard Linklater va fer el mateix en 1993 en ‘Movida del 76’, en la qual se celebra una festa a base de cervesa, marihuana i novatades en l’últim dia de classe d’uns estudiants d’un institut dels anys setanta. Entre els actors de la pel·lícula coral estan uns joveníssims Milla Jovovich, Ben Affleck, Matthew McConaughey i Renée Zellweger.

L’elenc de veus de ‘Todo mi instituto hundiéndose en el mar’ (Dash Shaw, 2016) també està assortit d’estreles de Hollywood: Lena Dunham, Susan Sarandon i Jason Schwartzman doblen aquesta cinta d’animació, inèdita en els cines del nostre país, que entrecreua el cinema de catàstrofes i el cinema de terror dels huitanta.

Sean Penn, Jennifer Jason Leigh, Nicolas Cage i Forest Whitaker es troben entre els protagonistes d’‘Aquel excitante curso’ (Amy Heckerling, 1982), on es plasmen les inquietuds i el dia a dia d’un grup d’estudiants del sud de Califòrnia més interessats a lligar que en els estudis. Cameron Crowe es va basar en la seua novel·la autobiogràfica homònima per al guió.

‘Adiós, muchachos’ (1987) també té un component autobiogràfic. Louis Malle es va basar en els seus propis records per a perfilar la vida en un internat catòlic per a xics durant l’ocupació alemanya de França. El drama bèl·lic aborda aspectes com la pèrdua de la innocència, la lleialtat i l’antisemitisme.

“El festival ha volgut canviar l’espai americà que estem acostumats a veure en tot l’audiovisual i visitar centres de secundària d’altres països, amb parades, per exemple, a la perifèria de París en ‘La banda de las chicas’, de Céline Sciamma”, explica Madrid.

La pel·lícula a què fa referència el director de Cinema Jove és un acostament al que implica ser jove i negra als afores d’una capital europea. La pel·lícula és una història de rebel·lió, descobriment personal, aprenentatge i apoderament femení en un entorn escolar i familiar hostil.

El cicle tampoc s’ha limitat a una sola època, per això s’han programat ‘Las niñas’ (Pilar Colomer, 2020) i ‘High School’ (Frederick Wiseman, 1968). La gran vencedora dels últims Premis Goya, on es va alçar amb els corresponents a millor pel·lícula, guió original, direcció novell i direcció de fotografia, és un retrat de la generació de les espanyoles de hui dibuixat a través de l’educació que van rebre a principi dels noranta. La joia documental de Wiseman, en canvi, reflecteix la seua visió sobre l’ensenyament mitjà als EUA a final dels seixanta. Amb estil de ‘cinéma vérité’, la pel·lícula prescindeix de la presència d’un narrador per a observar la interacció entre professors, estudiants, pares i administradors d’aquests centres.

Finalment, ‘Elephant’ (2003), de Gus Van Sant, si bé no s’adscriu al documental, sí que experimenta fílmicament amb el gènere en un acostament auster i asèptic a la matança perpetrada per dos estudiants en un centre de secundària de Columbine en 1999. La reconstrucció de la tragèdia en tota la seua objectiva realitat serveix al director per a dur a terme un retrat de la joventut estatunidenca.