Una gasolinera, una dona en cadira de rodes, un busseig a casa i l'aparició d'un gat: la història d'una parella que va sobreviure a la DANA
Coneix aquesta història de supervivència d'aquesta parella i d'alguns dels seus coneguts amb final feliç
Una usuària de la xarxa social 'X' compte com una jornada laboral aparentment normal es va transformar en una experiència de supervivència davant el temporal. El 29 d'octubre, ja una data en la memòria de tots els valencians, va eixir a treballar a València al matí amb una pluja bastant fort, però sense esperar la gravetat del que succeiria. La seua parella, que treballava en el polígon de Xest, li va enviar un missatge en la vesprada per a informar-lo sobre la forta tempesta que els afectava allí i anunciar-li que aniria a arreplegar-la a València. Ella, preocupada per la seua seguretat, li va aconsellar que no s'arriscara i que millor es dirigira a la seua llar; no obstant això, ell va insistir a anar per ella, mostrant-li el seu suport malgrat els advertiments.
Un trajecte ple de tensió i el perill del barranc del Poio
El trajecte de retorn cap a Xiva es va tornar tibant ràpidament, amb una pluja cada vegada més forta que dificultava la visibilitat i el control del vehicle. Quan van arribar al barranc del Poio, es van adonar que la situació era més perillosa del que imaginaven: van quedar embossats en la carretera durant 30 minuts, mentre la força del vent sacsejava el cotxe.
L'aigua va començar a pujar i, a la seua dreta, van observar com el nivell creixia de manera alarmant, una visió que va generar temor i ansietat. Enmig del caos, van aconseguir donar la volta en el carril al costat d'altres vehicles, intentant tornar a València, encara que només van poder avançar un curt tram abans de quedar atrapats de nou en el trànsit.
Refugi en una gasolinera i moments de solidaritat
Finalment, la parella va decidir abandonar el cotxe en veure que l'aigua continuava pujant, desplaçant-se a peu cap a una gasolinera pròxima juntament amb altres persones atrapades.
Allí, es van trobar amb al voltant de 200 persones en situació similar, atrapades i en estat de xoc. L'escena era angustiante: hi havia bebés, persones majors, dones embarassades i xiquets, tots mullats, esgotats i amb la por latent. Els bombers presents els van aconsellar pujar als camions més alts per a resguardar-se mentre l'aigua començava a cedir.
Un camioner va arreplegar a diversos xiquets i els va ficar en la cabina a dormir, encara que aquesta usuària relata que ella no va poder aconseguir agafar el son de cap de les maneres.
Així doncs, després de 12 llargues hores va començar el dia i van veure el desastre que qualifiquen de "simplement desolador". El seu cotxe s'havia salvat, encara que valoraven que el més important era la seua vida i havien aconseguit sobreviure.
Veient que allí no venia ningú, van decidir traure els cotxes desmuntant els guarda raïls per a arribar a casa al més prompte possible. Afirmen que fins van jugar al Tetris durant 2 hores, ja que havien amos de cotxes que no van tornar per ell.
La devastació revelada a l'alba
Després de passar la nit en l'improvisat refugi de la gasolinera, a l'alba van poder veure l'abast del desastre. L'autopista A-3 estava seriosament danyada i els vehicles abandonats, coberts de fang i aigua, evidenciaven la magnitud de la tempesta. Malgrat la dura experiència, la usuària va expressar el seu alleujament per haver eixit il·lesa al costat de la seua parella, perquè per a ella, la vida i la salut eren l'única cosa verdaderament important. Després de més de 24 hores fora de casa, van emprendre el retorn a Xiva, trobant-se amb escenes de devastació en la seua pròpia localitat i als pobles pròxims, que també havien patit l'embat de la DANA.
Després de dies d'inundacions, la usuària de Twitter i la seua parella van recórrer el seu poble devastat per l'aigua. Entre les moltes històries que van escoltar, una en particular va quedar gravada en la seua memòria: la del millor amic de la parella i la seua àvia, una dona en cadira de rodes atrapada a la seua casa, on l'aigua havia aconseguit els dos metres d'altura. La seua filla, mostrant un coratge extraordinari, la va pujar a un llit elevat, esperant que el nivell de l'aigua descendira. No obstant això, en veure que la situació empitjorava, la filla va decidir arriscar-ho tot: va bussejar a través de la casa fins a aconseguir l'escala que portava al primer pis. Una vegada a dalt, va aconseguir demanar auxili. Just en eixe moment, dos joves passaven a prop i van decidir trencar la porta de l'habitatge, accedint a l'interior i rescatant a l'àvia, a qui van portar a un lloc segur en el primer pis.
La usuària va descriure el barri antic del poble, on les aigües havien causat les majors destrosses, convertint carrers sencers en un paisatge de fang i enderrocs. Durant el matí, al costat de la seua parella i altres voluntaris, es van dedicar a retirar fang i netejar els carrers i habitatges afectats, una labor extenuant que semblava interminable. La falta d'aigua i llum complicava encara més les labors de neteja, però la solidaritat dels veïns feia més suportable el treball en eixe panorama desolador.
L'endemà, van anar a ajudar a un altre amic que havia perdut gran part del seu magatzem de ferreteria. L'aigua no havia entrat per la porta principal; en canvi, va rebentar una paret i es va infiltrar amb una força tan violenta que va danyar seriosament les instal·lacions. Van estimar que l'aigua havia aconseguit uns 30 centímetres, prou per a arruïnar piles de material que van retirar l'una després de l'altra.
Un símbol d'esperança enmig de la tragèdia
En tornar a casa després de la difícil experiència, la parella va trobar una cosa inesperada: un gat, que tremolava de fred i semblava perdut, s'havia refugiat en la seua entrada. Van decidir adoptar-ho i ho van cridar Dante, convertint-se en un símbol d'esperança enmig de la tragèdia que havien viscut. La usuària comenta com aquest xicotet acte de bondat li va proporcionar consol i alleujament emocional després de les hores d'angoixa, simbolitzant una llum d'esperança dins de la foscor que va deixar la tempesta al seu pas.